dimecres, 25 de novembre de 2009

Relectures: Bola de Drac (edició definitiva), número 1

Bé, no he amagat mai que Bola de Drac és un dels meus manga preferits. Podrà ser acusat de moltes coses, té molts punts febles, però va marcar la meva infantesa i la de milions de persones. Un manga èpic amb uns personatges amb molta força i moments inoblidables que de tant en tant repasso en aquest bloc.

Però tot això té origen en un còmic, com tots sabem, i ara que fa poc vaig adquirir la col·lecció completa de l'edició definitiva tota de cop és el moment de fer ressenyes de cada volum que vaig llegint. Comencem, com és natural, pel primer tom dels trenta-quatre que formen aquesta última edició, la primera en català en format volum, per cert.



Al títol he posat que era una relectura, i ho és, perquè abans de comprar la col·lecció sencera ja tenia el número 1, que per tant ara el tinc per partida doble (si algú el vol l'hi regalo, per cert). Però el terme "relectura" no només té aquesta implicació, sinó que potser és el que m'ha fet llegir aquesta primera entrega amb tanta desgana.

Se m'ha fet feixuc, aquest inici de la llegenda de Bola de Drac. Suposo que cadascú té els seus gustos i no ens acabarem de posar d'acord sobre quina és la millor etapa de l'obra. A mi, personalment, m'encanten els torneigs de les Arts Marcials. Els tres primers que es van veure, concretament, perquè són els únics que es van desenvolupar amb normalitat. En general, però, es diu que el que molava era quan en Goku era petit, que Bola de Drac Z (producte televisiu, ja que al manga no hi va haver canvi de nom) no valia gaire.


 
 
Jo no hi estic del tot d'acord, però sí que amb el pas d'en Goku al món adult es va perdre bona part de la innocència de la sèrie i algunes coses no van tornar a ser les mateixes, especialment l'humor de moltes situacions. En fi, no em vull allargar. Al primer volum d'aquesta edició de Bola de Drac assistim a la presentació d'en Goku, com coneix la Bulma, en Mutenroshi i l'Ulong, a més d'en Iamxa, en Puar i la Xixi. És un moment cabdal de la història, no només perquè n'és el principi, però a mi se'm fa pesat. Segurament és perquè he intentat fer-me la col·lecció cada cop que en sortia una edició, i sempre la deixava inacabada, però el principi, evidentment, sempre l'he tingut i és el que he llegit més. 

Podríem dir que me'l sé de memòria. A més, hi ha poca acció i molta xerrera. A partir del volum 2 la cosa s'anima amb l'arribada d'en Krilín i l'entrenament amb el Follet Tortuga de cara al 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, etapa que se'm farà més amena. 

D'aquest primer tom he de dir, també, que l'edició està molt ben feta, amb paper de qualitat i moltes pàgines en color, a més d'un recull de portadetes dels episodis que sortien a la revista original. Això d de les pàgines en color s'anirà perdent en successius toms, fins i tot n'hi ha un que no té cap pàgina en color, però com que es respecten tal i com estaven a l'edició original de la Shônen Jump, si n'hi havia, n'hi havia, i si no, no. És el que hi ha. L'únic punt negatiu que li trobo és que no s'ha fet una nova traducció, s'ha reaprofitat la primera, la de la sèrie blanca, que ja té uns anyets i uns quants defectes que es podrien haver corregit. N'hi ha un de molt gros molt més endavant, a veure si quan hi arribi em sorprenen i l'han retocat.

De tota manera, em ve molt de gust repassar la història d'en Goku i els seus amics, perquè sempre hi ha parts que tenim menys vistes i recordem menys, o fins i tot que no hem arribat a llegir mai perquè les vam veure directament a la tele.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails