La sèrie que em té obsessionat ja torna a ser aquí, perquè m'he acabat la quarta temporada. Bé, si he de ser sincer, en realitat ja fa uns quants dies que va passar això, però no he pogut evitar començar a veure la cinquena i de moment última temporada i trobo que és bon moment per parlar de la quarta, mentre encara la tinc més o menys fresca.
Abans de començar a veure-la, per cert, vaig entrar en un portal sobre sèries de televisió que acostumo a mirar per temes de guies d'episodis, que porten molt bé, i vaig veure que els capítols de les tres primeres temporades tenien una valoració mitjana per part dels usuaris que superava el 9 la majoria de vegades. En canvi, en aquesta quarta temporada ja es començaven a veure episodis valorats amb un 7 i escaig.
La sèrie donava les primeres mostres d'esgotament? El nivell baixava? Es feien repetitius? Això és el que em pensava, però després de veure-la he de dir que, si bé és evident que no sóc cap crític amb autoritat ni redacto com s'esperaria del periodista que segons la UAB sóc, en la meva humil opinió la quarta temporada és millor que la tercera. Crec que té la quantitat d'episodis memorables que té és més gran que la de l'anterior, en altres paraules.
Per exemple, aquesta imatge és d'una escena en què en Barney fa la posició d'en Superman al capítol The Naked Man, un dels millors que he vist de tota la sèrie.
Pel que fa a la trama, i ara és on vénen els spoilers, la tercera temporada s'acabava amb la proposició de matrimoni d'en Ted a la Stella, després d'uns mesos sortint. Doncs bé, la cosa no acabaria bé i en Ted tornaria a ser solter i a buscar la dona de la seva vida, la mare dels fills als quals està explicant tota aquesta història. Per la seva banda, en Barney es passa tota la temporada patint pel que és el seu primer enamorament en més de deu anys, però intenta esforçar-se per tal de semblar el mateix de sempre.
I bé, podríem dir que en Marshall i la Lilly tenen papers més secundaris, més discrets, amb ell treballant al Goliath National Bank amb en Barney i ella sense res de nou a explicar. Aquest seria, potser, el punt més negatiu de la temporada.
De tota manera, com deia, una nova gran temporada d'aquesta gran sèrie que suposo que algun dia emetran a Cuatro, en obert, i llavors tothom se'n farà fan i es pensarà que és el seu seguidor número 1, exactament igual que va passar amb Friends o Lost.
I de regal us poso un fragment que he retallat i pujat jo mateix, on hi ha una simpàtica referència d'en Barney als nens actors dels vuitanta.
Per si no ho sabíeu (i per tant no ho agafareu), en Neil Patrick Harris era el protagonista de la sèrie Doogie Howser, M.D. (Médico precoz en castellà), que es va emetre de 1989 a 1993 i que, per tant, el converteix en actor dels vuitanta una mica pels pèls, però bé, fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada