Faig el segon post del dia per parlar del número 12 de Batman del volum actual de Planeta en format grapa. Com que arriba al número 12 i per tant fa un any, l'editorial barcelonina ho celebra amb un número que inclou no dos, sinó quatre números americans. En aquest cas són quatre números seguits de Batman on Grant Morrison i Andy Kubert acaben d'explicar la història que van començar a l'1 del volum actual i que un any després, finalment, s'acaba. No ha estat només perquè s'ha anat alternant el material de Batman i el de Detective Comics, el guionista també ha escrit pel mig històries que no hi tenien res a veure. Però per fi arriba el desenllaç de la saga Batman e Hijo, tot i que malgrat el que podia semblar (número quàdruple = final apoteòsic), en realitat només un dels quatre números pertany a la saga. Sí, s'acaba, però els altres tres números són d'una nova història, interessant però més fluixa, que Morrison presenta amb l'ajuda del dibuixant J.H.Williams III.
Passem a parlar del final de Batman e Hijo: després d'un primer moment d'estupefacció i de certa decepció davant "la típica història d'un futur imaginari" ens adonem, poc a poc, que és força interessant el que planteja Morrison: si recentment en Batman s'havia hagut d'enfrontar a dos imitadors seus i li faltava el tercer, uns quants anys després (jo he calculat que no més de 20) és el seu successor qui l'ha de vèncer definitivament. Dic definitivament perquè m'imagino que si aquest enemic continua tocant el que no sona vint anys després no deu ser perquè el Batman l'hagi deixat fer, sinó que és d'aquells malfactors que tornen i tornen sense parar. Però respecta el successor de Batman les regles d'or del primer home que va dur aquesta disfressa?
En aquest futur imaginat per Morrison hi ha certs elements que, si es consideren oficials, els altres guionistes hauran de respectar a l'hora d'escriure les seves històries per tal de no crear contradiccions, però em penso que no serà així, tal i com el futur imaginat per Frank Miller a la cèlebre The Dark Knight Returns (que encara no he acabat de llegir, que el Cel em perdoni) suposo que explica coses que posteriorment han estat oblidades per la resta de guionistes. Sigui com sigui és una conclusió molt interessant de la saga, però queden algunes preguntes que em temo que quedaran sense resposta i que haurem d'imaginar. Als tres números restants que componen aquest especial de Batman el Cavaller Fosc va a una reunió del Club d'Herois, un grup d'admiradors seus d'arreu del món que van formar un equip de superherois més aviat de tercera categoria, amb més bona voluntat que habilitats. El seu ídol, en tots els anys que han passat, només s'ha presentat a dues reunions: la d'inauguració de la colla i l'actual, de manera que ha faltat a totes les altres cites. Però aquest cop algú en duu alguna de cap i comencen a produir-se assassinats.
Per acabar, se'ns anuncia al final del còmic la propera saga de Batman (no pas de Detective Comics, que és la capçalera americana que ocuparà els propers quatre números de Planeta), anomenada La Resurrección de Ra's Al Ghul. Això promet, i probablement els vuit números seguits de Detective Comics que vénen estan molt bé, però ja els llegiré pensant en arribar al número 16 d'aquí i llegir per fi l'esperat retorn d'un dels enemics del Batman que més m'agraden, si no el que més.
Passem a parlar del final de Batman e Hijo: després d'un primer moment d'estupefacció i de certa decepció davant "la típica història d'un futur imaginari" ens adonem, poc a poc, que és força interessant el que planteja Morrison: si recentment en Batman s'havia hagut d'enfrontar a dos imitadors seus i li faltava el tercer, uns quants anys després (jo he calculat que no més de 20) és el seu successor qui l'ha de vèncer definitivament. Dic definitivament perquè m'imagino que si aquest enemic continua tocant el que no sona vint anys després no deu ser perquè el Batman l'hagi deixat fer, sinó que és d'aquells malfactors que tornen i tornen sense parar. Però respecta el successor de Batman les regles d'or del primer home que va dur aquesta disfressa?
En aquest futur imaginat per Morrison hi ha certs elements que, si es consideren oficials, els altres guionistes hauran de respectar a l'hora d'escriure les seves històries per tal de no crear contradiccions, però em penso que no serà així, tal i com el futur imaginat per Frank Miller a la cèlebre The Dark Knight Returns (que encara no he acabat de llegir, que el Cel em perdoni) suposo que explica coses que posteriorment han estat oblidades per la resta de guionistes. Sigui com sigui és una conclusió molt interessant de la saga, però queden algunes preguntes que em temo que quedaran sense resposta i que haurem d'imaginar. Als tres números restants que componen aquest especial de Batman el Cavaller Fosc va a una reunió del Club d'Herois, un grup d'admiradors seus d'arreu del món que van formar un equip de superherois més aviat de tercera categoria, amb més bona voluntat que habilitats. El seu ídol, en tots els anys que han passat, només s'ha presentat a dues reunions: la d'inauguració de la colla i l'actual, de manera que ha faltat a totes les altres cites. Però aquest cop algú en duu alguna de cap i comencen a produir-se assassinats.
Per acabar, se'ns anuncia al final del còmic la propera saga de Batman (no pas de Detective Comics, que és la capçalera americana que ocuparà els propers quatre números de Planeta), anomenada La Resurrección de Ra's Al Ghul. Això promet, i probablement els vuit números seguits de Detective Comics que vénen estan molt bé, però ja els llegiré pensant en arribar al número 16 d'aquí i llegir per fi l'esperat retorn d'un dels enemics del Batman que més m'agraden, si no el que més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada