Ja ho vaig avançar l'altre dia. Poc després d'acabar-me la primera novel·la protagonitzada per en Sherlock Holmes em vaig embarcar amb la segona, que correspon també al segon llibre de la col·lecció que va treure el diari Avui fa uns anys. Es tracta de El Signe dels Quatre, de 1890.
A The Sign of Four, Sir Arthur Conan Doyle ens dóna més detalls sobre la vida de la parella protagonista, especialment el Dr.Watson, que com sempre és qui narra l'aventura en primera persona. Aquest cop l'ajudant del detectiu descobrirà l'amor, però no vull rebentar més aquesta part, que la sinopsi del llibre ja s'encarrega prou de fer-ho a la contraportada.
En aquesta ocasió en Holmes investiga l'origen que s'amaga darrere d'uns assassinats misteriosos, l'enviament d'unes perles de forma periòdica i uns papers que es troben sempre al damunt dels cadàvers, on hi ha escrit "El signe dels quatre".
Doncs bé, potser és que la primera aventura em va sorprendre més, també hi ha el fet que aquesta, tot i ser més curta, l'he llegit no tan seguida i ho he anat fent als viatges en metro, però el cas és que El Signe dels Quatre no m'ha semblat una història tan bona com la primera, tot i que no sóc prou expert ni coneixedor de l'univers Sherlock Holmes com perquè la meva opinió es consideri digna de ser tinguda en compte. Ara, que potser tothom està d'acord amb mi. No ho sé, no n'he parlat amb ningú, però també podria ser que les històries sobre tresors no em motivin massa.
Sigui com sigui, trobo que és una aventura molt ben narrada i no m'ha avorrit en cap moment. Tal i com passava a Estudi en Escarlata, assistim a les elucubracions del detectiu sense poder-lo ajudar mentalment i un cop atrapat el culpable, o un d'ells, aquest passa a explicar-nos la història que l'ha dut a fer el que ha fet. Aquesta part no és tan extensa com ho era l'equivalent a la primera novel·la, però també hi és, i l'he trobat força interessant. Ja m'agrada que hi hagi una estructura que es vagi repetint. La propera vegada em toca el primer recull de relats curts, a veure què tal.
En aquesta ocasió en Holmes investiga l'origen que s'amaga darrere d'uns assassinats misteriosos, l'enviament d'unes perles de forma periòdica i uns papers que es troben sempre al damunt dels cadàvers, on hi ha escrit "El signe dels quatre".
Doncs bé, potser és que la primera aventura em va sorprendre més, també hi ha el fet que aquesta, tot i ser més curta, l'he llegit no tan seguida i ho he anat fent als viatges en metro, però el cas és que El Signe dels Quatre no m'ha semblat una història tan bona com la primera, tot i que no sóc prou expert ni coneixedor de l'univers Sherlock Holmes com perquè la meva opinió es consideri digna de ser tinguda en compte. Ara, que potser tothom està d'acord amb mi. No ho sé, no n'he parlat amb ningú, però també podria ser que les històries sobre tresors no em motivin massa.
Sigui com sigui, trobo que és una aventura molt ben narrada i no m'ha avorrit en cap moment. Tal i com passava a Estudi en Escarlata, assistim a les elucubracions del detectiu sense poder-lo ajudar mentalment i un cop atrapat el culpable, o un d'ells, aquest passa a explicar-nos la història que l'ha dut a fer el que ha fet. Aquesta part no és tan extensa com ho era l'equivalent a la primera novel·la, però també hi és, i l'he trobat força interessant. Ja m'agrada que hi hagi una estructura que es vagi repetint. La propera vegada em toca el primer recull de relats curts, a veure què tal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada