Lectures: Bermudillo, volum 2

Ja fa més d'un any que vaig llegir i ressenyar el primer volum recopilatori d'aquest entranyable còmic neerlandès del qual havia llegit només una història quan era petit, que no conservo, i el nom de la qual no recordava, però que gràcies a la màgia d'internet vaig trobar i, en fer-ho, vaig descobrir que justament Dolmen tenia plans de rellançar-la en volums recopilatoris i acabar de publicar-la, ja que antigament s'havia quedat inacabada.

Doncs bé, m'he anat comprant i fent regalar els següents volums, sabent que m'agradaria, però no acostumo a llegir les coses per ordre d'arribada. Ara, però, ja puc dir que he llegit el segon llibre de Bermudillo, que conté tres àlbums més, i aquesta n'és la ressenya.

Aquest segon integral de l'obra de  Thom Roep i Piet Wijn conté els àlbums La puerta hacia el Este (1978), El monstruo del lago nebuloso (1979) i El túnel hacia el Norte (1979), com han estat lleugerament rebatejades aquestes aventures que havien estat publicades fa molts anys per Bruguera.

Hi veiem, altre cop, un Bermudillo viatger, bonifaci i aventurer involuntari que gaudeix dels petits plaers com ara un llit per dormir o un bon sopar allà on fa parades en el seu camí. Un home menut que destaca entre els altres personatges, més estilitzats i realistes -ja és la intenció-, i que no perd els papers li passi el que li passi. Tot s'ho pren amb calma i tot ho pot solucionar amb el seu farcellet màgic, d'on surt qualsevol cosa que necessiti en cada moment, i que sempre empra amb saviesa i generositat envers els altres.

A la primera història que conté aquesta entrega coneixem la bruixa Vredulia, una enemiga que tornarà a aparèixer més endavant, però que aquí ha capturat els habitants d'un petit regne tot empetitint-los amb màgia i ficant-los dins d'ampolles.

Quan el protagonista ho descobreix, en intentar passar la nit en una casa aparentment abandonada, ella li proposa un tracte: els alliberarà si ell, a canvi, va a buscar un objecte a l'Orient, a través d'una porta màgica que hi duu des d'una cova que és sota la casa. Aquest cop, doncs, en Bermudillo viatja a un món de l'imaginari àrab clàssic, amb deserts, oasis, miratges, la típica ciutat d'aquestes terres i perills en forma de traficants d'esclaus. 

A la segona torna a trobar-se amb gent que les passa magres, en aquest cas perquè reben el xantatge d'un monstre que viu al llac proper al poble -veiem, doncs, que la inspiració ve, en aquesta ocasió, de cert llac escocès-. 

En Bermudillo, curiós com ell sol, però alhora prudent, s'ensuma que té lloc alguna mena d'estafa i decideix investigar-ho, cosa que el durà a retrobar-se amb un vell conegut, i és que va quedant clar que en aquestes històries els dolents de tant en tant tornen a la seva.

Finalment, la tercera aventura se centra en un nou punt cardinal, i és que retrobem la bruixa Vredulia, que assegurant que està reformada i malmesa pel final de dos àlbums enrere demana ajuda al petit ancià amb la promesa que la perdrà de vista un cop s'hagi guarit.

Aquest cop toca anar al Pol Nord, a passar fred i lliscar pel gel, i allà hi coneixem l'entranyable Dodo, l'ocell que sortia a la història que jo tenia de petit i que recordava amb molt d'afecte. Doncs bé, ja surt a la portada del recopilatori, que pertany a aquesta tercera història, però no m'hi havia fixat, tot i tenir-lo davant dels nassos cada cop que agafava el llibre per llegir-ne una de les històries.

En fi, l'ocell teòricament extingit acompanya en Bermudillo en aquesta nova aventura, es fan amics i tindrà un paper important en la seva resolució, a més que tornarà en el futur, en un àlbum que s'inclou al tercer integral i que no trigaré a llegir. 

El volum s'acaba amb unes pàgines extra d'allò més interessants, en què el guionista Thom Roep explica interioritats de la creació d'aquests còmics, inicialment publicats a la revista Donald Duck i posteriorment recollits en àlbums com els francobelgues. 

Hi parla del procés de creació del tàndem que formava amb el ja difunt Piet Wijn, en lloa l'estil, explica els maldecaps que provocava a impremta que una història fos més llarga de l'habitual i també algunes curiositats sobre edicions estrangeres, inclosa l'espanyola de Bruguera, que va prescindir d'algunes pàgines per resoldre aquest "excés". Per sort, l'edició de Dolmen s'ha fet amb molta cura, i és integral de debò. No hi falta res.

Un nou llibre d'en Bermudillo que m'ha fet gaudir i anar estimant el personatge, amb més aventures d'allò més amenes i dinàmiques i bellament dibuixades, i em proposo no deixar passar tant de temps entre els àlbums, així que espero, aviat -o relativament- poder tornar a parlar d'aquest còmic per ressenyar-ne el tercer integral.