Ahir va desaparèixer en Michael Jackson, el Rei del Pop, a l'edat de 50 anys a causa d'una aturada cardíaca, i des d'aquest bloc sobre còmics vull fer-li un homenatge des d'aquesta perspectiva, i és que en Michael era un gran aficionat al Novè Art, fins al punt que tenia una extensíssima col·lecció de còmics i d'objectes relacionats amb ells, i també havia estat pensant en comprar la Marvel als anys 90. Ja he parlat de la relació entre els videojocs i ell al meu altre bloc, però aquí tocarem el tema dels còmics.
Aquí el tenim comprant a la seva botiga de còmics habitual, l'anomenada Golden Apple, on comprava d'una tacada molt més que jo, acompanyat pels seus fills.
Una estàtua d'ell mateix que es fa fer construir disfressada de Batman, o potser la va disfressar ell posteriorment, això ja se m'escapa.
I aquesta estàtua gegant d'en Superman també li pertanyia. Era un dels objectes, juntament amb entre altres coses les màquines recreatives, que deien que subhastaria per necessitat econòmica.
A la visita que va fer a la Marvel, quan meditava si comprar-la o no, juntament amb el creador de tot aquell univers, el mític Stan Lee.
Però també va sortir en alguns còmics, més enllà de les paròdies de la revista MAD. En primer lloc, quan era petit el vèiem a la portada del número 3 de Marvel Comics Spoof, de 1973.
Al número 2 de Longshot, de 1985, també hi apareixia, tot i que no he estat capaç de trobar-ne cap pàgina escanejada.
El 1987 protagonitzava la versió en còmic 3D de la també pel·lícula en 3D Captain EO, a l' Eclipse 3D Special 18. El film es va poder veure durant uns quants anys als parcs d'atraccions de Disney d'arreu del món, i estava dirigit per en Francis Ford Coppola i produït per en George Lucas.
Aquí no es pot apreciar, però la pel·lícula estava feta completament en 3 dimensions.
I finalment, el 1991 sortia, al número 36 de Rock'n'Roll Comics, un còmic on es narrava la seva vida.
No és que sortís, doncs, en gaire còmics, però sí que tenia una estreta relació amb Els Simpson.
Aquesta és la famosa cançó Do the Bartman, que surt al disc de 1990 The Simpsons Sing the Blues, i està coescrita per en Michael. Per cert, al minut 4:50 en Bart diu "Eat your heart out, Michael".
No és cap secret que és un dels ídols de l'únic fill masculí de la família Simpson, tot i que més endavant, en episodis més recents de la sèrie, es va fer alguna broma relacionada amb la polèmica manera en què l'artista conduïa la seva vida durant els darrers anys. En fi, tornem al que dèiem. En Michael el tenim també al mític episodi de l'aniversari de la Lisa, el primer de la tercera temporada:
El personatge d'en Leo Kompowsky era un sonat que es creia en Michael Jackson, fins al punt que sabia imitar-ne la veu. Tot i així, en realitat la cançó no la va cantar l'autèntic MJ, tot i que la va escriure ell, sinó un imitador. El Rei del Pop, molt fan d'Els Simpson, va voler-hi aparèixer, però per contracte tenia prohibit cantar-hi, de manera que va posar la veu al personatge que es creia ell, però la cançó no la va poder cantar. A més, als crèdits hi apareix com a John Jay Smith.
Però també hi ha una referència claríssima en forma d'homenatge a un dels seus discos al número 20 de Simpson Comics.
I sense que siguin còmics, però sí dibuixos animats, va protagonitzar una sèrie de 23 episodis entre 1971 i 1973 amb el seus germans, The Jackson 5ive:
En un terreny que ja s'allunya bastant dels còmics però en el fons és animació, i en aquest bloc hi té cabuda també, si ho recordeu, tot el que sigui cinema i animació, tenim el següent videoclip:
És de la cançó Speed Demon, de la pel·lícula Moonwalker. A banda d'un Michael Jackson amb un aspecte d'allò més sa, hi veiem una barreja d'imatge real amb animació d'estil plastilina. Al tema, per cert, hi ha qui hi veu una metàfora sobre com l'artista es volia escapar de tot allò que el pogués distreure de la seva feina i de la manera com volia fer-la.
Amb aquestes imatges, doncs, acomiado l'article que és el meu tribut comiquer personal al desaparegut Rei del Pop.
Heu fet una bona feina, senyor, ben documentada i aclaridora per mostrar un espai en la seva vida ben desconegut,per a mi- la cual cosa us agraeïxo -fugint sobre tot de paternalismes i també de "sang i fetge" a l'hora de la seva mort.
ResponEliminaSi m'ho permeteu recomanaré el blog a alguns amics, com dieu vos comiqueros, però dels antics que ens vàrem fer grans amb El Capitán Trueno...