Lectures: Els amants de Coney Island

M'agrada molt descobrir llibres i autors de l'existència dels quals no tenia ni idea i que, amb una primera aproximació, em captivin com l'escriptor i la novel·la de què parlo avui.

El títol, quan me'l vaig topar, em va cridar prou l'atenció com per obligar-me a llegir-ne la sinopsi a la contraportada, i un cop fet ja estava llest: malgrat que tinc llibres propis, comprats, pendents de llegir, novament queia al parany dels expositors de les biblioteques. 

Els amants de Coney Island, de l'irlandès Billy O'Callaghan, és la història de la nevada tarda que passen plegats en Michael i la Caitlin, amants des de fa 25 anys amb una trobada mensual que sempre té lloc al barri novaiorquès famós pel seu atrotinat però antigament esplèndid moll ple de propostes d'entreteniment i gastronomia.

És una mica la metàfora del que els passa als protagonistes, que s'acosten perillosament a la cinquantena i les seves trobades ja no són tan fogoses com quan es van conèixer i es van enamorar a primera vista a principis de la vintena. 

Tots dos són casats, ja ho eren quan es van conèixer -recordem que allà són de cremar etapes molt de pressa-, i tots dos viuen en matrimonis que per diferents motius no estan disposats a abandonar, però són matrimonis sense amor, mentre que el que tenen en Michael i la Caitlin no ha estat mai únicament sexe. 

A mesura que avancen els capítols, amb salts enrere coneixem detalls de les seves vides i d'aquests dos matrimonis que ajuden a entendre els protagonistes de la història, i a fer-nos una idea del dolor que senten per l'atzucac en què es troben des de fa tants anys.

Una situació teòricament insostenible que, tot i així, s'ha allargat molt més del que s'esperaven sense que se n'albiri una evolució en un sentit o un altre, almenys fins ara, que sobre ells plana l'amenaça d'un últim comiat.

O'Callaghan ens explica tot això, una sola tarda de la vida dels protagonistes, però també tota una vida, i ho fa amb una gran sensibilitat i afany de descriure situacions i sentiments amb força detall, fins i tot posant-se una mica poètic en alguns moments, que en unes altres circumstàncies hauria fet que em resultés feixuc, però ben al contrari: cada cop m'atrapava més i em costava deixar de passar-ne les pàgines, cosa que considero força meritòria, i que atribueixo en part al to malencòlic i punyent de la novel·la.

El regust que ens deixa és de dolor, compassió per una història d'amor preciosa, però a la qual se li ha negat explotar tot el potencial que tenia, o potser ja està bé així, potser no hauria estat tan bonica si hagués estat legítima i oficial. Això està obert a la interpretació, igual que el final del relat. De debò, una sorpresa molt positiva, aquesta novel·la de 2019 que es va editar originalment com a My Coney Island Baby i que l'any següent ens arribava en català gràcies a L'Altra editorial.