XVII Saló del Manga: la crònica

El XVII Saló del Manga va començar dissabte i s'acaba demà, però amb tres dies n'he tingut prou per quedar-ne satisfet. La meva manera d'enfocar-lo ha canviat amb els anys, les últimes vegades hi he anat acreditat com a redactor de petits blocs i, a més, sol. És una manera diferent de viure els Salons, tant del manga com del còmic. Això sí, també aprofito per comprar-me coses, perquè encara que la situació no sigui gens bona un Saló és un Saló.

I el que m'he comprat és això que podeu veure a la foto: el pack de la sèrie completa d'Evangelion, la pel·lícula El verano de Coo (Kappa no Kû to Natsuyasumi), que en parlen molt bé i només valia 5 euros, el pack amb els OVA de Rurôni Kenshin, tant els del passat com els que conclouen la història (també 5 euros), el 45 de Naruto (de segona mà) i l'1 de Q & A, del meu estimadíssim Mitsuru Adachi. D'aquesta única novetat que m'interessava ja en vaig parlar fa un temps.

A més, no els he fet cap foto però avui he trobat en una altra botiga de segona mà els números 42, 44, 46 i 48 de Naruto, de manera que només me'n falten tres, per desgràcia saltejats, per posar-me al dia. Per la meva situació no està gens malament el que he comprat, però comparat amb l'any passat ha estat un Saló amb poc material de segona mà i poc interessant en general.

En fi, la resta del temps he passejat, he mirat les botigues, les disfresses i l'ambient, he anat a les presentacions que considerava d'interès per al bloc gràcies al qual anava acreditat, i he fet una mica el ximple:

Aquí em podeu veure amb un dels meus ídols videojoquístics, la mascota de la meva companyia preferida. No cal que us en digui el nom, oi? De cap de les dues coses. Parlant de videojoc, a l'estand de Nintendo vaig poder provar el Super Mario 3D Land i el Mario Kart 7, els dos títols que em compraré segur quan tingui la Nintendo 3DS i que encara no han sortit a la venda. També vaig aconseguir la signatura del director de la pel·lícula El verano de Coo, en Keiichi Hara:

Aquest senyor va aconseguir atraure l'atenció dirigint pel·lícules d'en Doraemon i en Shin-chan (i capítols de la sèrie d'aquest) i després va poder dur a terme el llargmetratge pel qual es va fer famós internacionalment. Enguany ha sortit la seva segona pel·lícula, Colorful, però ja me la compraré més endavant. Pel que fa als altres autors convidats, només m'interessava el veterà Hiroshi Hirata, però com que no en tenia cap còmic ni n'he trobat cap a preu de ganga ho he deixat estar.

Pel que fa a les exposicions, destacaven una de quimonos, una mostra de la qual podeu veure en aquesta foto, i també una del món dels samurais al manga:

I més o menys això seria tot. Com sempre, una quantitat enorme de gent, dissabte i diumenge costava moure's per allà sense donar empentes involuntàries a la gent, i la calor que desprenien tants cossos en un espai tan clarament insuficient era poc pròpia de finals del mes d'octubre. Per sort, a partir de la propera edició el Saló del Manga es farà a la Fira de Barcelona, a Montjuïc, molt més adequada com es pot veure a cada Saló del Còmic i com reconeix l'organització, conscient que no hi caben ni tota la gent que hi vol entrar ni tots els estands que hi voldrien exposar productes i serveis. De retruc, en podrem tornar a dir Saló del Manga de Barcelona sense cometre cap inexactitud.

Acabo amb aquesta simpàtica imatge. Tants anys reclamant amb pancartes i pintades que es tornés a emetre Bola de Drac i ara que per fi la tornem a tenir aquí, és de ben educats que hi hagi una pancarta d'agraïment al canal que ho ha fet possible. 

Un any més, content d'haver-hi anat (no tant com l'any passat, però, en què per exemple vaig aconseguir dedicatòries de dos dels grandíssims), amb ganes de poder-hi tornar l'any que ve amb més poder adquisitiu i content també d'haver-hi conegut una persona que ja coneixia, però poc i només d'internet. Un plaer, i la propera vegada espero que no hagis d'aguantar més cues per culpa meva!