dilluns, 12 de juliol de 2010

Ens deixa en Harvey Pekar

M'acaba d'arribar, a través del servei d'alertes de defuncions de famosos, la trista notícia de la mort, als 70 anys, del guionista nord-americà Harvey Pekar, conegut sobretot per l'autobiogràfica American Splendor, que durant molts anys va realitzar amb el famós Robert Crumb com a dibuixant i que va donar lloc, el 2003, a una pel·lícula molt divertida protagonitzada per en Paul Giamatti. 


Encara és molt recent, la seva desaparició, però sembla que la seva dona l'ha trobat mort avui mateix. L'home tenia càncer de pròstata, i anteriorment havia superat un linfoma, lluita que va reflectir al còmic Our Cancer Year, de 1994. 

Jo he de reconèixer que no sabia res d'aquest bon home fins que vaig veure la pel·lícula d'American Splendor, on per cert apareix també ell mateix, tot i que el seu personatge l'interpreta en Paul Giamatti. 



La pel·lícula és una meravella, i del còmic (underground, per cert) no n'he llegit res, però va començar el 1976 i, tot i que amb llargues pauses, el 2008 encara hi va haver una minisèrie de quatre números, publicada ja per una gran, DC Comics sota el segell Vertigo. Durant molts anys va ser dibuixat per en Robert Crumb, a qui Pekar va conèixer gràcies a la seva afecció comuna pel jazz, però el guionista va col·laborar amb moltíssims altres dibuixants. 


La seva obra no ha estat mai traduïda al català, però sí que hi ha alguna cosa en castellà. Per una banda, una de les coses més recents és el seu àlbum The Quitter (El Derrotista a l'edició de Planeta), que parla de la seva joventut. També, per part de La Cúpula, hi ha el llibre Macedonia, amb el dibuixant Ed Piskor.

Per l'altra, dins la col·lecció d'obres completes de Robert Crumb de La Cúpula, reedició del mateix volum antigament publicat per Vibora Comix, s'hi recopila una part de la col·laboració de Crumb i Pekar a American Splendor, un volum originalment publicat als Estats Units el 1996. Per tant, poca cosa, per desgràcia, però amb uns coneixements mitjans d'anglès ens podem fer amb tota la seva obra en versió original. 

Vista la pel·lícula que esmentava abans, crec que ha de valer molt la pena, perquè tots ens podem sentir identificats amb la vida d'un tio normal, que no ha nedat mai en l'abundància i que tot ho veu des d'un punt de vista cínic. Descansi en pau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails