Grey's Anatomy (Anatomía de Grey)

Ahir vaig acabar de veure tot el que hi ha disponible de Grey's Anatomy, i vaig aconseguir l'objectiu de veure el final de la 7a temporada el dia següent que s'emetés als Estats Units. Ara, com acostumo a fer, li dedico una entrada del bloc. 

Sé que és fàcil deixar-se endur per l'emoció o la passió i declarar que una sèrie que estem veient o que acabem de veure és la nostra preferida. No diré que Grey's Anatomy ho és, però sí que és de les poquíssimes que podria veure un cop rere l'altre, de fet tinc pensat tornar-la a mirar des del principi aprofitant que me la vaig comprant en DVD. El que està clar és que pertany al meu Top 5. No puc concretar més, però segur que és una de les meves cinc preferides.

I per què? És una sèrie de metges. Veure House sona més cool, però què voleu que us digui... he vist uns quants capítols de House i no m'agrada. No veia E.R., d'A cor obert en tinc records vagues, Hospital Central (la de Telecinco, sí) m'agradava força. Però Grey's és... uf... m'encanta. 

Hi ha qui m'ha preguntat: no és una sèrie per a ties? Doncs si per "sèrie per a ties" s'entén una sèrie amb un elevat component de relacions sentimentals... d'acord. Que ho sigui. A mi m'agrada. I ara paro de defensar-la, perquè ja m'hi he dedicat massa. Grey's Anatomy gira al voltant d'un grup d'interns de cirurgia que comencen a treballar a l'hospital Seattle Grace, situat teòricament a Seattle, però la sèrie està rodada en realitat a Los Angeles (llevat dels exteriors, naturalment). Al llarg de les temporades els veurem aprendre, equivocar-se, enamorar-se, passar-ho malament, riure i progressar professionalment.

I especialment gira al voltant de la Meredith Grey, filla d'una llegendària doctora ara retirada a causa de la malaltia d'Alzheimer. L'acompanyen altres personatges d'allò més interessants, com la Christina Yang, en George O'Malley, la Izzie Stevens i l'Alex Karev, i com a superiors tindran immediatament la doctora Bailey i veurem també diversos especialistes de prestigi, un dels quals el neurocirurgià Derek Shepherd, amb qui la Meredith s'embolica el dia abans de començar a treballar a l'hospital, sense saber qui és. Repassem, doncs, els personatges més importants.

L'esmentada Meredith Grey (Ellen Pompeo), que a més és la narradora en off de la immensa majoria de capítols. A mi particularment no m'agrada gens, trobo que és el personatge menys interessant de la sèrie, que no té unes característiques especials i que només existeix perquè sense ella no hi hauria l'estira i arronsa romàntic amb en Shepherd. Comencem bé, no? Especialment amb una sèrie que té el seu punt fort en els personatges. Però això és com quan en un plat hi ha coses que t'agraden i coses que no: el més intel·ligent és acabar-nos primer les que no ens agraden tant.

La Christina Yang (Sandra Oh) és la interna de més talent, una autèntica crac que tampoc no m'agrada gaire (més que la Meredith segur que sí) perquè poques vegades mostra la seva vessant humana i està obsessionada amb la seva feina, a més de no mostrar mai cap mena de modèstia. Potser és per això que quan la veig enfonsar-se per la raó que sigui m'impacta més i simpatitzo amb ella.

L'Alex Karev (Justin Chambers) és un malparit. Déu n'hi do, la ratxa que portem, eh? Bé, no és un malparit. Es fa el dur. Però és un dels personatges que més evolucionen al llarg de les set temporades que de moment s'han emès de la sèrie i un tio amb un cor que no li cap al pit. Cal donar-li temps i és impossible no acabar estimant-lo.

En George O'Malley (T. R. Knight) és tot el contrari: un tros de pa. De seguida li agafes afecte, però com a metge és més limitadet i li costa seguir el ritme dels altres, cosa que intenta compensar amb una enorme voluntat de superació.

La Isobel "Izzie" Stevens (Katherine Heigl) és conscient del seu gran atractiu físic i lluita per tal que se la prenguin seriosament com a doctora, i no com a tia bona. No li serà gens fàcil. Abans era un dels meus personatges preferits, però va perdre força. Després d'haver fet unes quantes comèdies romàntiques al cinema és segurament el rostre més conegut del repartiment. 

En Derek Shepherd (Patrick Dempsey) és un neurocirurgià de prestigi que comença una relació intermitent amb la Meredith, i és que té algun secret que s'havia descuidat d'esmentar. Un metge que sap mantenir el cap fred en totes les situacions i que vol assumir el lloc de cap de cirurgia algun dia. 

En Preston Burke (Isaiah Washington), el cap de cirurgia cardiotoràcica que esdevé el professor idolatrat de la Christina Yang i ràpidament el seu amant. No serà una relació fàcil, i és que tots dos tenen caràcters molt forts. L'actor va veure com no el renovaven després d'una discussió amb en T. R. Knight, a qui suposadament va dirigir insults homòfobs, però no es nega a aparèixer com a estrella convidada si mai l'hi ofereixen, o sigui que encara no he perdut l'esperança de tornar-lo a veure. 

En Richard "Chief" Webber (James Pickens, Jr.) és el cap de cirurgia del Seattle Grace, un altre tros de pa encara que intenti posar-se seriós i que els seus subordinats es comportin amb disciplina. Antigament havia tingut una aventura amb la seva excompanya Ellis Grey, la mare de la Meredith. No va deixar la seva dona, però l'Ellis sí que va deixar en Thatcher, el pare de la Meredith. 

La Miranda Bailey (Chandra Wilson) és la responsable dels interns protagonistes des del primer capítol, li diuen "nazi" perquè clava unes esbroncades de cal Déu, però en el fons és com una mare per a tots plegats, fins i tot per al Chief, i poc a poc anirem veient que és una bellíssima persona. De fet, ha anat escalant posicions en les meves preferències i ja és el meu personatge més estimat. 

L'Addison Montgomery (Kate Walsh) és una cirurgiana neonatòloga de molt prestigi que arribarà a l'últim capítol de la primera temporada per trasbalsar... bé, no diré què. El personatge comença caient malament però després se'ns guanya. No deu ser casualitat que obtingués una sèrie pròpia, un spin-off anomenat Private Practice que ja duu quatre temporades. 

En Mark Sloan (Eric Dane) és cirurgià plàstic, i el millor amic d'en Derek. És l'altre guaperes de la sèrie (comptant només els especialistes), i igual que en Derek té el sobrenom de McDreamy, a ell l'anomenen McSteamy. Un faldiller sense remei que també va mostrant gradualment com n'és de bon jan, i amb la conya ja és el meu segon preferit.

La Calliope "Callie" Torres, la traumatòloga hispana (per cert, es veu que la creadora de la sèrie, la Shonda Rhimes, volia una diversitat ètnica que s'ha de dir que ha aconseguit) tan llançada com corpulenta. El personatge també evoluciona força i cau molt bé. No vull revelar gaire coses, però contribueix a presentar les relacions homosexuals amb normalitat.

L'Alexandra "Lexie" Grey (Chyler Leigh), és la bella germanastra de la Meredith, filla del mateix pare quan va refer la seva vida després de ser abandonat per l'Ellis. Arriba a la sèrie a la tercera temporada com a part de la nova fornada d'interns i la coneixem pel sobrenom de Lexipedia, a causa de la seva admirable memòria fotogràfica. Senzillament m'encanta. I la seva relació amb en Mark és la que més m'agrada de totes les que apareixen durant la història de la sèrie, que no són poques.

L'Owen Hunt (Kevin McKidd), a banda de ser el doble d'en Van Gogh és un cirurgià especialitzat en traumes i veterà de guerra que serà fitxat per quedar-se a l'hospital, on el veurem créixer com a personatge i superar els seus propis traumes, en el seu cas psicològics i no pas físics, causats per les terribles experiències viscudes a l'Iraq.

La Theodora "Teddy" Altman (Kim Raver) també era a l'exèrcit amb l'Owen i duu anys enamorada d'ell en secret. Arriba al Seattle Grace com a cap de cirurgia cardiotoràcica i es troba en la difícil situació d'haver d'ensenyar a la Christina Yang, que ha començat una relació sentimental amb l'Owen. Es produeix d'aquesta manera un interessant triangle (un dels molts que hi ha, també s'ha de dir), i tot i que començo a tenir aquesta actriu molt vista de diverses sèries, cada cop m'agrada més el seu personatge i no vull que marxi.

L'April Kepner (Sarah Drew) l'esmento com a representant d'una nova fornada de personatges que arriba amb la fusió del Seattle Grace i el Mercy West a la sisena temporada. Són uns quants personatges nous que tenen la mateixa categoria que els del quintet inicial i que tindran problemes d'adaptació, i és que no és gens agradable una fusió i els acomiadaments que comporta. A nivell creatiu és interessant que hi hagi renovacions del repartiment inicial, no només per tal de veure cares noves, sinó també perquè, sense entrar en detalls, n'hi ha que deixen de sortir. 

La Kepner, de tots ells, és la que més m'agrada. Perquè comença com un personatge feble, insegur, no gaire estimat per la resta, però poc a poc assoleix les seves fites i va guanyant importància, cosa que s'accelera durant la setena temporada.  

He fet una entrada especialment llarga, i normalment no esmento tants personatges quan parlo d'una sèrie, però és que a Grey's Anatomy n'hi ha un fotimer, i me'n deixo molts: metges que surten durant poc temps, pacients d'aparició recurrent (menció especial a en Denny Duquet, interpretat per en Jeffrey Dean Morgan) i personatges no relacionats amb la medicina, a més d'estrelles convidades com la Christina Ricci, en Chris O'Donnell o la Faye Dunaway. 

Com he dit abans, els personatges són el punt fort de la sèrie, tant ells i la seva profunditat com la manera de relacionar-se dels uns amb els altres. La Medicina, òbviament, també té una importància cabdal en l'argument (ignoro l'exactitud del que s'explica, però), i hi haurà moments divertits, moments molt dramàtics (de plorar i tot), moments de gran tensió que ens obligaran a veure el següent capítol de seguida... De tot. No és un culebrot. Si de cas, un culebrot mèdic. Una sèrie de metges amb un fort component romàntic, si voleu.

No sé com dir-ho. Ho repetiré: m'encanta. M'enganxa. I ara m'hauré d'esperar uns quants mesos fins a l'estrena de la vuitena temporada, al setembre. No sé si la cosa es divideix entre els que són de House i els que som de Grey's Anatomy, però jo per descartar House primer l'he provat. Proveu Grey's si no la veieu.