Menú

dilluns, 4 de novembre del 2019

Crònica del 25 Manga Barcelona

Un any més, sense faltar a la cita tot i que aquesta vegada, curiosament i per primer cop després d'anys consecutius en què sí que ho feien, no m'han concedit acreditació (sí que l'hi han donat a la Míriam, la fotògrafa), relato el nostre pas per l'esdeveniment més important del manga a aquesta banda dels Pirineus, que celebra la 25a edició, poca broma, amb el canvi de nom que ja va experimentar el seu germà de còmic general.

FOTOGRAFIES DE LA MÍRIAM PUJOL


Com va passar amb l'antic Saló del Còmic, ara Còmic Barcelona, el del Manga, amb cartell dissenyat per Kenny Ruíz i celebrat entre el 31 d'octubre i el 3 de novembre, aquest any ha estrenat nom, cosa que ha coincidit amb el seu 25è aniversari, que no és poca cosa.

El Manga Barcelona 25 (o 25 Manga Barcelona, no acaba de quedar clar quina és la bona ni tan sols dins la pàgina web oficial) ha estat, doncs, una edició amb una efemèride molt important, i fa girar la mirada enrere i veure que han estat 25 edicions, ja, d'un esdeveniment pel qual no gaire gent devia donar ni un duro quan va començar, però al qual molts hem assistit des del principi (o gairebé, en el meu cas) i de manera ininterrompuda.


Això també significa que començo a tenir una edat, i justament ara -fins i tot una mica tard per als estàndards- m'agafa amb una filla de 2 anys que és tot un trasto i que és la protagonista del nostre pas per esdeveniments d'aquesta mena.

Fa anys vam veure, en un Saló del Manga, un nen disfressat de Son Gohan tal com surt per primera vegada, i sempre hem dit que algun dia ens agradaria copiar la idea. Enguany ha estat possible gràcies a l'habilitat amb el fil i l'agulla de la meva sogra i ens hem endut la nena així.


El que no esperàvem, perquè tampoc no sabíem que hi era ni l'havíem disfressat amb aquesta intenció, era que participaria en un concurs de cosplay infantil, i val a dir que va pujar a l'escenari sense gaires problemes i va fer caure la bava de la gent, tal com ens cau a nosaltres.

El cert és que va atraure mirades durant les diverses hores que vam ser al Manga Barcelona -se'm fa molt estrany anomenar-lo així, si em permeteu dir-ho-, i també li van fer alguna foto persones desconegudes. No és ideal, però aquestes coses acostumen a passar.


I nosaltres també n'hi vam fer moltes, de fotos. De fet, la majoria les protagonitza ella. Aquí la tenim, per exemple, imitant el Kame Hame Ha d'en Goku a la Dragon Ball World Adventure, una zona força gran dedicada a Bola de Drac i el seu univers, on es podia participar en activitats relacionades amb l'obra d'Akira Toriyama.


Nosaltres també ens hi vam voler fer fotos, és clar, perquè encara que siguem ganàpies ens continua agradant.

En realitat no li agrada gaire que li facin fotos, si més no, quan no vol no hi ha manera, però tal com ens imaginàvem -i per això bàsicament assistim ara al Saló- li encanta veure l'ambient, les figures, els estands, la llum i els colors que es poden trobar sempre en aquesta fira.


Dibuixar li agrada molt, i aquí sempre ho pot fer. Novament va ser possible a la Mangateca, que també té pissarres de retoladors, cosa de la qual ella difícilment es cansaria.


També va tenir l'oportunitat de pintar una bossa de tela a l'anomenada Doraemon Square, tot i que es va notar que ja no tenia 1 any i va ser més difícil que es concentrés i fes cas.


Allà també hi havia una zona de photocall amb en Doraemon, en Nobita i la Shizuka, però aquesta última no la vam poder veure, i ens hi vam fer una foto, com l'any passat.

Encara no mira dibuixos d'en Doraemon, tampoc d'en Shin-chan, però els reconeix perquè n'ha vist imatges i en té ninots, i per això vam anar també a la zona dedicada al nen de cinc anys més trapella de Kasukabe.


Se'ns veu una mica lluny, però aquesta és la sala d'estar de la família Nohara, reproduïda per a l'ocasió i on ens van fer també una foto.


Per descomptat, amb el mateix Shin-chan també ens vam poder immortalitzar, a la sortida de "casa seva".


On també ens vam fer una foto en família va ser a l'Espai Nintendo, que aquest cop tenia com a joc estrella el recentment llançat Luigi's Mansion 3, i ens hi vam poder retratar amb chroma key fent el pallasso.


Per descomptat, ens vam fer la tradicional foto davant de l'estand de Selecta Visión, on vam quedar per primer cop l'any 2011 -tot i que llavors encara se celebrava a La Farga de l'Hospitalet-, i com fem des que tenim aquest dimoniet, la vam incloure també a ella.


Vull aprofitar l'avinentesa per dir que la persona que ens va fer les fotos en què sortim tots -llevat de la de Nintendo- va ser la Maria Rosa, que sempre ens dona un cop de mà amb la nena, i aquest cop més encara, sense queixar-se ni un sol cop. Moltes gràcies, si llegeixes això, que ja vas sortir a les fotos de l'any passat, però no et vaig esmentar.

Com he apuntat més amunt, ja no té 1 any, dona molta més feina i el cert és que no ha estat el millor any, a títol individual, pel que fa al Saló, en part per  haver d'estar pendent d'ella i els moments més difícils que ens "regala" quan estem moltes hores junts. Així que els moments de desconnexió que ens proporciona la seva ajuda s'agraeixen molt.


A mi em va resultar particularment difícil mirar bé els estands, perquè hi havia molta gent i amb el cotxet no és fàcil acostar-s'hi, i tampoc no vaig anar a cap xerrada ni presentació de novetats, però com els darrers anys, al final veure l'ambient, i com la nena s'ho passa bé, ho acaba compensant tot.


Vull afegir que, per primer cop, vam comprar el dinar als estands dels restaurants japonesos que sempre hi ha, però que almenys jo sempre havia ignorat deliberadament per prejudicis respecte a la relació qualitat/preu dels llocs de restauració dels esdeveniments massius.


Admeto, però, que aquest cop vam triar aquesta via per comoditat i, tot i que els preus són una mica alts per al meu gust, no és res d'extremament exagerat i el menjar, de fet, és força bo.


Acabo, com sempre, amb les compres, que aquest cop es redueixen a un volum, el primer de Cutey Honey 90's, de Gô Nagai (Mazinger Z, Devilman...), publicació en català d'Ooso Comic que vaig comprar directament a l'estand, on també em van fer el favor de canviar-me el volum únic de Cutey Honey: The Legend que em va arribar malmès fa molt de temps, però que la botiga on el vaig comprar no me'l va voler canviar quan ho vaig demanar.

Un Manga Barcelona diferent, però en la línia del que ja vaig veure l'any passat: continua havent-hi exposicions, xerrades, projeccions, activitats culturals i esportives per a tots els públics i coses per passar-hi força estona i anar-hi diversos dies -cosa que en el meu cas aquest cop no hauria fet de cap de les maneres, en no tenir acreditació-, però cada cop més m'ho miro més des d'una nova perspectiva, sense aquella ànsia de comprar perquè l'espai que tinc és el que és, i sense temps -sent pare d'una nena petita- per passejar per allà al meu ritme i aturant-me l'estona que calgui on calgui. Són uns temps que ja van passar, així que a partir d'ara en gaudiré d'una altra manera.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails