XVI Saló del Manga: hi hem estat, l'hem viscut i n'hem tornat

Un any més, i en van no sé quants de seguits, he assistit al Saló del Manga de L'Hospitalet, que enguany celebrava la XVIa edició. En principi no hi havia d'anar, perquè econòmicament estic passant pel pitjor moment de la meva vida, però hi va haver una sèrie de factors que em van obligar a anar-hi. Un era la presència de dos autors que admiro, pesos pesants del manga, que són l'Izumi Matsumoto (Kimagure Orange Road) i la Wataru Yoshizumi (Marmalade Boy, entre moltes altres de ben conegudes a casa nostra). L'altre factor, que el portal Multivers.cat, on participo amb algunes aportacions, em va acreditar com a membre de la premsa i em va permetre anar-hi de manera gratuïta i tantes vegades com volgués durant els 4 dies que ha durat. I això és el que he fet. 

En aquell portal precisament he estat tocant el tema des d'una perspectiva una mica més seriosa i periodística, però el que faré aquí serà comentar-lo a nivell personal. Primer de tot he de dir que mai no havia anat al Saló més d'un dia, però sí en dies diferents segons l'any, i la tònica és la mateixa: dissabte és el dia que està més ple, les cues per entrar-hi són immenses i estic molt content d'haver-me pogut saltar l'espera gràcies a la polsereta que em van proporcionar. Però fins i tot avui dilluns hi havia gent (naturalment moltíssima menys) que s'acostava a La Farga per tal de poder comprar-se coses, desitjar-ne unes altres, reunir-se amb els amics, disfressar-se i, en general, viure l'ambient otaku en la seva màxima expressió que és aquest Saló, que fa poc va obtenir el reconeixement del Ministeri d'Afers Exteriors del Japó. 

A mi no m'agrada disfressar-me ni fer el número, però em fascina que moltes altres persones sí que se sentin atretes per aquesta mena d'activitats, i m'agrada observar-les. Sovint dic que m'agradaria ser més friki, i ho continuo dient. Jo estic a mig camí entre aquesta gent i l'observador imparcial. Sóc, doncs, un observador parcial, perquè a mi també m'agraden molt els còmics, l'animació i les frikades en general que es poden veure en un Saló del Manga, i em poso malaltíssim veient coses que no puc comprar-me, sigui per motius econòmics o per qüestions de logística.

Ara, he de dir que no sé si per la crisi, però hi havia molts estands que rebentaven preus de manga de segona mà, coses molt per sota del 50% del seu preu original, no havia vist mai una cosa així. Fins i tot volums de gran format, com ara el volum 2 d'Eagle, que en comptes de 10 euros en valia 3, per posar un exemple. Abans hi havia la típica botiga que feia el 30% en una petit apartat d'uns quants volums, oferta que també té a la botiga habitual, però enguany hi havia uns quants llocs que tenien moltes coses i molt barates. Era l'any ideal per posar-se al dia de coses endarrerides, i no tant endarrerides.

També hi havia una sala per als videojocs, concretament de la Xbox 360, on es presentava, a més, el dispositiu de detecció de moviment Kinect, una evolució del sistema de la Wii però aprofitant al màxim la potència superior de la consola de Microsoft i, sobretot, amb el cos sencer com a comandament. Estarà disponible a les botigues a partir del 10 de novembre, però em va fer gràcia provar-lo, i penso que si s'implementa com cal en els videojocs normals (no en aquests, que són senzillets, com una mena de Wii Sports però amb millors gràfics) podria arribar a fer-nos oblidar els comandaments tradicionals, però tot això ja ho anirem veient. 

Com que hi podia anar tants dies, he tingut temps de mirar-me les coses amb calma, anar a un altre ritme, i malgrat que no tinc el do de l'ubiqüitat i hi ha hagut coses que m'he perdut, tant perquè coincidien temporalment amb altres coses com perquè tampoc no m'he estat els 4 dies sencers allà, per motius socioacadèmics, el cert és que he pogut veure moltes coses. Una de les que més em van agradar va ser l'exposició sobre el manga de terror, amb els seus màxims representants, però també els seus orígens en els gravats ukiyo-e. 

Aquesta manera més relaxada d'assistir al Saló m'ha permès també interessar-me per activitats que normalment no em criden l'atenció o que descarto per motius de temps, com són l'entrega de premis del concurs de Cosplay (disfresses) o algunes projeccions d'anime, a més de taules rodones i presentacions, aquestes últimes ja més enfocades a la missió que hi tenia com a membre de Multivers.cat, però que he de dir que a nivell personal també m'han agradat força. 

I amb aquesta imatge acabo l'entrada d'avui, perquè em queda parlar de la meva missió personal número u, el que em feia més il·lusió, però com que es mereix un capítol apart en parlarem demà: les dedicatòries de dos grans del manga.