El títol no fa referència a cap nou àlbum perdut de Tintín que hagin descobert, sinó a la relació que he trobat entre un escàndol recent i un tema del qual volia parlar al bloc des de feia temps. Suposo que esteu al cas del frau amb la nena que va cantar a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing, però si no el recordarem: la petita que va meravellar el món amb la seva veu a la cerimònia d'obertura dels Jocs en realitat feia playback, perquè la veu era d'una altra nena que, pocs dies abans de la gran festa per a la qual s'han estat preparant els xinesos des de fa uns anys, va ser descartada perquè no era especialment afortunada amb el seu físic. Això sí, la veu sí que agradava, així que la pobra nena va ser utilizada de mala manera i rebutjada. Per sort s'ha sabut i mig món s'ha indignat. Què té a veure això amb el Coronel Tapiocca? Ara hi arribem. Resulta que, a banda d'un personatge de Tintín que surt en un parell d'àlbums, el coronel Tapiocca és la imatge d'una botiga de roba aventurera que duu el mateix nom. Es tracta d'un senyor d'edat compresa entre els trenta-cinc i els quaranta anys, barba de tres dies, bigoti i pell bruna... o no és aquest, el coronel? És un farsant, aquest home?
No, no l'és. Aquest personatge que veiem al rètol de la botiga també apareix a la col·lecció del reporter belga, i concretament als mateixos àlbums que el coronel Tapiocca, però es tracta del general Alcázar, un líder guerriller d'esquerres que té com a nèmesi un dictador de dretes, calb i tirant a la cinquantena que mana en un país fictici d'Amèrica del Sud. Què passa? Que algú va tenir la idea de barrejar l'atractiva imatge del guerriller amb l'exòtic nom del dictador, perquè potser no hi entraria ningú, en una botiga amb el rètol d'un senyor calb i amb pinta de dictador.
De fet he estat emprant el tractament de "coronel" tota l'estona, per coherència amb el nom de la botiga, però en realitat el personatge és el general Tapiocca, que a sobre de no poder mostrar els seus trets facials de debò, és degradat també literalment en el sentit militar de la paraula, segur que perquè feia massa lleig dedicar un comerç al nom d'un dictador, encara que fos fictici, i canviant-ho per "coronel" se suavitzava. Jo ho trobo tremendament injust perquè, a banda d'insultant per als fans de Tintín i el públic general en provocar deliberadament confusió sobre quelcom que hauria de ser intocable pel seu valor històric dins el Novè Art... que potser no tenen dret, els dictadors, a ser reconeguts per la seva autèntica cara, sigui agraciada o no? Ningú no ha pensat en els sentiments del senyor Tapiocca en veure que se'l valora només pel seu nom? Que som gaire atractius, tots nosaltres, per decidir què poden suportar els nostres ulls i què no? Llamp de llamp, quina hipocresia!
No, no l'és. Aquest personatge que veiem al rètol de la botiga també apareix a la col·lecció del reporter belga, i concretament als mateixos àlbums que el coronel Tapiocca, però es tracta del general Alcázar, un líder guerriller d'esquerres que té com a nèmesi un dictador de dretes, calb i tirant a la cinquantena que mana en un país fictici d'Amèrica del Sud. Què passa? Que algú va tenir la idea de barrejar l'atractiva imatge del guerriller amb l'exòtic nom del dictador, perquè potser no hi entraria ningú, en una botiga amb el rètol d'un senyor calb i amb pinta de dictador.
De fet he estat emprant el tractament de "coronel" tota l'estona, per coherència amb el nom de la botiga, però en realitat el personatge és el general Tapiocca, que a sobre de no poder mostrar els seus trets facials de debò, és degradat també literalment en el sentit militar de la paraula, segur que perquè feia massa lleig dedicar un comerç al nom d'un dictador, encara que fos fictici, i canviant-ho per "coronel" se suavitzava. Jo ho trobo tremendament injust perquè, a banda d'insultant per als fans de Tintín i el públic general en provocar deliberadament confusió sobre quelcom que hauria de ser intocable pel seu valor històric dins el Novè Art... que potser no tenen dret, els dictadors, a ser reconeguts per la seva autèntica cara, sigui agraciada o no? Ningú no ha pensat en els sentiments del senyor Tapiocca en veure que se'l valora només pel seu nom? Que som gaire atractius, tots nosaltres, per decidir què poden suportar els nostres ulls i què no? Llamp de llamp, quina hipocresia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada