diumenge, 20 de setembre de 2009

Adéu, Yoshito Usui

El d'avui és el missatge número 100 al bloc i volia dedicar-lo a inaugurar la secció de personatges, però l'actualitat em força a parlar de la trista desaparició de l'autor de Crayon Shin-chan, el mestre Yoshito Usui, a l'edat de 51 anys a causa d'un accident a la muntanya.


Aquest era el primer número de Shin-chan en català, en aquella primera edició que Planeta va deixar incabada i que també va sortir en castellà, tot i que menys números. Tot i així, ara s'està reeditant en uns volums més gruixuts, però només en castellà.

Bé, Yoshito Usui va néixer el 1958 i va debutar amb l'obra Darakuya Store Monogatari el 1987, i el 1990 (després d'haver fet altres coses com Office Lady Gumi, Scrambled Egg, Mix Connection, Unbalance Zone o Supper Mix, però en desconec les dates de publicació i no he estat capaç de trobar-les, amb l'excepció dels sis volums entre 1992 i 2003 de Super Shufu Tsukimi-san) naixia Crayon Shin-chan, l'obra que el va fer famós, tant al Japó com a la resta d'Àsia, a Amèrica del Sud, els Estats Units i sobretot, i a molta distància per sobre, a l'estat espanyol previ pas per Catalunya. El va impressionar que concretament en aquest territori la seva obra triomfés tant, i en un episodi va fer que la família Nohara viatgés a Barcelona. Un episodi on, per cert, ell hi surt autoretratat.

És difícil trobar algú que no n'hagi sentit a parlar, d'en Shin-chan, i per desgràcia ha provocat polèmica en tots aquests països on ha tingut èxit. El problema és ben senzill: es tracta d'un còmic protagonitzat per un nen de cinc anys d'allò més irreverent, que sembla ximplet però que amb les seves intervencions dóna més d'una lliçó als adults. Al cap i a la fi és un manga per a adults protagonitzat per un nen de llar d'infants, i l'emissió de la sèrie en horari infantil a tot arreu va ser el que va provocar el problema, per tant és una qüestió de criteri de les cadenes de televisió estrangeres, que no van estudiar prou bé la sèrie.


Aquí tenim la introducció de l'anime, que ha superat els 675 episodis des que va començar el 1992. El manga en què es basa ha arribat a les 49 entregues i encara es publicarà unes setmanes més a la revista original Weekly Manga Action, ja que abans de morir el mestre havia entregat material.

L'èxit de la seva obra va ser tan espectacular que, a banda de la sèrie de televisió, se'n van fer 17 llargmetratges i 23 videojocs. I acabaré dient, o recordant perquè ja n'havia parlat, que vaig tenir la sort, el privilegi de conèixer en persona un home a qui no agradava gaire que el veiessin, de fet no permetia que se'n publiqués cap foto, però que es va mostrar molt simpàtic i a banda de dedicar-me un dibuix em va fer l'honor de fer-me sortir en forma de cameo en una de les darreres històries del maleducat més entranyable de la història del còmic.

Se'n va per culpa d'una caiguda per un precipici de la muntanya on anava a fer senderisme sovint. El dia 11 de setembre, dia històricament trist i ara encara més, va desaparèixer sense deixar rastre, ahir es va trobar un cos que es temia que fos el d'ell i avui s'ha confirmat després de fer-li les proves d'identificació pertinents. Un cop molt dur per a la família, els amics i els fans d'arreu del món. Descansi en pau.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails