Avis entranyables

Avui és l'aniversari de la defunció del meu avi. Bé, de fet tots dos són a l'altre món, però avui fa 6 anys de la mort del que vaig tenir amb mi més temps i que, per tant, vaig conèixer més i millor. Tot i així volia fer aquest article en homenatge a tots dos, perquè el primer que se'n va anar, encara que va ser fa 17 anys (a l'edat de 65, el pobre) també ho va fer un mes de gener. Per tant, volia parlar d'alguns dels avis més entranyables del món dels còmics i els dibuixos animats. Segur que me'n deixaré, però a la memòria em vénen els exemples que poso a continuació.

 

Com segur que ja heu pensat, la presència d'aquest avi era obligatòria i estava cantada. Doncs sí, és l'avi de la Heidi, un personatge mític del que sabem que en realitat es diu Tobias Hessen i que, malgrat que té un caràcter difícil (i viure sol durant tant de temps no havia contribuït a millorar aquest aspecte), estima la seva néta, la nena dels Alps, com a ningú en aquest món.

En Son Gohan, l'avi d'en Goku. Recordem que no és el seu avi biològic, ja que en Goku és extraterrestre, però el va recollir i el va criar. Un gran lluitador que va morir precisament a mans d'en Goku quan aquest estava transformat en mico gegant, una tragèdia de la qual el protagonista de Bola de Drac no se'n va saber culpable fins a la saga dels superguerrers.

De petit en Goku li va voler tornar la vida amb les boles de drac, però ell no va voler perquè deia que a l'altre món ja estava bé, i va fer servir el dia de permís que tenen tots els morts que han conservat el cos per participar en aquell combat espectacular contra el seu nét a ca la Baba la Vident. La bola de drac de quatre estrelles, que és un tresor per a en Goku, és un record del seu avi, el nom del qual va posar, també, al seu primer fill.

I un altre avi adoptiu, en aquest cas el d'en Fly, de la sèrie homònima i que en japonès es deia Dai no Daibôken (La gran aventura d'en Dai) i es basava en l'univers videojoquístic Dragon Quest, encara que no era la versió manga de cap de les entregues de la llegendària saga. En Blas era un monstre que s'havia tornat bo en viure a l'illa de Delmurin, que estava encantada. I aquest beneficiós efecte també s'havia aplicat a la resta de monstres. Doncs bé, en Blas va acollir i criar l'únic ésser humà de l'illa, en Fly, i el va entrenar per tal que fos un gran mag en el futur, tot i que el nano s'estimava més la lluita.

El famós Hayao Miyazaki, actual director de l'Studio Ghibli, que ja havia estat implicat en la creació de Heidi, va dirigir la sèrie Conan, el noi del futur, una meravella de temàtica post-apocalíptica situada el 2028, després de 20 anys de l'esclat de la III Guerra Mundial (el 2008!) i protagonitzada per un nen valent i inconscient que ha estat criat únicament pel seu avi, un home preocupat pel seu nét i pel destí de la humanitat. Però al principi de la sèrie es produeix la tragèdia...

No podia faltar en Jigorô Inokuma, l'avi de la Ginger (Yawara) Inokuma, la protagonista de Cinturó Negre. L'home és un excampió de judo que vol que la seva néta segueixi els mateixos passos que ell i fins i tot el superi, i per tal d'aconseguir-ho la sotmet des de petita i en contra de la seva voluntat a un estricte entrenament i una vida allunyada del que volen les jovenetes de la seva edat. Té força mal geni i pot arribar a ser temible, però com tots els personatges d'aquesta mena té moments molt simpàtics i entranyables, un cop mostra les seves debilitats i la seva humanitat.

 

Aquí tenim en Ginnosuke Nohara, pare d'en Hiroshi Nohara i avi d'en Shinnosuke Nohara, més conegut com a Shin-chan. És l'avi del poble, i comparteix personalitat amb el seu nét, cosa que el converteix en un sonat pervertit i poc amic del protocol. Sembla que aquesta manera de ser es va saltar una generació.

I acabo amb aquest avi, l'únic que no és de l'àmbit manganime: l'Abraham Simpson, o Abe Simpson, que és el pare d'en Homer i l'avi d'en Bart, la Lisa i la Maggie. Fa temps que no hi toca i el tenen abandonat en una llar d'avis (el problema, més que la residència, és la manca de visites). Amb el mal geni que el caracteriza, té l'habilitat de quedar-se adormit en qualsevol lloc, sempre que estigui còmodament assegut, i a més amb el cap enrere i amb la bava caient.

Com que Els Simpson retraten la societat des d'un punt de vista cruel però realista, aquest personatge no és res més que el reflex d'un tipus d'avi que tenim en abundància: l'avi que fa nosa, que visitem en dates obligades i gràcies. Una llàstima, però és el que hi ha. Vivim en un món en què, després de treballar tota la vida, hi ha molts avis que no reben a canvi res del que van donar als fills quan encara estaven en plena forma.

Aquesta és una de les coses que més ràbia em fan, perquè la vellesa ja és prou dura en sí mateixa com per passar-la sol. I bé, amb aquest missatge acabo el record als meus dos avis desapareguts, un dels quals no va poder ni gaudir de la seva jubilació. Ja ens hi trobarem, ja.