A veure si aquest mes d'agost puc mantenir el post diari, perquè m'ha agafat fort, i avui comentaré un còmic que he acabat de llegir. Es tracta del volum 6 de Black Jack de la nova edició de Glénat en volums de més de 300 pàgines de butxaca, que vaig aconseguir per 8,40 euros en comptes dels 12 que té de preu de sortida perquè el vaig comprar de segona mà. Vull criticar-ne el contingut, però abans faré una nova estirada d'orelles a Glénat pels errors de retolació que continuen produïnt-se als seus còmics. En aquest cas, a banda dels habituals petits textos que volen en algunes vinyetes sense que hi corresponguin a què ja ens té acostumats Black Jack, el primer error garrafal el trobem a la pàgina de l'índex, ja que els capítols anunciats no són els que ens trobarem després. I ara sí que passaré a comentar el contingut del present volum d'una obra que per a mi és molt especial, perquè és una de les que més m'agraden d'un dels meus autors preferits, l'Osamu Tezuka. Si hagués d'endur-me una única col·lecció de còmics a una illa deserta, possibilitat absurda perquè no ens l'arribarà a oferir mai ningú, Black Jack seria una de les candidates, i si tingués un abric amb 17 butxaques les ompliria amb els 17 volums de què constarà la col·lecció. Però anem per feina.
El volum 6, amb material de 1975, conté les històries següents: ¡Era una válvula!, on hi ha un nou enfrontament entre el protagonista i el Dr.Kiriko, amant de les eutanàsies, i amb un títol prou desafortunat, perquè revela el misteri de l'operació.
A Pinoko Love Story tenim el cas d'un nen que té tots els òrgans a l'inrevés i les dificultats que això comporta per a en Black Jack.
A La Isla del Tesoro coneixem què fa el supermetge amb els milions que guanya amb les seves operacions clandestines, i és precisament aquesta nova gota d'informació sobre el passat del protagonista el que dóna interès a la història.
Hello CQ és la primera història realment emotiva del tom (i afortunadament tots els volums en tenen com a mínim una). No és que les altres històries siguin fluixes o mediocres, estem parlant de Tezuka, però n'hi ha que són inoblidables, i aquesta n'és una que, concretament, parla de la inutilitat de voler amagar els defectes físics a aquells que ens aprecien per la nostra manera de ser.
A Las Alcantarillas tenim la història d'una lliçó que en Black Jack dóna a un terrorista a qui li ha sortit malament un atemptat.
Tatsu el del ombligo és la dramàtica història d'un nen especial que considera la seva passió més important que la pròpia vida.
A Amor Transitorio en Black Jack rep la petició més estranya que li han fet a la vida. A Este cuadro no tiene vida tornem a trobar-nos amb una emotiva història de la tossuderia i les conseqüències que pot tenir per a la salut.
A El Síndrome de Cushing el més interessant és, novament, una altra gota d'informació sobre el passat d'en Black Jack.
A La Venganza els metges més importants del Japó tornen a pressionar en Black Jack per tal que es tregui la llicència i exerceixi legalment, però la tossuderia i l'orgull dels metges els sortiran cares.
La Abuela és una història que va guanyant en emotivitat a mida que es va llegint, perquè al principi no imaginem per on ens sortirà en Tezuka però després hi ha moments realment commovedors.
Oda a la Orca és una altra pinzellada de la història del polèmic metge, però aquesta vegada es tracta d'un relat una mica estrany i que sembla que no tingui un pretext definit.
A Asalto al Hospital ens trobem amb una altra demostració de la genialitat d'en Black Jack, que un cop més no es deixa espantar per ningú.
I el tom el tanca la història Un extraño feto, que és una de les més angoixants del volum i que ens manté atents fins al final. En definitiva, un altre més que notable tom de Black Jack, i ara a esperar, perquè el proper que tinc és l'11 i m'ho vull llegir seguit. De fet s'està publicant cronològicament per primera vegada, basant-se en l'última edició japonesa que, també allà per primera vegada, ordena les aventures d'en Black Jack segons l'ordre de publicació original. Com diu en Lluís Llach, és així com m'agrada a mi. I així seguiré la lectura de la col·lecció.
El volum 6, amb material de 1975, conté les històries següents: ¡Era una válvula!, on hi ha un nou enfrontament entre el protagonista i el Dr.Kiriko, amant de les eutanàsies, i amb un títol prou desafortunat, perquè revela el misteri de l'operació.
A Pinoko Love Story tenim el cas d'un nen que té tots els òrgans a l'inrevés i les dificultats que això comporta per a en Black Jack.
A La Isla del Tesoro coneixem què fa el supermetge amb els milions que guanya amb les seves operacions clandestines, i és precisament aquesta nova gota d'informació sobre el passat del protagonista el que dóna interès a la història.
Hello CQ és la primera història realment emotiva del tom (i afortunadament tots els volums en tenen com a mínim una). No és que les altres històries siguin fluixes o mediocres, estem parlant de Tezuka, però n'hi ha que són inoblidables, i aquesta n'és una que, concretament, parla de la inutilitat de voler amagar els defectes físics a aquells que ens aprecien per la nostra manera de ser.
A Las Alcantarillas tenim la història d'una lliçó que en Black Jack dóna a un terrorista a qui li ha sortit malament un atemptat.
Tatsu el del ombligo és la dramàtica història d'un nen especial que considera la seva passió més important que la pròpia vida.
A Amor Transitorio en Black Jack rep la petició més estranya que li han fet a la vida. A Este cuadro no tiene vida tornem a trobar-nos amb una emotiva història de la tossuderia i les conseqüències que pot tenir per a la salut.
A El Síndrome de Cushing el més interessant és, novament, una altra gota d'informació sobre el passat d'en Black Jack.
A La Venganza els metges més importants del Japó tornen a pressionar en Black Jack per tal que es tregui la llicència i exerceixi legalment, però la tossuderia i l'orgull dels metges els sortiran cares.
La Abuela és una història que va guanyant en emotivitat a mida que es va llegint, perquè al principi no imaginem per on ens sortirà en Tezuka però després hi ha moments realment commovedors.
Oda a la Orca és una altra pinzellada de la història del polèmic metge, però aquesta vegada es tracta d'un relat una mica estrany i que sembla que no tingui un pretext definit.
A Asalto al Hospital ens trobem amb una altra demostració de la genialitat d'en Black Jack, que un cop més no es deixa espantar per ningú.
I el tom el tanca la història Un extraño feto, que és una de les més angoixants del volum i que ens manté atents fins al final. En definitiva, un altre més que notable tom de Black Jack, i ara a esperar, perquè el proper que tinc és l'11 i m'ho vull llegir seguit. De fet s'està publicant cronològicament per primera vegada, basant-se en l'última edició japonesa que, també allà per primera vegada, ordena les aventures d'en Black Jack segons l'ordre de publicació original. Com diu en Lluís Llach, és així com m'agrada a mi. I així seguiré la lectura de la col·lecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada