Menú

dimecres, 31 de març del 2010

Adéu, tele analògica

Bé, ja ha arribat el moment. Fa uns quants anys que es va anunciar que la televisió digital substituïria l'analògica, i ahir dia 30 de març de 2010 es va fer realitat a Catalunya. I això m'ha dut a una sèrie de reflexions que he pensat que estaria bé compartir amb vosaltres.


I és veritat. Però és un monitor. I crec que molta gent, com jo, conservarà els seus televisors analògics sense aparell de TDT únicament per poder jugar a les consoles, per exemple, o connectar-hi un aparell de vídeo. Jo, concretament, en aquest sentit tinc la meva vella ITT Nokia de 14 polzades, on hi tinc diverses consoles connectades a la saleta de jocs. Al menjador hi tinc la resta, amb la Bravia LCD de 32 polzades. La meva és com la de la foto següent, que he tret de Google Imatges.

Li tinc un afecte especial perquè els meus pares la van comprar per a endur-se-la de càmping, i la resta de l'any es quedava a la meva habitació. Jo vaig tenir, doncs, tele a l'habitació des dels 9 anys, i m'encantava sintonitzar els canals quan es perdien, o quan en sortien de nous. També buscar-ne de locals, que es veien malament però es veien.

Això és una cosa que no podem fer mai més, buscar canals amb il·lusió. D'acord, que era una tocada de collons i tampoc no es veien bé. Fins i tot ho fèiem de manera irracional, com quan em pensava que si buscava bé trobaria l'emissió gratuïta del Trofeu Joan Gamper quan el feien només a Canal +, encara que fos amb una qualitat d'imatge pèssima, i m'arribava a creure que sota capes de neu hi detectava els jugadors del Barça corrent.


Ara que veig aquestes antenes, també recordo que segons com les col·loquessis tenies més possibilitats de sintonitzar millor un canal, però t'enrampaves perquè, esclar, l'aparell estava connectat a la corrent i les antenes són metàl·liques. I qui no ha intentat rebre una millor imatge posant un trosset de paper d'alumini a la punta de l'antena? La meva mare fins i tot va comprar un receptor de senyal d'antena que semblava un tricorni i que se suposava que milloraria la qualitat d'imatge, però no va servir de res, probablement perquè el problema d'antena que teníem era de tot l'edifici.

Quins records... Ara ja no podrem fer més allò de donar copets (o copots) al costat de la tele quan no es vegi bé, ja no podrem dir "són ells", ja no podrem dir allò de "treu, que no vull que els donem audiència". En realitat són amb prou feines 400 llars les que tenen audímetres, i féssim el que féssim nosaltres no hi influïem. Però ara, amb la TDT, què passarà? Detecten el que mira tothom? No ho crec, suposo que també cal el consentiment dels propietaris de l'aparell, però no veig per què tecnològicament no hauria de ser fàcil i possible que totes les teles de pantalla plana duguessin un audímetre.


En fi, que marxa la tele tal i com la coneixíem. Ja ha marxat, en realitat. La qualitat d'imatge de la TDT... psè. Què voleu que us digui... Les pantalles estan preparades per rebre resolucions altes, poseu-hi una consola de l'actual generació i al·lucinareu. Però els continguts televisius arriben en baixa resolució i tot es veu ple de píxels. A veure quan es generalitzen els continguts en HD. Pel que fa a la qualitat dels continguts més enllà de l'àmbit tècnic... no crec que canviï, i en tot cas no per millorar. Així que jo, personalment, faré servir les teles d'ara com les d'abans: com a monitors de consoles o de reproductors de DVD i dels formats que vagin sortint. La tele en sí fa pena.

2 comentaris:

  1. Quin rampell de nostàlgia, no? però tens raó: amb la tdt no veig què hi guanyem, sincerament.

    ResponElimina
  2. Per cert, mitològic el moment a què et refereixes de quan sortia neu a la imatge, picar dos cops a un lateral de la tele amb la mà ben plana i, amb aquella cara que tots hem vist i tenim gravada d'algú de la nostra família, acabava sempre dient "això és d'ells".

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails