dimecres, 29 de febrer de 2012

Lectures: Ice Haven

Feia temps que tenia ganes de llegir un còmic nord-americà "no de superherois", i concretament un que pertanyés al que es coneix popularment amb la sobreutilitzada etiqueta de "novel·la gràfica". A més, feia temps que el tenia al prestatge, més d'un any, i em cridava amb una veueta que deia "llegeix-me, que segur que sóc amè i no em faig llarg". 


Es tracta d'Ice Haven, de Daniel Clowes (Ghost World, Wilson...), un còmic que en circumstàncies normals hauria llegit en versió original, en anglès, però que he llegit en castellà perquè el vaig aconseguir amb un 75% de descompte gràcies a un contacte a l'editorial que el va publicar en la llengua de Cervantes. 


Ice Haven és el nom de la fictícia població dels Estats Units on viuen els personatges que protagonitzen els curtíssims episodis de tires còmiques que formen el volum, un lloc que només destaca per una estranya pedra de dimensions descomunals i una forma que recorda un bolet nuclear. 


La narració ens permet conèixer un breu període de la vida dels molts personatges que protagonitzen l'obra, des d'un nen que sembla (potser ho és) autista fins a un escriptor sense èxit que enveja l'acollida que tenen les poesies costumistes de la veïna del costat, passant per la néta d'aquesta, que és al seu torn aspirant a escriptora, un nen problemàtic, un altre que fa reflexions d'adult, un matrimoni de detectius poc (no "mal", sinó "poc") avingut, una adolescent enamorada i un crític de còmics que parla del propi Ice Haven i del seu autor. 


La desaparició d'un d'ells serà l'única trama d'Ice Haven, on el que veiem són retalls de la vida quotidiana dels personatges, amb els diàlegs carregats de cinisme i mala llet que caracteritzen el seu autor, i que intercala amb escenes que tenen una lleugera relació amb la resta però que semblen sorgides d'una ment problemàtica, com aquesta:


Cadascun dels capítols que formen aquesta obra de 2005, presentada en format apaïsat i de tires còmiques i ambientada en el que semblen els anys 50 del segle XX, té en realitat el seu propi títol, malgrat que sempre són històries interrelacionades. Històries que ens permeten veure Ice Haven a través d'una mostra prou representativa dels seus habitants, que no només comparteixen padró, sinó també el fet de viure entre frustracions i somnis no realitzats.

I efectivament el còmic és tan amè com em semblava cada cop que feia una llambregada al prestatge i el veia allà, ensenyant-me el llom en la seva postura, obligada pel format apaïsat. El recomano i a més m'ha fet venir ganes de comprar i llegir tot el que em falta d'aquest senyor. 


1 comentari:

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails