How I met your mother (sisena temporada)

Aquesta vegada sí: parlaré de la sisena temporada de How I met your mother uns minuts després d'acabar de veure el seu últim episodi, el número 24, emès ahir al vespre als Estats Units. Avís d'spoilers, tot i que encara no sé què escriuré exactament. 

La temporada comença amb una escena que és del futur, però no del futur-futur, sinó de l'immediat. Una escena que vaig interpretar d'una manera que no desvetllaré (encara que no calia ser un geni per encertar-ho) i que sabia que seria la que tancaria la temporada. Aquest detall ja em va agradar, però em penso que pretén que l'espectador es pensi una cosa que després no és, i si jo ho sabia des del principi, moltes altres persones també. 

El nucli de la sisena temporada és la relació entre en Ted i la Zoey, una relació que està contaminada perquè, de fet, són enemics. Ell és l'arquitecte que vol construir el nou edifici del Goliath National Bank, l'empresa on treballa en Barney, i ella és una activista que vol salvar l'hotel Arcadian, un vell edifici històric que se situa al lloc on s'ha de construir l'edifici. 

Que ella estigui casada amb The Captain (l'estimat Kyle MacLachlan, en un personatge inoblidable) no és un gran impediment, i no és cap sorpresa que l'ara rossa Jennifer Morrison (House) acabi amb el protagonista. El problema d'aquesta trama és que sabem des del principi que no serà la mare dels "kids" del futur, i ho sabem en primer lloc perquè el gran misteri de la sèrie no pot quedar resolt al principi de la temporada i després perquè, directament, ens ho diuen. Quina és la gràcia de mantenir el personatge de la Zoey i la relació amb en Ted durant tota la temporada? Doncs jo trobo que cap i que és el punt feble d'aquesta sisena tongada d'episodis.

L'altra trama important és la d'en Barney, que per fi aconsegueix conèixer el seu pare, en Jerome, interpretat pel també estimat John Lithgow (Caiguts del cel o, en anglès, 3rd Rock from the Sun). La mare, que jo no recordo que hagués sortit en temporades anteriors, és interpretada per la Frances Conroy, la mítica Ruth de Six Feet Under entre molts altres papers. Aviat en parlaré, també, d'aquesta sèrie que estic a punt d'acabar. Edito: l'Esther em comenta que la mare d'en Barney havia sortit a la quarta temporada, i ho confirmo: al 4x15.

Aquesta temporada també té guest stars de certa importància, com ara la Katy Perry, la Nicole Scherzinger o en Jorge Garcia, que si ara mateix no us ve al cap qui és, només cal que mireu la següent foto:

No cal esmentar en quina sèrie sortia, oi? Per si de cas, durant el capítol en què apareix s'hi fa un parell de referències, cosa que sempre agraïm els fans d'aquesta mena de detalls.

La sèrie continua amb el seu to humorístic i els seus gags recurrents, però avança. Aquesta és la gràcia de la sisena temporada: que avança. En Marshall i la Lily continuen intentant esdevenir pares, ell fa un canvi important en la seva carrera professional, la Robin no acaba de triomfar gaire en les seves relacions sentimentals (i cap al final farà una descoberta que marcarà la setena temporada), en Ted com ja hem dit té una temporada d'una sola relació, i... també hi ha lloc per al drama. Per si hi ha cap inconscient que ha llegit això fins aquí sense haver vist la temporada, hi ha un capítol que ens fum a sobre una galleda d'aigua freda, totalment inesperada en una sèrie així i que precisament per això em va agradar tant com a gir argumental. 

Diverses veus han atacat la sèrie durant aquesta sisena temporada acusant-la de manca d'idees i de trames que no anaven enlloc. No hi estic d'acord. Reitero que el tema de la Zoey potser és una petita relliscada, però la resta de trames i subtrames... totes duen a algun lloc. Tot està molt ben lligat. Aquest cop tornem a veure flaixbacs, habituals en la sèrie i que sempre demostren que els guionistes ho tenen tot força ben pensat.

Què ens espera de cara a la setena temporada? Bé, hi haurà un casament, ja sabem de qui és i ara falta saber... qui és l'altra persona. I no estem parlant d'en Ted i la mare del títol. El pitjor... l'espera. Crec que aquesta és la primera temporada que he vist sencera a ritme americà, de manera que em tocarà esperar molts mesos.