I la segona ressenya literària seguida, entre entrades i entrades de sèries i pel·lícules, és per al llibre d'en Haruki Murakami que m'he llegit més recentment. Com que és el més nou que n'ha sortit en català, a més, suposo que és de relativa actualitat.
Ens diuen a la contraportada d'aquest llibre que Empúries va publicar el març d'aquest 2015, a temps per a què me'l regalessin uns amics per l'aniversari, que Homes sense dones recull relats en què les dones són "les grans protagonistes absents", però això no és ben bé així en tots els casos.
El que apareix en portada és el títol d'un dels 6 contes que trobem en aquest llibre editat al Japó el 2014, però el que en realitat tenen en comú les seves històries són els protagonistes masculins que, per un motiu o un altre, pateixen per una dona que en general ja no és al seu costat: algunes s'han mort, d'altres han marxat, unes terceres els tenen dominats d'alguna manera...
No es pot dir que totes les històries siguin d'homes sense dones, ni que en totes la infidelitat hi sigui present. És un tema recurrent, i en un dels contes l'autor arriba a dir, per boca d'un dels personatges, que les dones tenen un òrgan que els permet mentir amb naturalitat. Entre la infidelitat, les mentides, els abandonaments sobtats i altres comportaments estranys el cert és que fa un retrat del sexe femení no gaire afavoridor, i no m'estranyaria que algunes lectores (i alguns lectors) considerin el Murakami d'Homes sense dones un pèl masclista.
Però hi donem la interpretació que hi donem, aquest llibre no deixa de ser una mostra més del domini dels diàlegs, la quotidianitat amb detalls duts a l'extrem, el surrealisme -aquí, en un dels relats, ofereix una reinterpretació de La metamorfosi de Kafka, que fins ara era un autor de referència per al japonès però mai tant com al relat Samsa enamorat- i la descripció de les relacions entre homes i dones que ja li coneixíem a un dels autors contemporanis més respectats i de més èxit. Com sempre, agradarà a qualsevol seguidor d'en Haruki Murakami amb el seu "més del mateix" que tan bé li funciona.
