Dia de l'Orgull Friki: Sóc friki?

Aquesta és una de les preguntes que em faig tot sovint, i avui que és el Dia de l'Orgull Friki trobo que és un bon moment per a reflexionar sobre la qüestió. El concepte "friki" és cada cop més tèrbol i engloba cada cop més aficions. Ara qualsevol s'autoanomena friki d'alguna cosa. Ara la idea va molt més enllà de ser un autèntic fanàtic de Star Wars, Star Trek, etc. En aquest sentit, doncs, jo que no sóc seguidor de cap d'aquestes coses, ni d'El Senyor dels Anells, però sí d'altres coses, potser sí que sóc friki. 

O potser no, perquè sóc massa dispers. Sóc un tastaolletes. M'agraden moltes coses però també me'n queden moltes per conèixer i no acabo de ser especialista de debò en res. Tampoc no sóc de comprar-me diverses edicions d'un mateix còmic, d'una mateixa pel·lícula en DVD o de qualsevol cosa susceptible de col·leccionar de manera malaltissa. Els còmics els tinc ben cuidats però els vull per llegir-los, no per emmarcar-los, i m'agraden més les edicions com més modernes millor (és a dir, no sóc dels que s'estimen més tenir la primera edició d'un còmic encara que groguegi i gairebé caigui feta miques en mirar-la).

Tampoc no tinc la casa plena d'objectes relacionats amb el món de l'entreteniment, però en aquest cas és perquè em falta pressupost. Tot arribarà. Pel que fa als videojocs, dels quals ja he parlat avui a 3 Botons i START, també em falten moltes coses per conèixer, i compro coses antigues mirant que estiguin amb caixa i instruccions, però no conservo la majoria de les capses de les consoles ni em passo el dia jugant.

Ara, de tendències frikis sí que en tinc. Per exemple, de vegades em faig fotos dels còmics que em compro (a la imatge), he estudiat japonès perquè m'interessa la cultura del Japó però al principi era només perquè m'agradava el manga, sovint escolto bandes sonores de pel·lícules o sèries de dibuixos, m'agradaria molt ser un superheroi, miro un fotimer de sèries (en V.O., esclar), quan entro en una biblioteca no puc evitar pensar en la Barbara Gordon (la primera Batgirl, bibliotecària de dia), compto els còmics i els videojocs que tinc...

...surto en un còmic de Shin-chan (a la imatge, el que parla pel megàfon), com ja vaig explicar aquí, la millor feina de la meva vida va ser en una empresa relacionada amb el manga i l'anime, somio amb ser escriptor i si és possible guionista de televisió, còmics o cinema, llegeixo còmics i altres coses des que tenia quatre o cinc anys, em sé de memòria dades tan útils per a la vida com l'any de producció de moltes pel·lícules, els noms civils dels superherois o el número de volums de molts manga, duc samarretes de còmics i videojocs, sóc especialista en reconèixer veus d'actors de doblatge i donar uns quants exemples d'altres papers que han interpretat en qüestió de segons (en això sí que sóc crack, veus?) i tinc plans per fer més friki la meva vida tan aviat com pugui, per exemple fent-me tatuatges frikis quan sigui el moment. 

Per tant, sóc friki? Home, hi ha molta gent que ho és molt més que no pas jo, gent que en certa manera envejo (potser això mateix ja és friki), però amb aquesta reflexió que he fet m'adono que la meva situació en aquest sentit no està pas malament. Així que avui me n'aniré a dormir en pau (això sí, llegint una estona abans de caure mort) i amb l'esperança de continuar sent un friki orgullós de ser-ho en els propers anys. I, si pot ser, fins al final, que espero que sigui a l'edat de 119 anys, objectiu que m'he marcat per tal de poder arribar al segle XXII i dir que he estat en tres segles diferents.