Lectures: Herois. Primera Temporada

No és que l'hagi llegit recentment, en realitat ja en fa uns mesos, però com que vull mantenir el missatge diari i al dia li queda menys d'una hora, i el volum que estic llegint no l'acabaré avui, faig una ressenya d'Herois. Primera Temporada, perquè ja fa temps que la volia fer i la tenia pendent. Sóc seguidor de la sèrie Herois, sempre l'he vist a Tv3 i per a mi és una sèrie en català. Quan vaig saber que Planeta editaria els webcòmics de la sèrie en paper (que ja coneixia però que confesso que no seguia) en un volum recopilatori i que, a més, ho faria no només en castellà sinó també en català, em vaig posar molt content, perquè ho vaig trobar un gran encert tenint en compte que la sèrie ha tingut molt d'èxit a Catalunya, on s'ha emès en català. Poc després que sortís vaig comprar el meu exemplar i me'l vaig llegir al cap de poc.

Per a qui no ho sàpiga, aquest tom reuneix històries curtes fetes per equips creatius diferents (tot i que hi ha un grapat de creadors que es van repetint durant tot el llibre) que, lluny d'aprofitar l'èxit de la sèrie per allargar la història, aprofundeixen en la vida dels personatges, cosa que no es podia fer a la sèrie de televisió per qüestions òbvies de quantitat i durada dels capítols. El problema és que, almenys pel que fa a l'aspecte visual, els dibuixants que més veiem durant el volum no són res de l'altre món, i quan n'hi ha algun d'espectacular no arriba a treballar en més d'una o dues històries. Una llàstima. De tota manera, si bé hi ha relats que no arriben a captivar en excés, la majoria de coses que se'ns expliquen complementen molt bé el que havíem vist a la primera temporada de la sèrie i en alguns casos encaixen perfectament amb el passat d'alguns protagonistes, com és el cas de la saga Companys de guerra, amb un final que pel realisme de les cares dels protagonistes probablement és previsible, però que a mi em va sorprendre i em va arrencar un somriure.

Pel que fa a la traducció, malgrat un conflicte interior que tinc amb això he decidit parlar-ne sincerament i amb tot el respecte per a la persona que se'n va encarregar. El cas és que hi ha errors greus que consisteixen bàsicament en coses com l'ús de "mai" sense el "no" al darrera, com seria propi del català, i que al cap d'unes quantes vegades comença a grinyolar massa, però també fan mal a la vista les expressions calcades de l'anglès. Fullejant el llibre ara, després de mesos, no en puc trobar cap exemple per posar-lo aquí, però de tota manera és un problema que es dóna massa sovint als còmics traduïts de l'anglès, i aquests són habitualment els de superherois i, per tant, en castellà. Per desgràcia l'edició en català d'Herois no se'n salva.

Així que, tenint en compte els punts forts del còmic, però també els diversos punts febles, tant de contingut com d'edició, la nota que li posaria jo és un 7,5. Recomanable? Bé, només per als seguidors de la sèrie. Tal com està plantejat no té sentit que se'l llegeixi ningú més. No li trobaria cap gràcia perquè té poc sentit sense el visionat de la sèrie. I si a algú li fa gràcia perquè ha vist que es destaca la participació de dibuixants de renom com en Jim Lee o el Phil Jiménez, que ho deixi córrer, perquè només s'encarreguen d'una portada cadascun, i a sobre "alternativa", i fer-ho servir com a reclam és una estratègia comercial amb molt mala idea. Vull destacar que el primer capítol és el cas totalment contrari, perquè el dibuixa en Michael Turner, dibuixant bastant habitual de portades i no gaire sovint dels llapissos de les pàgines dels còmics. No és un dels meus dibuixants preferits, però el seu treball el tenia vist en portades de còmics de la DC i aquí, al primer còmic d'Herois, de manera que em va saber força greu la seva prematura mort als 37 anys fa una mica més d'un mes. Que en pau descansi.