Abans de res vull dir que aquests dies no he escrit per dos motius. Un és que he estat de viatge. L'altre que, just el dia abans, que volia escriure dos posts per compensar-ho una mica, l'ordinador no se m'engegava correctament. Ara, per sort, sí. A veure fins quan dura. Bé, no sé si podré escriure dos posts diaris a partir d'ara perquè demà torno a la feina, però intentaré fer-ne almenys un. I ara sí que entrem en matèria. Vull parlar del primer volum (de 10) de Clásicos DC. JSA. La JSA (Justice Society of America) és el grup de superherois més important de l'univers DC... almenys pel que fa a Terra-2. Si algú no sap de què va això s'hauria d'introduir en aquest cosmos editorial i a còpia de llegir articles introductoris ho acabarà entenent. Si no, que s'esperi a que jo faci un ressenya del megavolum Crisis en Tierras Infinitas que em compraré en cosa de dues setmanes. Bé, el cas és que es tracta d'un grup format per membres variables però que sempre són dels millors que hi ha disponibles. El mateix passa a Terra-1 amb la JLA (Justice League of America), més coneguda perquè els seus membres habituals són en Superman, en Batman, en Flash, la Wonder Woman o en Green Lantern, entre altres.
Doncs bé, a mi la JSA m'agrada especialment, i quan Planeta va començar a publicar l'etapa de 1981 a 1986 vaig decidir que me la compraria. Ho vaig fer, però ja n'han sortit 8 volums i jo vaig pel primer, perquè sí, és història, el dibuix dels senyors Rich Buckler i posteriorment Jerry Ordway està molt bé, i els guions de Roy Thomas han estat enormement elogiats, però passa com gairebé sempre quan es parla de material clàssic. Vist des d'ara es considera una joia perquè l'etapa va ser mítica, però es tendeix a exagerar, perquè també hi ha moments més aviat avorrits. Em sap greu dir-ho però és així.
He trigat mesos a llegir-me del tot aquest volum perquè no ha estat un llibre que m'atrapés i em ventilés en quatre dies. Si no em ventilo còmics que m'atrapen de debò, els que no m'arriben tant encara menys. És a dir, està bé, no diré que no, però com que està basat en els anys 40, que és quan va aparèixer la col·lecció original, All-Star Comics, hi ha un elevat to patriòtic que es correspon amb el moment narrat: l'entrada dels Estats Units a la II Guerra Mundial. Segurament que és fet expressament, però les històries que he llegit en aquest primer tom de Clásicos DC. JSA no m'han acabat de fer el pes. Potser és qüestió de gustos.
Espero que els propers volums presentin una altra mena d'històries amb més acció i no tanta xerrera que em recorda els sovint pesats toms de la Biblioteca Marvel, amb material dels anys 60 on la norma eren grans discursos on els personatges ho explicaven absolutament tot i el lector no havia de pensar gens, en un estil totalment allunyat de l'actual, molt influït per les tècniques narratives cinematogràfiques d'escenes curtes que no entenem però que al final acaben tenint sentit. En fi, aquest Clásicos DC almenys és en color, cosa que agraeixo infinitament. Nota: 7/10.
Doncs bé, a mi la JSA m'agrada especialment, i quan Planeta va començar a publicar l'etapa de 1981 a 1986 vaig decidir que me la compraria. Ho vaig fer, però ja n'han sortit 8 volums i jo vaig pel primer, perquè sí, és història, el dibuix dels senyors Rich Buckler i posteriorment Jerry Ordway està molt bé, i els guions de Roy Thomas han estat enormement elogiats, però passa com gairebé sempre quan es parla de material clàssic. Vist des d'ara es considera una joia perquè l'etapa va ser mítica, però es tendeix a exagerar, perquè també hi ha moments més aviat avorrits. Em sap greu dir-ho però és així.
He trigat mesos a llegir-me del tot aquest volum perquè no ha estat un llibre que m'atrapés i em ventilés en quatre dies. Si no em ventilo còmics que m'atrapen de debò, els que no m'arriben tant encara menys. És a dir, està bé, no diré que no, però com que està basat en els anys 40, que és quan va aparèixer la col·lecció original, All-Star Comics, hi ha un elevat to patriòtic que es correspon amb el moment narrat: l'entrada dels Estats Units a la II Guerra Mundial. Segurament que és fet expressament, però les històries que he llegit en aquest primer tom de Clásicos DC. JSA no m'han acabat de fer el pes. Potser és qüestió de gustos.
Espero que els propers volums presentin una altra mena d'històries amb més acció i no tanta xerrera que em recorda els sovint pesats toms de la Biblioteca Marvel, amb material dels anys 60 on la norma eren grans discursos on els personatges ho explicaven absolutament tot i el lector no havia de pensar gens, en un estil totalment allunyat de l'actual, molt influït per les tècniques narratives cinematogràfiques d'escenes curtes que no entenem però que al final acaben tenint sentit. En fi, aquest Clásicos DC almenys és en color, cosa que agraeixo infinitament. Nota: 7/10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada