La promesa que em vaig fer d'escriure almenys un cop per setmana l'he trencat de mala manera: pràcticament dos mesos i mig feia que no escrivia res. I mira que tinc coses per explicar, però la mandra, els estudis, etc. no m'han deixat que ho fes. La setmana que ve acabo classes i em podré passar les tardes jugant a videojocs i llegint còmics... tot l'estiu!
Però com que ja és el Dia de l'Orgull Friki, aquest tema passa per davant de qualsevol altre i per primera vegada el celebro amb un post. És friki la idea, és friki haver-me passat més d'una hora duent-la a terme i és friki que ara ho comparteixi amb vosaltres. També és friki considerar-se poc friki, que és el que em passa a mi, però si miro al meu voltant, cap dels meus amics no té la quantitat de consoles i videojocs que tinc jo. Per cert, com bé diu el títol, això és l'episodi I. Al llarg del dia faré el segon post amb els còmics. Som-hi!
Les màquines: MSX, Xbox 360, Mega Drive i Mega CD, Saturn, Nintendo (NES), Wii, Master System II, Dreamcast, Nintendo 64, Playstation 2, Nintendo DS Lite i Game Boy.
Gameboy, la primera consola que vaig tenir. I encara en compro jocs quan els trobo complets i en bon estat.
Els jocs de la Game Gear, consola que no tinc. M'explico: la vaig comprar de segona mà sabent que el so no funcionava, i en teoria és fàcil d'arreglar, però no és així, i la vaig revendre. Ara espero trobar-ne una altra per poder fer servir els jocs.
La Master System II, que em va donar el meu millor amic. Me la va donar amb 6 jocs. Els altres 6 els he anat comprant després.
La Nintendo, que vaig comprar al gener avariada i que vaig arreglar. El meu amic de la Master em donarà també la seva Nintendo i els seus jocs i aquesta la revendré.
La Nintendo 64, que em van regalar els meus amics pel 25è aniversari amb 4 jocs. Quan va sortir, el 1996, era la consola més potent de l'època i els que no la teníem l'envejàvem. A la foto no es veu però el primer joc és el Banjo Kazooie. Llàstima que al principi no em feia res tenir jocs sense capsa ni instruccions. Ara els recompro tots i em revenc els cartutxos.
La Dreamcast, l'última consola de Sega, la màquina de la nostàlgia. Va tenir una vida injustament curta, amb un catàleg i una potència impressionants. Va sortir el 1999 i va inaugurar la generació que conformaven aquesta i la Ps2, la Game Cube i la Xbox. Però va morir tan aviat que molta gent ni ho sap, que forma part de la generació immediatament anterior a l'actual. Els discos blancs són promocionals (que no demos, eh? Estan complets), i no tinc gaire jocs... originals... Ehem... Ho solucionaré.
Però com que ja és el Dia de l'Orgull Friki, aquest tema passa per davant de qualsevol altre i per primera vegada el celebro amb un post. És friki la idea, és friki haver-me passat més d'una hora duent-la a terme i és friki que ara ho comparteixi amb vosaltres. També és friki considerar-se poc friki, que és el que em passa a mi, però si miro al meu voltant, cap dels meus amics no té la quantitat de consoles i videojocs que tinc jo. Per cert, com bé diu el títol, això és l'episodi I. Al llarg del dia faré el segon post amb els còmics. Som-hi!
Les màquines: MSX, Xbox 360, Mega Drive i Mega CD, Saturn, Nintendo (NES), Wii, Master System II, Dreamcast, Nintendo 64, Playstation 2, Nintendo DS Lite i Game Boy.
Gameboy, la primera consola que vaig tenir. I encara en compro jocs quan els trobo complets i en bon estat.
Els jocs de la Game Gear, consola que no tinc. M'explico: la vaig comprar de segona mà sabent que el so no funcionava, i en teoria és fàcil d'arreglar, però no és així, i la vaig revendre. Ara espero trobar-ne una altra per poder fer servir els jocs.
La Master System II, que em va donar el meu millor amic. Me la va donar amb 6 jocs. Els altres 6 els he anat comprant després.
La Nintendo, que vaig comprar al gener avariada i que vaig arreglar. El meu amic de la Master em donarà també la seva Nintendo i els seus jocs i aquesta la revendré.
La Nintendo 64, que em van regalar els meus amics pel 25è aniversari amb 4 jocs. Quan va sortir, el 1996, era la consola més potent de l'època i els que no la teníem l'envejàvem. A la foto no es veu però el primer joc és el Banjo Kazooie. Llàstima que al principi no em feia res tenir jocs sense capsa ni instruccions. Ara els recompro tots i em revenc els cartutxos.
La Dreamcast, l'última consola de Sega, la màquina de la nostàlgia. Va tenir una vida injustament curta, amb un catàleg i una potència impressionants. Va sortir el 1999 i va inaugurar la generació que conformaven aquesta i la Ps2, la Game Cube i la Xbox. Però va morir tan aviat que molta gent ni ho sap, que forma part de la generació immediatament anterior a l'actual. Els discos blancs són promocionals (que no demos, eh? Estan complets), i no tinc gaire jocs... originals... Ehem... Ho solucionaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada