PUT* BATGIRL

No pretenc faltar al respecte d'un dels personatges que ha patit més de l'univers Batman, sinó il·lustrar un recent escàndol del qual s'han fet ressò ja a desenes de blocs, però com que m'agrada Batman i tinc un bloc, també tinc el meu dret de parlar-ne des del meu punt de vista. Per si algú encara no ho sap, ha saltat l'escàndol als Estats Units després de la publicació del número 10 de All Star Batman and Robin the Boy Wonder, sèrie que duen a terme Jim Lee com a dibuixant i Frank Miller com a guionista. La col·lecció, que està sortint molt i molt irregularment i que la crítica ha deixat per terra malgrat la genialitat habitual de Frank Miller, pretén ser una mena de remake molt personal de la història de Batman a l'estil dels Ultimate de la Marvel, i la versió de Superman sembla que els ha quedat molt bé (a Grant Morrison i Frank Quitely) i està rebent premis i el suport del públic.

Doncs bé, al número 10 de All-Star Batman apareixen unes paraules gruixudes, com ara fucking i cunt, censurades amb unes barretes negres (fins aquí normal i habitual)... força transparents (aquí l'escàndol).


La DC ha ordenat destruir-ne totes les còpies i ha promès reimprimir-les i tornar-les a distribuir, però si jo tingués aquest còmic a les mans el guardaria com un tresor... i qui sap si amb el temps serà difícil de trobar i es podrà vendre bé... El cas és que això em dóna l'excusa per lamentar-me de l'autocensura que impera al món editorial dels còmics de superherois americans.

Tot això ve de l'època de la Caça de Bruixes, als anys 50, quan tot era sospitós de pervertir les ments i es va establir la Comics Code Authority, que si no donava l'aprovació a un còmic aquest no era publicat, i els autors, en comptes de lluitar pels seus drets i per la llibertat d'expressió, van abaixar el cap, es van abaixar també els pantalons i van publicar històries insípides, estranyes i sense gaire gràcia que afortunadament van canviar amb el temps, un cop passada aquella època fosca de la història dels Estats Units.

A partir dels 70 els còmics van passar a tocar temes durs però reals com ara les drogues o la prostitució, i a partir de llavors han tingut sovint moments de picardia o d'insinuacions, però continuen incloent a les portades el logo de la Comics Code Authority i és molt difícil que s'hi arribi a publicar una paraulota. Poden estar parlant de prostitutes, arrencant els ulls d'algú, aixecant-se d'un llit després d'una nit agitada (sempre amb ombres estratègiques), però no hi veurem la paraula fucking, autèntic tabú americà que els còmics independents (els que no són de superherois, vaja, però tampoc els de tires diàries com Garfield o Peanuts) ja van superar fa temps.

Aquesta autocensura, aquesta por d'anar més enllà que els altres encara que no sigui res més que reflectir la manera de parlar de la gent, em sembla lamentable, doncs és l'herència clara d'una època molt remota (i que els mateixos americans reconeixen com a absurda i vergonyosa), i per molt que els còmics els llegeixin també els nens, no hem d'oblidar que les paraulotes les aprenen a l'escola. Jo quan era petit no llegia còmics que tinguessin aquesta mena de paraules, però al pati se'n deien. Per tant, d'alguna manera arriben als nens, i no és a través dels còmics. L'autocensura em sembla més vergonyosa que la censura imposada per algú, i no cal anar a l'altre extrem del planeta per veure-la. Els mitjans de comunicació espanyols, encara que per llei no tinguin prohibit parlar malament de la família reial o publicar-ne fotografies comprometedores, no ho fan mai, s'autocensuren i simplement no ho intenten, és com un pacte entre mitjans per no fer-ho, mentre que en d'altres països és normal parlar de la reialesa tant per llepar-li el cul, que això sempre es fa, com per dir "ei, que té un jardí de marihuana". Per tant, exclamo des d'aquí un "FUCKING AMERICA"!