diumenge, 25 de maig de 2008

Dia de l'Orgull Friki: Episodi I. Videojocs (2)

Continuem, que es veu que hi ha un límit d'espai en els missatges.


La Ps2, consola que no m'aprecio gaire, però que vaig comprar per tenir els jocs de què sempre parlaven els meus amics i, sobretot, perquè unes setmanes abans em vaig enamorar del San Andreas. També l'hauria pogut tenir en Xbox, però si havia de triar una de les dues consoles, aquella era enorme i l'espai és fonamental. Sí, la vaig comprar per "borreguisme", però no per inèrcia com molta gent, ja que no tinc la primera Playstation, ni ganes, ni la Ps3 (ja he triat la Xbox 360) ni la PSP. En fi, tot i així té coses bones al seu catàleg i encara estic comprant jocs.

La Saturn, una altra incompresa del seu temps. La penúltima consola de Sega, que per primer cop es va haver d'enfrontar no amb la rival Nintendo, sinó amb una companyia que debutava amb una proposta anomenada Playstation. Diversos problemes van fer guanyadora la consola de Sony i van escurçar la vida de la Saturn. Tot i així, ara és molt valorada pels col·leccionistes i té un catàleg ple de joies, amb alguns jocs pels quals es paguen fins a 150 euros.


La Nintendo DS Lite. Me la van regalar els meus pares pel 25è aniversari. Jo havia dit que la volia, però fent 25 anys no em pensava que me la regalarien, perquè són de l'opinió que aquestes coses són per a nens, com tots els pares de la seva generació. Com es pot veure, només tinc 1 joc... original... cosa que també penso solucionar. I els dos jocs de sota són de la Game Boy Advance, consola que encara no tinc, però com que es poden posar a la Nintendo DS vaig tirant així.


Ah... la Mega Drive amb el Mega CD... La 16 bits de Sega va competir molt aferrissadament amb la Super Nintendo, la seva equivalent de l'única companyia rival de l'època, amb un catàleg impressionant. És la col·lecció de la que estic més orgullós (36 jocs i pujant). El 2007 em vaig comprar el Mega CD, aparell que enganxat a la consola permetia jugar a jocs que anaven tècnicament un xic més enllà. Tan xic era aquest més enllà que no va triomfar i va contribuir al futur enfonsament de la companyia. Paradoxalment, Nintendo va projectar fer el mateix amb la Super Nintendo, però no va quallar. La companyia amb qui duia a terme el projecte es deia... Sony. Per tant, el Mega CD és el responsable indirecte del naixement de la Playstation i per extensió de la mort prematura de Sega. A més, té un catàleg reduït i a Europa especialment dolent, però hi ha unes quantes joies que intento anar aconseguint. Però n'hi ha que valen perfectament 200 euros!

La Wii, la primera consola que em vaig comprar nova amb els meus diners. Ja va tenir el seu post, i aquí mostro els jocs que m'he anat comprant. El Naruto, de fet, em va sortir de franc. I tinc al meu punt de mira ben bé 15 jocs més, de moment.


I l'última adquisició, que tindrà el seu propi post algun dia. Vaig decantar-me per la Xbox 360, malgrat que la que està de moda és la Ps3... precisament perquè aquest és un argument que em fa fàstic. Tots els meus amics han triat l'altra, però se me'n fot. Aquesta no s'enfonsarà, té un catàleg millor (molt pocs jocs són exclusiu d'una de les dues consoles i, dels que ho són, m'agraden més els de la consola de Microsoft) i tècnicament no està per sota de la de Sony. No té Blu-ray... i? Quan les pel·lícules tinguin preus acceptables, els reproductors també els tindran. Com que Microsoft va abaixar brutalment els preus, em va sortir més barata que la Wii (i la Ps3 no baixa ni boja, però és que a sobre es ven, quina ràbia!). I el GTA IV per 7 euros i escaig, gràcies a un val de descompte de 62 euros que un conegut centre comercial el logotip del qual és una banderola verda regalava en comprar la Xbox 360.

I fins aquí la part de videojocs. Continuarà...


Cap comentari:

Publica un comentari

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails