Aquest títol una mica llarg no és res més que el reclam comercial que s'ha fet servir per al volum recopilatori dels 21 primers números del volum 3 de Green Arrow, publicats en el seu dia per Norma i reeditats fa uns mesos per Planeta, on es recullen històries guionitzades per el cineasta Kevin Smith i el guionista de còmics Brad Meltzer.
És un totxo de 35 euros, una mica car si el comparem amb el volum de la mort d'en Superman que valia 40 euros amb moltes més pàgines, però sí que és cert que les de Green Arrow són en paper satinat i les d'en Superman no.
Sigui com sigui, val molt la pena. Jo havia llegit material posterior d'aquest personatge que em va atrapar des del principi, gairebé al nivell d'en Batman, que es diu aviat, però em faltaven els inicis del volum actual (que, de fet, ja no és actual, perquè ha tornat a canviar).
El tom comença amb l'arc argumental Quiver (Carcaj en castellà), escrit per en Kevin Smith, reconegut director de cinema independent amb títols com Mallrats, Perseguint l'Amy, Clerks, Dogma o Jersey Girl, entre altres. Als seus films s'acostuma a veure la seva afició pels còmics, és un friki de ca l'ample, i a sobre pot fer el que vol, fa pel·lícules i guionitza còmics basats en els seus llargmetratges i amb el temps ha anat introduint-se a les grans editorials. Va començar el 1999 amb els destacables primers vuit números de Marvel Knights: Daredevil, on va fer algunes coses amb les que els fans no van estar d'acord, i després de Green Arrow va fer algunes sèries limitades plenes de retards que no van agradar gens a ningú. Recentment ha fet coses que espero llegir aviat com ara Batman: Cacophony, on recupera el personatge Onomatopeia, que esmentaré en unes línies, i en el futur el veurem, si tot va bé, guionitzant números de Batman.
Curiosament, ha estat contractat per fer una gran quantitat de coses que al final no s'han fet realitat, però tornem al 2001, que és quan va escriure els 15 números de Green Arrow que ens ocupen. Bé, com he dit el llibre conté els 21 primers números del tercer volum de la col·lecció, i els 15 primers són del senyor Smith.
A Quiver, que representa els 10 primers números, el guionista tenia a les seves mans l'heroica tasca de fer ressuscitar en Green Arrow després de la seva mort al número 101 del volum anterior, a l'octubre de 1995. Des de llavors el personatge era mort, després de 80 números de la gloriosa etapa de Mike Grell i 21 entregues més que ja no van comptar amb ell com a guionista.
I en Kevin Smith va rebre l'encàrrec de fer-lo ressuscitar i crear una nova sèrie que tornés a enganxar la gent després que la darrera etapa del volum anterior tingués poc èxit. Malgrat que se li va criticar que introduïa massa text als còmics que va escriure, en general aquesta etapa Smith es considera una de les millors de la història de Green Arrow, i hi estic d'acord. No he llegit el volum anterior ni More Fun Comics, col·lecció on va debutar el 1941 i va arribar fins el 1968, però m'ha agradat tant, però tant, que em ve de gust tornar a llegir-la d'aquí a poc temps. Això em passa poques vegades, amb els còmics.
Amb un coneixement de l'Univers DC que segurament és tan ampli com el que té de l'Univers Marvel, com ha demostrat en diverses ocasions i ha deixat entreveure o directament a pel·lícules com Mallrats, Smith ofereix una història creïble (dins els estàndards dels còmics de superherois, on les resurreccions són habituals) i interessantíssima on l'Oliver Queen s'enfronta a la tornada a la vida deu anys després de marxar d'aquest món i als evidents conflictes que això provoca amb els seus éssers estimats, amb el problema afegit de no haver tornat exactament com era abans. De pas, en les converses amb els diferents personatges de DC que s'anirà trobant, es farà referència a molts esdeveniments de la història de la companyia que faran més interessant la lectura a aquells que les coneguin, però no crec que sigui imprescindible per entendre la història i gaudir-ne.
Després d'aquesta immillorable introducció passem a The Sound of Violence (El Sonido de la Violencia), un arc de cinc números on en Kevin Smith presenta un dolent de creació pròpia, l'Onomatopeia, un assassí sàdic que es dedica a anticipar les onomatopeies que s'aniran sentint tant de les seves accions com de les dels altres, en una història que ens té amb l'ai al cor fins al final.
I passem a l'etapa de Brad Meltzer, un guionista que no és en Kevin Smith però que trobo que igualment escriu històries molt bones a la saga The Archer's Quest (La búsqueda del arquero), de 6 números, on l'Oliver Queen vol recuperar objectes personals aparentment per no posar les coses tan fàcils als seus enemics a l'hora d'atacar-lo on més mal li pot fer, una cerca que en realitat té un motiu ocult i que també servirà al protagonista per conèixer millor el seu fill, de qui va tenir les primeres notícies quan el nano ja era major d'edat. Pel que fa a Meltzer, és un home amb poca experiència com a guionista, i a banda de Green Arrow ha escrit, com a feines més destacades, l'excel·lent minisèrie Identity Crisis (Crisis de Identidad) i una criticada etapa de 13 números al volum actual de JLA.
En resum, una passada de tom, amb els dibuixos senzills de Phil Hester, que s'encarregaria de la gran majoria dels 75 números que van formar el segon volum, amb una edició a l'alçada (textos dels implicats, dissenys finals i alternatius de les portades dels números originals, un guió sencer traduït...). Aquest tom és imprescindible per a qualsevol seguidor de l'arquer que no el tingui en l'edició de Norma (separada en moltes més parts) i per a qui vulgui introduir-se a la col·lecció i no sàpiga per on començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada