dijous, 24 de setembre de 2009

Sentir o escoltar?

He posat en d'altres ocasions exemples de males traduccions de còmics d'en Batman, i de fet en el mateix volum (el tom 6 del col·leccionable Batman: El Caballero Oscuro) hi ha més mostres dels errors que he esmentat anteriorment, però també s'han de destacar els encerts i n'he trobat un.

No és una cosa per a aplaudir, en realitat és el mínim que es pot esperar d'una traducció, que sigui correcta, però malauradament estic massa acostumat a veure com es comet aquest error, tant en els textos com en la llengua oral.



Un altre cop us recomano que feu gran la imatge per poder-la llegir bé. Concretament m'interessa l'últim globus. És un exemple que serveix per veure la diferència que hi ha entre "escoltar" i "sentir". És desgraciadament habitual confondre tots dos verbs en castellà, l'idioma d'aquest còmic (originalment el 573 de Batman, de febrer de 2000 i encara dins la macrosaga No Man's Land). Se sol sentir o llegir "¿Has escuchado eso?", "¡No se escucha!" i frases similars. I és incorrecte. A més, en català això no té cap raó de ser, però també passa en el cas de la gent que parla en català amb les estructures calcades del castellà.

Per què no està bé? Perquè "escoltar" (escuchar) implica voluntat i "sentir" (oír) no. A la vinyeta que mostro se'n fa un bon ús i com que són dins la mateixa frase no s'equivoquen, però massa sovint sí que ho fan. Fixem-nos que diu "No te escucha, ni siquiera nos está oyendo". Això vol dir que no li està fent cas, però que de fet tampoc no hi sent.

De la mateixa manera es cometen errors a la inversa, encara que estan més acceptats per costum. Quan es diu "oye" per cridar l'atenció d'algú, el que s'està fent és ordenar-li que hi senti, i és tan absurd com dir-li "ve" quan volem que miri alguna cosa, però en aquest cas no es fa i tothom recorre al "mira". Tot i així, és el mateix.

Tampoc no vull anar de llest, em baso en alguna cosa. Vegem les definicions dels diccionaris respecte a aquests verbs:

oír.
(Del lat. audīre).
1. tr. Percibir con el oído los sonidos.
2. tr. Dicho de una persona: Atender los ruegos, súplicas o avisos de alguien, o a alguien.
3. tr. Hacerse cargo, o darse por enterado, de aquello de que le hablan.
4. tr. Asistir a la explicación que el maestro hace de una facultad para aprenderla. Oyó a Juan. Oyó teología.
5. tr. Der. Dicho de la autoridad: Tomar en consideración las alegaciones de las partes antes de resolver la cuestión debatida.

 escuchar.
(Del lat. vulg. ascultāre, lat. auscultāre).
1. tr. Prestar atención a lo que se oye.
2. tr. Dar oídos, atender a un aviso, consejo o sugerencia.
3. intr. Aplicar el oído para oír algo.
4. prnl. Hablar o recitar con pausas afectadas.



Ja ho veieu, això és el que diu la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. He marcat en negreta els exemples on es diferencia millor. En resum, "sentir" és una cosa física, és la capacitat de percebre sons, el fet de no ser sord, i "escoltar" és fer ús d'aquesta capacitat per aconseguir rebre una informació. En el cas dels "oye" que comentava no ho consideren un error, però és una reflexió meva. Que s'hagi acabat acceptant no vol dir que no sigui, en realitat, un ús erroni.

No poso les definicions en català perquè malgrat que hi ha gent que no fa servir correctament els verbs, són casos de calc del castellà que criden molt l'atenció i que en general la gent percep com a erronis, de manera que no crec que sigui necessari alertar-ne. I pel que fa a l'altre ús, sabem que ningú no diu "sent-hi", sinó "escolta", que en castellà hauria de ser "escucha".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails