diumenge, 26 de juliol de 2009

Lectures: Estudi en Escarlata

Ja he dit alguna vegada que aquest bloc no és únicament de còmics, sinó que també hi puc parlar de dibuixos animats, cinema o fins i tot, com avui, de literatura, cosa que faig per primera vegada. Els videojocs, si bé tenien una cabuda aquí al principi, ja fa uns mesos que s'han independitzat. El cas és que la cosa va d'entreteniment i avui parlaré breument del primer llibre de les aventures de Sherlock Holmes, el detectiu més famós del món, creat per Sir Arthur Conan Doyle. El primer cronològicament parlant i el primer que llegeixo a la meva vida, Estudi en Escarlata, de 1887.


És possible que penseu que a la meva edat, 27 anys, ja era hora. Sí, teniu raó. De fet, fa quatre anys que vaig fer-me la col·lecció que venia amb el diari Avui. Com que hi vaig treballar en qualitat de becari per acabar la carrera de Periodisme, en anar a buscar els que em faltaven me'ls van cobrar a preu reduït, cosa que s'agraeix. Doncs bé, he trigat molt en llegir-me el primer perquè, no enganyaré ningú, em feia mandra posar-m'hi. Sabia que havia de conèixer el personatge, que és un must have de la lectura, etc.

Però hi havia elements que em feien enrere: literatura del segle XIX, detectivesca... No ho sé. Vull dir, m'encanten llibres com Madame Bovary, Els tres mosqueters i sobretot Nostra Senyora de París, però tenia la impressió que els llibres d'en Sherlock Holmes serien feixucs. A més, el gènere detectivesc, ja sigui en forma de sèrie de televisió, còmic o pel·lícula, em fa sentir bastant inútil perquè mai no dedueixo res ni endevino qui és l'assassí.

Amb en Sherlock Holmes estava equivocat. Sí, no pots deduir res, això sí que ho havia encertat, però no et fa sentir inútil. Et quedes meravellat pels raonaments del personatge, alhora que les històries són entretingudes, amenes i no es descuiden (si bé es mantenen en un segon pla) les històries personals dels dos protagonistes, en Sherlock Holmes i el seu amic, el doctor Watson, que narra en primera persona.

Estudi en Escarlata és la primera de les quatre novel·les del detectiu, essent la majoria de les seves històries en forma de relats, i m'ha agradat molt. Hi ha un moment del llibre que sembla que la història canvïi i t'hagin pres el pèl amb el desenllaç, però no, no és el desenllaç, tot té un sentit, encara que sembli que et parlen d'uns fets completament independents. Molt recomanable, aquesta primera aventura i novel·la. Tant de bo m'hi hagués posat abans. Per compensar-ho m'he posat a llegir de seguida, i aviat l'acabaré (de fet, pel que he vist es llegeixen força ràpid, i tampoc no són llibres gaire gruixuts), El Signe dels Quatre, la segona novel·la i també segona aventura si seguim l'ordre original.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails