Després d'uns dies parlant de sèries i fins i tot de cinema tornem al novè art, perquè encara que no ho sembli estic llegint diverses coses a la vegada i això es reflectirà en unes quantes entrades sobre còmics que veurem properament. De moment la de Wilson, un regal de Sant Jordi que vaig posar al capdamunt de la llista i que m'he fet durar, però que no he pogut evitar que s'acabés.
És el tercer còmic d'en Daniel Clowes que llegeixo, fa poc vaig parlar d'Ice Haven, i en aquest cas ho he pogut fer en català, saltant-me la meva norma de llegir en versió original, però en aquest cas, per desgràcia poc habitual, valia la pena. I també ha valgut la pena la lectura d'aquest volum gruixut, sí, de tapa molt gruixuda (sembla que per petició de l'autor), però de poques pàgines (74), que m'he fet durar perquè no se m'acabés la diversió en un dia.
Què és, Wilson? Doncs és el nom del protagonista de la història, un paio en la quarantena d'anys que va pel món fent les seves reflexions amb un punt de vista pessimista i extremadament cínic i comentaris que potser alguns de nosaltres (com a mínim jo sí) voldríem fer molts cops però que reprimim per educació. Ell no se n'està, i dóna lloc a sobtades i divertides sortides de to com la que veiem en aquesta pàgina que he posat damunt del paràgraf.
Són històries d'una sola pàgina, ideals per a llegir de 4 en 4 o de 5 en 5 abans de dormir, intencionadament reminiscents del format de tira diària típic dels còmics dels Estats Units, però que igual que aquells poden formar perfectament una història que va avançant.
En Wilson, tornant al que dèiem abans, és bastant malparit, i es nota que estima molt més la seva gosseta Pepper que les persones del seu entorn, però també li veiem la part sensible, les seves ganes de ser bon marit i bon pare (sempre segons els seus curiosos valors), la seva preocupació per la decadència de la societat i el futur dels joves. Un paio normal, amb defectes humans, força mala llet i pocs pèls a la llengua.
El senyor Clowes ens en parla alternant el dibuix realista amb un de més senzill (i sovint també l'habitual bicolor de l'autor), sense cap motiu aparent, però no es fa gens estrany ni dificulta la lectura o la immersió en la història.
Wilson, de 2010, la primera novel·la gràfica de Clowes pensada com a tal i no recuperada d'històries aparegudes a la revista Eightball té, malgrat la diferència de format respecte les altres obres de l'autor, el mateix regust, i també ens farà riure, somriure, reflexionar i identificar amb situacions, pensaments o comentaris. Molt recomanable per als seguidors de Daniel Clowes o per als que vulguin iniciar-s'hi.
Pel que fa a l'edició de La Cúpula, que també n'havia publicat en català Ghost World (Món fantasmal), tècnicament està molt bé, deixant de banda la típica desproporció entre el reduït nombre de pàgines i l'alt preu que hem de pagar per les novel·les gràfiques. I sí, aquest me'l van regalar, però fa mal igualment.
La traducció de Wilson és d'aquelles que esbandeixen els dubtes sobre si s'ha fet des de l'idioma original o des del castellà (pràctica malauradament molt habitual en els còmics en català, i de manera poc dissimulada): en aquest cas és des de l'anglès. Però que es noti no és quelcom positiu, ja que ho dic perquè hi ha calcs de l'anglès que criden força l'atenció. És l'únic punt fosc d'un text, per altra banda, gairebé impecable.
