diumenge, 11 de març de 2012

Adéu a Jean Giraud, "Moebius"

Se n'ha anat un dels grans del còmic europeu i, per què no, mundial. Jean Giraud, més conegut pel seu nom artístic de Moebius, moria ahir de càncer als 73 anys, i tot i que jo no n'era un seguidor en el sentit d'haver llegit gaires obres seves em sap greu, perquè era un home que havia aportat coses molt importants al món del còmic i a partir d'ara ja no ho podrà fer més. 

Tampoc no em podrà signar mai cap exemplar de cap còmic, com va fer als assistents del Saló del Còmic de Barcelona el 2009 sense que jo hi donés prou importància i m'ho fes venir bé per tal d'assistir-hi com sí que he començat a fer després amb altres autors.


Nascut el 1938 a Nogent-sur-Marne, als afores de París, va començar la seva carrera amb el gènere del western, co-creant el personatge del Tinent Blueberry juntament amb Jean-Michel Charlier, que era el guionista dels seus dibuixos fins que el 1990 va morir i Giraud va continuar els àlbums en solitari tot introduint-hi canvis estètics que s'acostaven més a la resta de la seva obra.


L'estil realista dels còmics de l'Oest que dibuixava com a Jean Giraud era diferent del que es podia veure a les seves obres del gènere de la ciència-ficció i la fantasia, també impressionant però d'una altra manera. Va ser a partir de 1975 que va adoptar el pseudònim de Moebius (o Möbius) i es va dedicar a aquests gènere sovint indestriables, amb obres com Arzach (que sembla que ara s'ha de dir Arzak), The Long Tomorrow (que era en anglès) o Le garage hérmetique.


De 1981 a 1988 va dibuixar els sis àlbums que formen L'Incal, aparentment (no he pogut contrastar-ho) l'única de les seves obres que ha estat traduïda al català i l'única que he llegit, malgrat que no en vaig fer cap ressenya en el seu dia. Aprofito per dir que em va agradar força però que la seva complexitat requereix més d'una lectura, i que l'únic punt negre que hi veig és una millorable edició per part de Glénat, tant en retolació com, més important encara, traducció.

La sèrie principal, la que esmento, la va dibuixar amb guions del famós Alejandro Jodorowsky, que va escriure altres àlbums relacionats amb la sèrie, només un dels quals va tenir novament Moebius com a dibuixant, Après L'Incal.


Aquesta imatge pertany a l'esmentada Arzach, de 1976, i la comento ara per més d'un motiu: no només es tracta d'una de les seves obres més celebrades, sinó que destaca per haver introduït als còmics de ciència-ficció (o almenys haver-ne estat un dels pioners) la barreja d'elements medievals (fins i tot prehistòrics com el pterodàctil on viatje el seu protagonista) i futurístics. 


Una ambientació que podem veure per exemple a Kaze no tani no Nausicaä, manga de Hayao Miyazaki dibuixat entre 1982 i 1994 i que va originar la famosa pel·lícula pre-Studio Ghibli de què ja vaig parlar fa temps. I el dibuix que he compartit és una il·lustració feta pel mateix Moebius en homenatge a aquesta obra.


No és pas casualitat, perquè resulta que els dos mestres eren amics i tot va començar, si ens hem de refiar d'una cita que apareix a la Wikipedia, quan Miyazaki va descobrir Arzach el 1980. Sabent això, no és excessivament paranoic entendre que el característic l'aparell volador de la Nausicaä està inspirat en el pterodàctil de la primera imatge que hem vist.


Aquest és el cartell d'una exposició conjunta que van fer els dos autors a París entre 2004 i 2005, una mostra més de la seva amistat, que queda encara més reflectida quan sabem que una filla de Moebius té el nom de Nausicaä, i que va ser batejada així pel manga i la pel·lícula que, al seu torn, estaven inspirats en el còmic de l'artista francès.


Al mestre Giraud no li agradava, com a molts altres autors europeus, el poder i la influència que exercien els còmics nord-americans de superherois, però sí que va fer una col·laboració amb Marvel el 1988, a través d'una minisèrie de dues entregues d'en Silver Surfer amb el nom de Parable, amb guió del mític Stan Lee. Tot i que les incoherències amb la línia oficial del personatge van fer que es considerés una història alternativa, va obtenir el 1989 el premi Eisner a la millor sèrie limitada


I a banda de sortir ocasionalment del còmic europeu també va sortir del còmic en si mateix, per exemple amb els dissenys conceptuals de pel·lícules com El cinquè element (1997), Willow (1988), Tron (1982) o Alien (1979). 

Tot això deixant de banda aquelles pel·lícules del gènere cyberpunk que es van inspirar estèticament en els universos creats per l'artista als seus còmics sense que treballés directament en els films, com Blade Runner (visualment inspirada en The Long Tomorrow tal com va reconèixer el seu director Ridley Scott) o Escape from New York, i fins i tot va influir en la novel·la pionera del cyberpunk Neuromàntic, de William Gibson.


De 2000 a 2010 Giraud, o Moebius, va dibuixar una autobiografia anomenada Inside Moebius en què repassava la seva carrera tot retrobant-se amb els seus personatges, i va aprofitar l'ocasió per tal de crear noves aventures d'alguns d'ells. 

Qui sap què ens hauria pogut oferir si hagués viscut uns quants anys més, però la mort no fa distincions i ja ha posat fi a la seva trajectòria.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails