Ara que s'acosta el Dilluns de Pasqua i la celebració més interessant i llaminera de la Setmana Santa aprofito per escriure una entrada que tenia al cap des de feia temps. He de confessar que el significat religiós concret de la Mona l'ignoro completament, però sé que pertany al catolicisme, i per tant us estareu demanant com deu ser la versió d'aquests pastissos d'un país on aquesta és una religió minoritària.
Que són la versió japonesa de les Mones ho dic jo, però és que el concepte és més o menys el mateix, tot i que no un sol cop l'any i amb tots els elements, en principi, comestibles. Parlo de les carmanyoles o o-bento, que els japonesos s'enduen a l'escola o a la feina per dinar. Hi ha gent que les decora o les munta d'una manera que reprodueixen imatges que tots els japonesos reconeixen, i és un tema que em fascina. Tant pot ser d'un anime clàssic com és el cas de l'Abella Maia...
...com d'una escena concreta gravada a la ment de la gent i originada en un altre anime clàssic com és Kyojin no Hoshi, que veiem en aquesta segona foto.
Tampoc no s'obliden de les pel·lícules del mític Studio Ghibli, com El meu veí Totoro...
...o Tenkû no shiro Laputa, que és una de les meves preferides i de què ja vaig parlar fa un temps. Però no només tenim animes de fa 20 anys en amunt, sinó que les produccions més recents també han protagonitzat unes quantes carmanyoles japoneses:
Aquí en tenim una del pingüí Pen-Pen d'Evangelion, una de les sèries més populars dels anys 90 i encara ara, i més recent encara tenim aquest altre exemple:
M'encanta en Naruto menjant un dels seus bols de ramen, el seu menjar preferit. És un aliment que reprodueix un altre aliment, el que podríem anomenar la "metacarmanyola", o "metamenjar". No ho sé, però m'ha robat el cor.
I tot i que tinc un bloc de videojocs també els puc esmentar breument aquí per mostrar un parell d'o-bento que fan goig, com aquest de la saga Smash Bros., molt treballat...
...i aquest altre, que tampoc no ha de ser fàcil de fer i que fa broma amb els temps en què la Nintendo DS era una consola que es podia exhaurir a les botigues, amb un missatge que diu precisament això, "exhaurida".
Manga, anime, videojocs i tota mena d'imatges de la cultura pop japonesa d'ahir i d'avui poden inspirar idees per a les carmanyoles, que serien doncs un equivalent (agafat amb pinces si voleu) de les nostres Mones de Pasqua. La diferència, però, és que els nostres pastissos estan llestos per menjar si els traiem els ninotets i l'opcional decoració amb xocolata, mentre que els o-bento sap massa greu destrossar-los, no trobeu?
Quina monada!! >.< :)
ResponEliminaRealment tenen un art per fer aquestes coses que és massa...
però la pena que faria menjar-se això després.... jeje :P
Oi que sí? Doncs jo no podria. És com quan pateixo en menjar-me cupcakes que estan decorats molt bonics (que és el que dóna més feina, crec)... XD
ResponEliminaNo et pensis... la decoració la vaig fer en 5 min xDDDD
ResponEliminaés calentar nata, fondre la xoco amb ella i a nevera durant hores xDDDD
així que no et creguis, duu molta més feina fer la massa en si ;) xDDD
En canvi això és molt diferent... la feinada que duen els detalls.. OMG!
(caca això que no m'avisa que has contestat... XD)