Lectures: La Nueva Isla del Tesoro, d'Osamu Tezuka

Després d'haver llegit molt el mestre i déu Tezuka, gràcies a l'interès que ha anat despertant amb els anys especialment a les editorials Planeta i Glénat, un dia vaig rebre amb alegria la notícia de la publicació de la que es considera, sense ésser-ho, la seva primera obra, La Nueva Isla del Tesoro (Shin Takarajima en japonès), de 1947. Però el llibre autoconclusiu es va retardar bastant i el meu acte d'endur-me'l previ pagament encara més.

Avui, per fi, he acabat de llegir-me els interessants extres que inclou l'edició de Glénat, si bé la història pròpiament dita la vaig acabar ahir. Bé, abans de res he de dir que no recomano la seva lectura als profans en Tezuka, encara que fos presumptament la seva primera obra (en realitat no ho va ser, però sí que és el primer manga amb una història més o menys llarga que es va publicar, i va iniciar el boom del manga després de la Segona Guerra Mundial i que encara ara dura).

Per què no la recomano a aquesta mena de lectors? Perquè no és cap secret que es tracta d'una història innocent i infantil, molt d'aquella època. El dibuix no el podem jutjar, perquè és un remake fet pel mestre Tezuka amb la veterania que tenia als anys 80. Aquest fet em va decebre quan el vaig saber, però després s'explica per partida doble: primer ho fa el senyor Alfons Moliné, un home que he de confessar que no sé a què es dedica, però que sembla que té cert prestigi des de fa molts anys a l'hora de fer articles introductoris de col·leccions de manga, sens dubte gràcies a la seva indiscutible experiència. Tant respecte li deuen tenir que els seus textos no passen mai per cap procés de revisió, cosa que tinc comprovada de cada cop que l'he llegit i que es nota bastant a El Gran Libro de los Manga, de l'editorial Glénat. Ei, ho dic de bon rotllo, però les coses com són.

D'altra banda tenim l'explicació de l'Osamu Tezuka, que es lamenta d'haver-ho hagut de fer així. Ras i curt: la impressió d'aquell exitosíssim llibre va ser horrorosa, l'editor li havia retocat moltes coses que afectaven directament al desenvolupament de la història i els originals que els autors acostumen a conservar de les seves obres... tristament s'havien perdut, de manera que quan van poder convèncer-lo d'incloure aquesta història en una antologia d'obres seves el mestre Tezuka hi va posar la condició de refer-la per recuperar la idea original, i la va haver de tornar a dibuixar.


Val la pena fer gran la imatge per veure les tècniques narratives que debutaven al món del manga amb aquesta obra del seu déu particular. Tezuka era un amant del cinema i amb aquests zooms innovadors, per exemple, es feia bastant evident.

Pel que fa a la història, d'aventures en una illa del tresor i amb la presència de pirates i fins i tot un Tarzan, com deia abans és molt innocent, però per als que coneixem el mestre des de fa temps té molt d'interès, en primer lloc per veure els seus orígens (que continuen a les també editades Lost World, de 1948, i Metrópolis, de 1949) i en segon lloc... perquè és Tezuka! Però també hi veiem aparèixer els primers personatges-actors de la seva extensíssima bibliografia, concretament el personatge d'en Pete, que seria rebatejat com a Ken'ichi posteriorment, i un vell amb bigoti que erròniament el senyor Moliné identifica amb el famós Higeoyaji o Shunsaku Ban (el Professor Mostatxo d'Astroboy i molts altres papers que ha "representat" en les obres de Tezuka) i no l'és, però que n'és un prototip clar.

Recomano, doncs, aquest volum únic als seguidors d'Osamu Tezuka, també per l'imprescindible extra del diari del debut del mestre, on veiem que malgrat que l'anomenem "Déu del Manga" era una persona humana i a la seva vida quotidiana feia coses que ens faran riure més d'una vegada, i també veurem que la pobresa de la postguerra era clarament palpable al seu entorn. Per als altres, per als que han sentit a parlar d'aquest autor tan i tan influent i es volen aventurar a conèixer-lo, no aconsellaria aquesta obra. Potser és millor que s'endinsin primer en el seu univers més "modern" i, quan ja se l'estimin, que serà aviat, recuperin aquest La Nueva Isla del Tesoro.