divendres, 15 de maig de 2020

Sèries: Homeland

Fa poc parlava de 24, una de les sèries d'acció i suspens que més m'han agradat i marcat, i sens dubte una de les més populars del gènere. Han passat uns anys des del seu final, per això en parlava fa uns dies, però ara toca dedicar una entrada a una altra sèrie, similar, que s'ha acabat fa poc.

Tot i que té un estil diferent, els seus creadors són en Howard Gordon i l'Alex Gansa, que van participar activament a la sèrie protagonitzada per en Kiefer Sutherland, i també compta amb una banda sonora a càrrec del compositor Sean Callery, que feia el mateix a 24

  
A banda d'això, Homeland no té més connexions amb aquella sèrie que l'inevitable to patriòtic -però no exempt de crítica a la política estatunidenca- i la mestria a l'hora de dosificar la tensió, amb un ritme excel·lent.

Basada parcialment en la israeliana, però argumentalment diferent, Hatufim ("Presoners de guerra"), de Gideon Raff, aquesta sèrie està protagonitzada per la Carrie Mathison, una agent de la CIA que sospita davant del retorn d'un heroi nacional.


Interpretada per la Claire Danes (l'eterna Julieta de Romeo+Juliet), treballa a la unitat antiterrorista de l'agència d'intel·ligència dels Estats Units i es caracteritza per un trastorn bipolar, que combinat amb una personalitat desobedient i sovint temerària fan que, en general, les seves teories no siguin acceptades i esdevingui el malson dels seus responsables.

Tanmateix, el cas és que té una ment brillant i és capaç de veure coses que no veu ningú més, i és per això que fins i tot quan es fica en embolics protocolaris se n'acaba sortint. 

  
Per la seva banda, en Nicholas Brody (Damien Lewis) és un franctirador que va ser capturat per Al-Qaeda el 2003 i que rescaten vuit anys després i torna als Estats Units com un heroi.

De comportament misteriós, i certament amb més secrets dels que hauria de tenir un personatge que esdevé tan popular al seu país, la Carrie sospita que l'enemic el podria haver convertit, cosa que ja s'anirà veient al llarg dels episodis, però això no impedeix que acabi canviant d'opinió sobre ell com a persona i s'hi acosti.


El veterà Saul Berenson (Mandy Patinkin, el mític Íñigo Montoya de Princess Bride, el seu pas per Chicago Hope (1994-2000) o el seu paper protagonista a Criminal Minds (2005-2007)) és un alt càrrec de la CIA i mentor de la Carrie, la seva protegida.

Confia en ella, però el fa anar de corcoll quan se salta els protocols i va a la seva, encara que sigui amb raó i per una bona causa. És un home molt intel·ligent, calmat i honrat, però si ha de prendre alguna decisió que el faci quedar malament pel bé del seu país ho fa. És el meu personatge preferit, un secundari de luxe d'aquells que tant m'agraden.


Entre els personatges secundaris, però de menys importància que en Saul, destaquen també en Peter Quinn (Rupert Friend, a la dreta de la foto), un agent de la CIA dedicat a assassinar dins els termes de la seva feina, o en Max Piotrowski (Maury Sterling), un expert en vigilància de caràcter tímid en qui la Carrie sempre pot confiar, encara que faci que perillin la seva feina o fins i tot la seva vida.

Després de tres temporades al voltant de la qüestió d'en Brody, en un moviment encertat i reeixit, Homeland es reinventa i presenta temporades centrades en alguna operació de la CIA o dels Estats Units contra enemics normalment situats als països àrabs -però també contra terrorisme nacional-, amb la Carrie i en Saul ocupant diferents càrrecs dins i fora del govern estatunidenc, també com a ciutadans en alguns moments, i amb petits salts temporals entre temporades, que són un total de vuit, amb 12 episodis cadascuna (per tant, 96) emesos entre que va començar el 2 d'octubre de 2011 i va acabar el 26 d'abril d'aquest 2020.


Segons l'interès i el coneixement que tinguem sobre geopolítica trobarem més o menys interessants les trames que la sèrie ens presenta en cada temporada, però com correspon a qualsevol bona història sobre espies -perquè "agents d'intel·ligència" és només un eufemisme per referir-se a aquesta professió- hi ha xerrameca i també acció, corredisses i trets, de manera que en pot gaudir un públic prou ampli.

I al contrari del que passa amb altres sèries, no fa la sensació que Homeland s'allargui innecessàriament, si bé té alts i baixos, amb una vuitena i última temporada que personalment considero magistral

  
És una sèrie que mai havia considerat entre les més interessants de les diverses que segueixo en paral·lel, però ara que s'ha acabat m'adono que la trobaré a faltar, així que la recomano sense cap mena de dubte. 

El buit de 24 que havia omplert torna a estar disponible, i ja veurem quina altra proposta ens el podria omplir. 





 



Cap comentari:

Publica un comentari

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails