Surto a l'anime de Shin-chan!

Fa uns anys, mentre treballava a Daruma Serveis Lingüístics al costat d'en Marc Bernabé i la Verònica Calafell en qualitat de revisor dels textos que després omplien les versions traduïdes de diversos manga i anime (la millor feina que he tingut mai), vaig tenir l'ocasió de conèixer l'autor de Shin-chan, el malaguanyat Yoshito Usui, que era amic dels traductors que traslladaven al català i el castellà la seva obra, tant en versió manga com en versió anime.

Ja vaig explicar fa 4 anys, el Dia de l'Orgull Friki, que gràcies a allò em vaig endur no només un dibuix dedicat per l'autor, sinó també un cameo al manga, que es recopila al volum 49 de la col·lecció, inèdit aquí. Doncs bé, anys després ha arribat la versió animada d'aquella aventura en què els Nohara visiten Barcelona (situada a "Espanya" sense cap escrúpol, però els japonesos ja ho tenen, això), i encara que quan vaig saber que es feia no les tenia totes (al cap i a la fi jo "participava" en un gag curt i poca-solta) el cas és que també hi surto. 

A diferència de la versió en paper a l'animada m'han vestit, tant a mi com a les altres 3 persones relacionades amb l'empresa que també van ser retratades a la ficció, amb la samarreta del Barça, cosa que és d'agrair (podria haver estat de l'Espanyol, quin horror!). 

Representa que sóc el de l'esquerra, ja ho vaig explicar en posar la vinyeta del manga on apareixia, i si no us ho acabeu de creure també tenim el vídeo d'aquest episodi emès al Japó l'1 de novembre de 2013, on encara que no entengueu el japonès és evident que se m'esmenta, al minut 1 (en Marc Bernabé em truca des del cotxe i jo responc), i se'm pot veure, més o menys al minut 2.

Em fa molta il·lusió haver sortit tant al manga com a l'anime de Shin-chan, una obra que en format còmic va ser cancel·lada aquí fa temps i els dibuixos animats de la qual, almenys en català, em sembla que no tiren endavant (les pel·lícules, que surten en DVD, sí), però que sens dubte és coneguda per moltíssima gent a casa nostra. 

Crec que tinc motius per a estar content i orgullós d'haver aconseguit la frikada, poc freqüent, de sortir en un manga i en la seva corresponent adaptació en dibuixos animats, no crec que passi cada dia i, per què no, penso que tinc dret a fardar-ne si m'ho permeteu.