Tal com vaig prometre ahir, avui toca parlar del meu objectiu personal número u respecte al XVI Saló del Manga. Ja vaig dir que no hi pensava anar perquè era el pitjor moment econòmic de la meva vida, però els convidats d'aquesta edició eren excepcionalment importants, concretament els que m'interessaven a mi, que eren l'Izumi Matsumoto i la Wataru Yoshizumi.
No va ser fàcil, perquè van signar durant tres dies, divendres i dissabte a més en dues sessions cadascun dels dies, però sempre coincidia que a l'hora de recollir els tiquets jo no hi podia ser. Finalment, diumenge vaig poder entrar al Saló abans de l'obertura oficial gràcies a l'acreditació que tenia i, com que els estands de Glénat (que duia l'Izumi Matsumoto) i Planeta (que duia la senyora Yoshizumi) quedaven pràcticament davant per davant, jo era allà al mig, esperant per recollir el meu tiquet del primer dels dos que obrís. S'ha de dir que, si no hagués estat per l'acreditació, no m'hauria estat possible, perquè només amb els que per un motiu o un altre érem al recinte abans que la resta del públic pràcticament omplíem els 75 tiquets que es repartien.
L'estand de Glénat va ser el primer. Les signatures del mestre Izumi Matsumoto (pare de Kimagure Orange Road) començaven a les 11, i a les 10 (hora d'obertura) repartien els tiquets, però un home que hi havia a l'estand, en veure'm allà palplantat i mirant-lo fixament als ulls, em va preguntar què volia i en saber que era un tiquet me'l va donar sense problemes.
Ja podia respirar tranquil, i vaig ser dels primers en rebre la dedicatòria d'aquest senyor, a més d'un dibuix seu (una fotocòpia, de fet). Mentre era a la cua, però, vaig estar escoltant música perquè volia evitar spoilers, ja que no conec el final d'aquest clàssic del manga dels vuitanta i tot i que me l'imagino m'estimo més descobrir-lo jo mateix (sí, és una obra molt coneguda i antiga, però jo la vaig enganxar en català fa poc, versió que va ser possible gràcies a Glénat i a que se n'havia emès l'anime en català pocs anys abans). De tota manera, amb els auriculars posats vaig estar llegint el primer tros del volum número 1 del còmic, per anar ambientant.
Això era a les 11, però uns minuts abans de les 10, quan ja tenia el tiquet per a la signatura d'aquest home, vaig anar corrent cap a l'estand de Planeta, on ja hi havia cua (d'acreditats). Planeta, com ja és habitual, va fer gala dels seus mètodes dictatorials, i per tal d'obtenir el tiquet s'havia de comprar un còmic del seu estand, però a sobre era obligatori que fos de la Wataru Yoshizumi. A mi aquesta senyora m'agrada, però no tenia necessitat de comprar-me el volum 1 de Spicy Pink, la seva darrera obra publicada aquí coincidint amb el Saló. L'hauria comprat més endavant, i el meu pla era adquirir Rin-ne, de la Rumiko Takahashi, però en fi, com que estava informat d'aquesta exigència ja vaig anar directament a l'Spicy Pink de seguida que ens van deixar entrar. I vaig obtenir el tiquet. Tornava a respirar. De regal, en exclusiva si es comprava el volum a l'estand de Planeta i no en cap altra botiga, teníem una sobrecoberta amb dedicatòria especial per als lectors "espanyols" (ehem). He de dir que, almenys la meva, està mal feta, no és prou gran i no es pot col·locar al tom.
I bé, en aquest cas faltaven hores per a la sessió, que era des de les 16.30, de manera que vaig voltar una mica més, vaig dinar i després em vaig col·locar a la cua, on vaig veure arribar decebuts fans que s'estranyaven de no haver aconseguit tiquets tot i haver entrat al Saló com si allò fossin les rebaixes, amb corredisses i crits (en sóc testimoni). Jo, que callava com un desgraciat, anava rellegint el primer volum de Marmalade Boy (l'obra més emblemàtica d'aquesta autora, tot i que és més prolífica que el seu col·lega Matsumoto i la majoria de les seves obres s'han publicat aquí), que és la primera edició, amb el sentit de lectura occidental i sense pàgines en color, però bé, què hi farem. Li tinc un afecte especial, fa més de 10 anys que el tinc i no em sap greu no haver tingut l'edició "definitiva" que va sortir fa un temps.
No hi ha foto del moment en què em dedicava el còmic, perquè una altra de les exigències de Planeta era la impossibilitat de fotografiar la senyora, encara que si hem de dir les coses com són, en aquest cas era una mania d'ella, igual que quan a la trobada amb els fans que va tenir lloc a la sala d'actes dissabte es va avisar que no contestaria preguntes personals. Per tant, no vaig poder immortalitzar el moment. He de dir que em va donar la mà, iniciativa d'ella, gest que em va sorprendre venint d'ella, amb tot el que he explicat. L'Izumi Matsumoto, en aquest sentit, va ser més fred.
Divendres, però, hi va haver l'entrega de premis i va posar per als mitjans, únic moment en què se la va poder fotografiar. Ni a les entrevistes que concedia a alguns mitjans permetia que en capturessin la imatge. Doncs bé, és la senyora que fa quatre comptant des de l'esquerra de la filera dels que estan dempeus. Al seu costat, en última posició, el mestre Matsumoto.
Missió acomplerta. Volia les signatures d'aquests dos grans del manga i, tot i que va ser una mica una odissea perquè veia passar els dies i les oportunitats, al final les vaig aconseguir. Em feia especial il·lusió, no només per la importància d'aquests dos autors, sinó perquè fa molts anys que són coneguts i no havien vingut mai i no crec que repeteixin. A més, la Wataru Yoshizumi ni tan sols sabíem quina cara feia, perquè sempre es dibuixa a si mateixa caricaturitzada en comptes de permetre la circulació de la seva imatge real. Pel que fa a l'Izumi Matsumoto (de nom real Kazuya Terashima), és un home que ha tingut molts problemes de salut, amb una malaltia greu conseqüència d'un accident de trànsit quan era petit, que l'ha tingut retirat durant uns quants anys i que ara està reflectint en una nova obra. Per tant, eren unes oportunitats més aviat úniques.
