dimecres, 14 de setembre de 2011

Lectures: Universo DC Aves de Presa, tom 2

Fa una mica més de dos mesos vaig fer el comentari de la lectura del primer volum d'Universo DC: Aves de Presa, la col·lecció que pretenia reunir en 6 gruixuts llibres de tapa tova quasi tota la sèrie de les Birds of Prey (abans que se n'inaugurés un nou volum fa relativament poc) i que va ser cancel·lada després del tercer. Doncs bé, avui toca el segon, que he acabat de llegir fa poc.


En aquest tom tenim els números 8 a 18, 22 a 26 i 28 a 30 de la sèrie, que correspondrien al període que va d'agost de 1999 a juny de 2001, però esclar, hi ha uns salts. Quina manera de fer una col·lecció integral, eh? Els números 19 a 21 es poden trobar al volum Nightwing: Hunt for Oracle, que Planeta va editar com a La caza de Oráculo dins la col·lecció dedicada al Nightwing d'en Chuck Dixon, curiosament també responsable de tot l'inici de Birds of Prey. El 27 no sé per què no es va afegir aquí, però els altres són molt necessaris per tal d'entendre la història, i com que no els inclouen els substitueixen per un article just abans de l'inici de la saga.

Aquesta segona entrega s'obre amb la història autoconclusiva que il·lustra la portada, una que em va semblar molt simpàtica i humana en narrar una trobada entre en Dick Grayson i la Barbara Gordon al circ on van morir els pares d'ell i unes interessants converses entre aquests dos éssers que sempre han tingut una complicada història d'amor.


Del número 9 al 14 té lloc la primera aventura més o menys llarga de la col·lecció, on la Black Canary torna a actuar sola a les ordres de l'Oracle i no hi veiem la Huntress (de fet, no la veiem en tot el tom). Aquí la Babs envia la Dinah a rescatar un científic presoner en un país fictici de llengua eslava (típic dels còmics de superherois, després passa el que passa i es pensen que Latveria existeix de debò), però la cosa es complica quan aquest vol endur-se també una arma humana que té l'aspecte d'un personatge que coneixem.

A continuació, una altra història autoconclusiva, de descans literalment, en què la Dinah és a casa en un merescut dia lliure (però no pot desconnectar de la seva vessant justiciera) i la Barbara coneix en persona, per fi, el misteriós home amb qui ha estat xatejant des del volum anterior. I és... algú que coneixem i que no diré, però que em cau molt bé, des de sempre, i que aquí comença una bonica amistat de les de "uiiii..." amb la nostra Oracle.


El final del número de transició presenta la següent minisaga, formada pels números 16 i 17, en què en Joker ha tornat a fer la jugada de representar diplomàticament un país (ja ho havia fet just en acabar la mítica història A death in the family (número 429 de Batman, el 1989), cosa que en realitat li impediria ser-ho per un altre país, encara que aquest segon sigui fictici), i anuncia el llançament de míssils nuclears sobre Nova York, que l'Oracle intentarà impedir mentre interroga l'home que la va deixar en cadira de rodes. 

Destaca també l'aparició de la Power Girl, però no la que conec jo, sinó una encarnació anterior. Tot seguit, una altra història d'un sol número i altra vegada un país balcànic fictici, on la Dinah està de pas perquè torna d'una missió que només s'esmenta, i s'hi troba una guerra ètnica. És d'aquelles coses que un es troba casualment, esclar. Al final, aquest còmic enllaça amb la següent saga llarga del tom.



Tres números i escaig d'una aventura que ve precisament dels números inclosos al volum de Nightwing que he dit abans, i que ens situen la Dinah emmerdada en un pla per aconseguir un cor de goril·la per al personatge d'en Blockbuster, i és que com a conseqüència de l'aventura "perduda" la prenen per l'Oracle, de qui en realitat no coneixen la identitat. Parlant d'identitats, és en els números del 19 al 21 que la Dinah i la Barbara es coneixen en persona, per fi, però ens ho perdem.

Tot seguit, el número 25 tanca la història dels goril·les (per això deia "tres números i escaig") i torna a ser un número de transició, que no vol dir que no sigui interessant, en què aquesta vegada la Dinah descansa i la Babs i el seu amic veuen interromput el seu descans per un problema civil en què han d'intervenir. 


El número 26 és una altra història autoconclusiva, però aquest cop és una missió: la Dinah ha de trobar una cèl·lula terrorista, però en comptes d'això troba una cova amb un perill d'una naturalesa diferent, on també coneix en Bane, encara enamorat de la Talia al Ghul però disposat a canviar l'objecte del seu amor. I després ja passem als últims quatre números d'aquest segon llibre, dedicats a una aventura de viatges en el temps i civilitzacions antigues del nord d'Europa i que m'han agradat en bona part perquè al primer d'ells tenim la primera trobada tranquil·la entre les dues protagonistes, i una conversa d'aquelles que m'agraden a mi, amb xafarderies i preguntes personals. 

M'ha agradat, però l'interès de les històries és desigual, per al meu gust, i em comença a cansar que les missions tinguin lloc en països ficticis, farcits de tòpics eslaus o àrabs, o en jungles de tot el món. No sé com continua la col·lecció, a veure quan trobo el tercer i de moment últim tom a preu d'oferta com vaig trobar els dos primers, però en tot cas després em quedaré penjat a l'espera que El Catálogo del Cómic, que tindrà els drets de DC des de gener, tingui el detall d'acabar la sèrie, o anar-me comprant els números no recopilats als Estats Units de manera unitària i després enllaçar amb els TPB que sí que existeixen. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails