Lectures: Todo Paracuellos

Avui faré una ressenya d'un còmic que he de reconèixer que si no hagués estat per l'oportunitat que vaig tenir d'aconseguir-lo amb un descompte brutal segurament no hauria llegit mai, perquè el còmic espanyol confesso que no em crida gaire. I en aquest cas em sap greu haver tingut prejudicis, perquè val la pena. 

Paracuellos, de Carlos Giménez, és una col·lecció de 6 àlbums que el dibuixant va crear entre 1977 i 2003 (amb una llarguíssima pausa entre el segon i el tercer), àlbums de format europeu que a principis dels 2000 va reeditar Glénat i que fa 3 anys i escaig Random House Mondadori va publicar tots junts, d'aquí el títol Todo Paracuellos, en un tom de més de 600 pàgines i amb format apaisat, com el de les tires còmiques de tota la vida. 

Jo l'havia vist alguna vegada i com que n'havia sentit a parlar força bé em cridava l'atenció, però tot i el seu suculentíssim preu (17,90 euros) no hi vaig tornar a pensar fins que, com deia, em van oferir la possibilitat de tenir-lo a un preu que feia riure, avantatges de tenir un amic treballant en una editorial. En fi, després d'haver-lo llegit he de dir que el compraria també a 17,90, que és un preu que està molt i molt bé.

Però de què va Paracuellos? Doncs és un emotiu, dur, a estones divertit i sobretot històric (la intenció de l'autor és donar precisament un testimoni històric d'aquells fets) relat sobre la vida dels nens que després de la guerra civil espanyola es van haver de quedar en els anomenats Hogares de Auxilio Social, uns internats on anaven a parar aquells nens que les seves famílies trencades no podien (i algunes fins i tot no volien) tenir a casa. Nens que sobraven, per què no dir-ho.

No són personatges amb noms reals, ens diu l'autor al pròleg d'aquesta edició, ni els nens ni els adults que hi surten. Però sí que estan inspirats en persones amb qui va conviure el mateix Giménez (que, per cert, té un alter ego al còmic, que de seguida descobrim) o de qui ha sentit a parlar en anècdotes d'altres nois que havien estat en algun d'aquests internats. 

I les històries que hi veiem, ambientades entre finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta a la llar de Paracuellos del Jarama (Madrid) per tal de mantenir una coherència de personatges però inspirades, com deia, en anècdotes de molts d'aquells centres, són plenes de moments durs, amargs, i també de petites alegries i il·lusions com les que tots hem tingut de petits, al pati de l'escola, jugant amb els amics. Perquè malgrat les terribles circumstàncies històriques que els va tocar viure i que l'autor vol denunciar a través del còmic i retratant la part que ell va conèixer de primera mà, hi ha coses de la infantesa que són universals i en què tots, en més o menys mesura, ens podem veure reflectits. 

De debò, val molt la pena. Són històries que no duren gaires pàgines i que es llegeixen d'una manera molt amena. És un llibre ideal per tenir a la tauleta de nit i llegir-ne unes quantes pàgines cada dia,  abans de dormir. Ràpidament ens indentificarem amb els nens i entendrem que, "bons" i "dolents", tots tenen la desgràcia d'haver de viure en aquests centres, on hauran d'aprendre a sobreviure i a treure el màxim suc possible d'unes condicions de vida gairebé infrahumanes. 

Per acabar, el dibuix d'en Carlos Giménez el trobo molt atractiu, tant al primer àlbum com a la resta dels que conté aquest llibre, i hi ha un salt estilístic bastant evident. Sí que és cert que tots els nens són orelluts i que hi ha cares que són literalment iguals entre un àlbum i un altre tractant-se de personatges diferents (he dit que es mantenien els personatges, però n'hi ha alguns que van canviant), però els seus nens desnerits i capgrossos... jo me'ls crec. Pel que fa al guió, malgrat que són històries basades en fets reals, no hem de treure mèrit a l'autor, que les narra d'una manera molt amena i sincera. De fet, és una denúncia del franquisme, però els nens que hi surten normalment no es diu que siguin  parents de republicans o, si més no, no s'esmenta gaire aquest tema. Són nens de vegades orfes del tot, sovint amb un dels dos pares, però gairebé sempre de famílies destrossades per la guerra.

Giménez es limita a posar la seva ploma al servei de la història, diguin el que diguin. El cas és que a mi m'ha convençut i m'alegro de saber que Random també ha tret en aquest format Todo 36-39: Malos tiempos i properament Todo Los Profesionales, totes dues en aquest format del segell DeBolsillo, encara que no és gaire de butxaca.