Feia uns dies que tenia el bloc abandonat. Em sap greu. I avui havia pensat compartir amb vosaltres una pàgina del primer còmic d'en Tintín que vaig tenir, El Cranc de les Pinces d'Or, una en què el Capità Haddock pateix una al·lucinació per culpa de la calor del desert. No he trobat la pàgina, ja ho faré, però sí que m'he topat amb una escena en dues traduccions diferents a la llengua de Ramon Llull.
La primera vinyeta...
...I la segona.
Aquesta és la versió que jo tinc, la del català gairebé literari (podríem treure-li el "gairebé"), l'antiga. El llenguatge és més artificial, més allunyat de la manera de parlar de la gent, ja ho era a l'època en què es va fer aquella traducció. Però després es va modernitzar i la mateixa escena va quedar així:
Com podeu veure, van canviar la cançó i ara és la del "Joan petit quan balla". Potser després n'han fet noves traduccions, però no deixa de ser curiós. És normal, ho entenc, calia fer una versió menys encarcarada, però la carrinclona que tinc jo és la de la meva infantesa, la que em provoca nostàlgia, i la que em va ensenyar moltes de les expressions en català que faig servir i alhora va ajudar-me molt a aprendre a llegir i escriure bé, sense gairebé faltes.
És ben curiós. També m'ha fet gràcia perquè la cançó dels tres tambors la vam cantar un any al casal d'estiu jejeje ostres, no hi havia pensat més! :-)
ResponEliminaaquest diumenge fan una trobada de col·leccionistes de punts de llibre i treuen un puzzle de punts d'en Tintín (5 punts) aviam si me'l compro :-)