Menú

dimecres, 1 de desembre del 2010

Green Arrow contra la sida

Avui és el Dia Mundial de la Sida, o el Memorial Internacional contra la Sida, o com es vulgui anomenar. Com cada any, l'1 de desembre recordem que hi ha aquesta terrible malaltia pel món,  i que està acabant amb les vides de milions de persones des dels anys vuitanta. I malgrat tots els esforços la situació no millora gaire. S'ha de lluitar en diversos fronts, perquè se n'ha de trobar la cura, sí, però mentre no és així el que podem fer és minimitzar-ne els efectes i, per tal de tallar el mal de soca-rel, parlar-ne i prevenir

És precisament en aquest àmbit, o almenys dins una de les seves branques, on correspon l'entrada d'avui. Comencem pel principi: l'excel·lent guionista de còmics Judd Winick, que és un dels meus preferits, va guanyar el 1994 als Estats Units un reality show de l'estil de Big Brother, i allà hi va conèixer el que seria el seu millor amic, en Pedro Zamora, que era seropositiu. Allò el va conscienciar sobre el tema i des de llavors aporta el seu gra de sorra en la lluita contra l'estigmatització de les persones amb el VIH, que és el que fa que moltes d'elles, per por de ser marginades (una por fonamentada), no vulguin fer-se les proves tot i tenir sospites d'estar infectades, decisió errònia i fatal, perquè al final s'acaba detectant igualment però en un estat massa avançat com per intentar pal·liar-ne els efectes.


Una de les coses que ha fet el guionista, a més de publicar un còmic autobiogràfic, multipremiat  i lloat, amb el títol de Pedro and me (editat també no fa gaire per Astiberri en castellà com a Pedro y yo), és tocar el tema en els seus còmics de més influència, com és el cas de la seva llarga i imprescindible etapa a Green Arrow

Hi vam conèixer la Mia Dearden, l'adolescent que l'Oliver Queen (en Green Arrow) acolliria després de rescatar-la del món de la prostitució de menors i que convertiria en la seva nova aliada en la lluita contra el crim sota el nom de Speedy, identitat superheroica que antigament havia pertangut a en Roy Harper, d'adult Arsenal i més endavant Red Arrow.


Al número 43 del volum 3 de la col·lecció Green Arrow, de desembre de 2004, la Mia descobria que era seropositiva, a causa del seu passat en la prostitució. La notícia, naturalment, queia com una galleda d'aigua freda sobre el seu mentor i la resta de la "família" Arrow, però tot i que no va restar importància ni gravetat a la qüestió, en Winick va donar des del principi un missatge de tranquil·litat: la Mia volia continuar amb el seu paper de superheroïna, tot respectant la medicació que havia de prendre i duent una vida tan normal com li fos possible. 

En el seu cas, com que se li va detectar a temps, pot conviure amb la malaltia i fer una vida no només normal, sinó fins i tot més sacrificada que una persona normal, entenent "normal" com a "no lluitadora contra el crim". 


Ella mateixa es pren la seva desafortunada situació com una oportunitat de fer un servei a la societat i en parla obertament al seu institut, on fa una xerrada sobre el tema. Però la sensació d'haver deixat de ser una persona "normal", "neta" i "desitjable" no l'abandona, com es pot veure a la pàgina que hi ha just a sobre, en què en parla amb en Connor Hawke, en Green Arrow fill. 


La resposta del noi és la que veiem aquí. Després, ella fa broma i li pregunta si a partir d'ara estan junts, que és el que a ella li agradaria, i ell li respon que no, perquè ho ha fet per demostrar-li que no ha de tenir por, que si algú l'estima no li farà angúnia tocar-la. 

Quan llegia aquests números (a la col·lecció Green Arrow Especial de l'edició de Planeta) em va commoure com el guionista tracta el tema. El normalitza, no pretén donar lliçons morals, ens diu què és la sida i què no és, què comporta però també què és el que no té per què canviar (sempre que s'agafi a temps, la persona només sigui portadora del virus i no hagi desenvolupat la malaltia), i anys després la noia continua sent conscient que té això dins, però ja no té tants dubtes i ho viu amb molta normalitat. El millor és que, tot i la càrrega educativa d'aquesta subtrama, en Winick la integra perfectament en les històries de l'Arquer Maragda, que no oblidem que al cap i a la fi són del gènere superheroic. 



5 comentaris:

  1. Sovint em sembla que en Judd Winick és injustament menyspreat. És un guionista amb bones idees, bon esriptor i, a més, un tipus amb consciència social.

    També és un dels meus preferits. De la seva etapa a GA, en tinc un record excel·lent - malgrat que la vaig pagar a "preus Norna" ne en seu dia...

    ResponElimina
  2. Exacte, o més que menyspreat, ignorat. En Johns, en Rucka, en Brubaker, en Waid i companyia són cracs, però crec que en Winick hauria de ser en aquest grup en termes de popularitat, també.

    Això dels preus Norma precisament jo m'ho vaig estalviar, en aquella època comprava Marvel per això, però quan Planeta es va fer amb DC vaig fer el salt sense pensar-m'ho. DC sempre m'havia atret més. De tota manera, m'he comprat moltes coses de l'etapa de Norma després, a preu de descatalogades.

    Per cert, l'etapa de Winick a Green Arrow s'acaba al 14 de Green Arrow & Black Canary, o sigui que tot el que ha tret Planeta d'ell en grapa també correspon a aquest guionista, i ja et dic que el nivell no decau. :)

    ResponElimina
  3. Estic desconnectadíssim de la grapa. I de DC desde las Coses Infinites aquelles (quin desengany).

    Faré una ullada ls TP ianquis, però - gràcies! :-)

    ResponElimina
  4. Sí, jo fa temps que vaig fer el salt de Planeta a versió original, i n'estic molt content. I per tal que et serveixi de guia, l'etapa Winick s'acaba amb el TPB "A league of their own". :)

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails