Lectures: El Expediente Einstein

La lectura de la que vull parlar avui no és gens habitual en aquest bloc. No és un còmic, i tampoc no és una novel·la com les que algun cop he ressenyat), sinó un llibre de no ficció. És un gènere que m'agrada molt, sempre que el tema m'interessi i em cridi l'atenció tant pel títol com pel que promet a la contraportada.

El Expediente Einstein. El FBI contra el científico más famoso del mundo, de Fred Jerome, em va captivar en primer lloc pel preu, perquè tot i ser una primera edició, en tapa dura i més de 500 pàgines, valia 3 euros allà on el vaig trobar, una botiga de Gran Via 2 on tenien llibres de saldo, una cosa que, per cert, ja no es veu tant com abans. I com que anava de l'FBI i la seva persecució d'un personatge que a mi, com a tothom, sempre m'havia semblat totalment allunyat de l'escàndol, el llibre em va conquistar i se'n va anar amb mi cap a casa.

Anys després me l'he llegit, i és que no llegeixo les coses per ordre d'arribada, sinó segons el que em ve de gust en cada moment. A El Expediente Einstein, entrant ja en matèria, es parla de com l'FBI va intentar treure's de sobre Albert Einstein, per a molts el personatge del segle XX i Premi Nobel de Física, a més d'autor de la Teoria de la Relativitat, perquè els resultava incòmode políticament parlant.

Einstein era d'esquerres, com l'autor del llibre, que no se n'amaga. De fet, tothom té ideologia, així que mentre la deixi ben clara abans d'intentar que algú es prengui seriosament un text o un parlament seu, no hi hauria d'haver problema. Doncs bé, el protagonista d'aquesta obra era d'esquerres, pacifista en extrem, i especialment antiracista (recordem que era jueu i sabia el que era ser perseguit per motius religiosos o ètnics). Va haver de fugir d'Alemanya per aquesta manera de pensar i a sobre perquè era jueu, i als anys 30 diguem-ne que no era gaire recomanable quedar-se en aquell territori. Així que se'n va anar cap als Estats Units, on era reverenciat, per fer-hi de professor universitari a Princeton.

Aquesta foto, una de les més famoses del segle XX, contribuïa a la imatge del científic que en tenia la gent i encara té: la de geni despistat, i en absolut interessat pels problemes del món real. Però no era així, i l'FBI ho sabia, i l'Einstein va dedicar la seva vida a l'estudi però en la mateixa mesura (o més) a la lluita pels drets humans (tot i que sí que és cert que era una mica masclista, segurament el seu únic defecte ideològicament parlant), fent servir la seva fama per poder arribar a més gent amb els seus discursos.

Això el feia potencialment perillós, molt perillós, i l'FBI, amb J. Edgar Hoover al capdavant, va fer mans i mànigues per desprestigiar-lo i si calia deportar-lo dels EUA durant els anys 50, afavorit pel clima que havia creat el McCarthisme. Però com que el científic era tan popular no podien fer cap moviment sense tenir cap prova sòlida de la seva condició de comunista i espia, característiques que li atribuïen sense dubtar, però que no podien demostrar. En molts altres casos, milers de persones desconegudes o menys conegudes que ell van ser empresonades i/o van perdre la feina pel simple fet de ser d'esquerres o, sovint, per errors de l'FBI. De retruc, tot un país vivia amb la por i es dedicava a denunciar els veïns per qualsevol collonada que els fes semblar mínimament rojos.

Total, que el llibre explica, amb abundantíssimes notes a peu de pàgina (i això és el que el fa una mica feixuc perquè trenca el ritme d'una lectura que, d'altra banda, és força amena), el periple del senyor Edgar Hoover, ple de mentides, situacions absurdes i falses acusacions, per acabar amb l'home més famós del segle passat, que lluny de viure als núvols es va passar la vida lluitant i força amargat per les dificultats amb què es trobava.

Recomano el llibre a aquells que els agradi llegir obres de no ficció, que tinguin interès pel tema de la Caça de Bruixes dels anys cinquanta i seixanta als Estats Units i que vulguin conèixer una faceta del doctor Albert Einstein desconeguda per a la immensa majoria de la gent, tant al seu país d'acollida com, evidentment, a l'exterior. Una cosa sí que li va sortir bé, a l'FBI, i és que en no atacar obertament Einstein no van fer gens de publicitat de la seva ideologia, no van tenir pebrots d'enfrontar-se a un home les opinions del qual ningú no hauria gosat jutjar. Ja els va anar bé que en quedés la imatge que es podria resumir amb la fotografia en què treu la llengua. Sort que el senyor Fred Jerome va fer aquesta monumental tasca de documentació i la va transformar en llibre.