El meu personatge preferit de Captain Tsubasa, no és cap secret, és en Tarô Misaki, més conegut aquí amb el nom de Tom Baker. Amb en Tsubasa formaven la golden pair de la sèrie, i era un jugador estimat per tothom, fins i tot pels rivals, perquè havia jugat en diversos equips a causa dels continus trasllats d'institut per culpa de la feina del seu pare (pintor de quadres).
Un bon jan i excel·lent jugador, va ser víctima de les maquinacions de l'autor, en Yôichi Takahashi, que per fer la història més interessant va voler posar en problemes el Nankatsu (New Team) allunyant el seu súper porter, en Wakabayashi, i aquest aliat d'en Tsubasa que avui ens ocupa. És una bona idea afegir dificultats als protagonistes per tal de mantenir l'interès de l'obra, però es veu d'un quilòmetre lluny com s'ho fa venir bé.
Havia estat al Meiwa (Muppet) i al Furano (Flynet), i del Nankatsu també en va haver de marxar. Més endavant el tornaríem a veure a la selecció japonesa i cap al final a l'equip real Jubilo Iwata, de la J-League, juntament amb jugadors com en Ryô Ishizaki (el mític Bruce Harper).
El cas és que quan va marxar del poble de Nankatsu es va produir un emotiu comiat, típic del manga, amb l'etern camió de mudances i els amics que van a acomiadar-lo a última hora, sense festa de comiat prèvia ni res. És curiós que allà la penya marxi dels llocs d'un dia per l'altre, i en el cas d'en Misaki encara més, perquè ja m'explicareu què empeny un pintor a marxar de cop. Fixeu-vos també que el vídeo és d'en Tsubasa recordant el moment, perquè el troba a faltar molt, al camp.
Si a algú li interessa (a mi el primer) saber què va fer el bo d'en Misaki entre que va marxar i que el vam tornar a veure ja de més gran, existeix un especial, un volum únic anomenat Captain Tsubasa: Taro Misaki Story, que es pot aconseguir en italià si no sabem japonès i el volem llegir en una llengua romànica. De la mateixa família lingüística tenim la versió francesa, Moi, Tarô Misaki. Fins aquí arriba la importància del personatge, que protagonitza un especial ell sol!
El cas és que quan va marxar del poble de Nankatsu es va produir un emotiu comiat, típic del manga, amb l'etern camió de mudances i els amics que van a acomiadar-lo a última hora, sense festa de comiat prèvia ni res. És curiós que allà la penya marxi dels llocs d'un dia per l'altre, i en el cas d'en Misaki encara més, perquè ja m'explicareu què empeny un pintor a marxar de cop. Fixeu-vos també que el vídeo és d'en Tsubasa recordant el moment, perquè el troba a faltar molt, al camp.
Si a algú li interessa (a mi el primer) saber què va fer el bo d'en Misaki entre que va marxar i que el vam tornar a veure ja de més gran, existeix un especial, un volum únic anomenat Captain Tsubasa: Taro Misaki Story, que es pot aconseguir en italià si no sabem japonès i el volem llegir en una llengua romànica. De la mateixa família lingüística tenim la versió francesa, Moi, Tarô Misaki. Fins aquí arriba la importància del personatge, que protagonitza un especial ell sol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada