Lectures: el Gènesi segons Robert Crumb

Fa dos dies parlava de la desaparició d'en Harvey Pekar, conegut guionista de còmics underground nord-americà i autor de la famosa col·lecció American Splendor, dibuixada durant molt temps per en Robert Crumb. Doncs bé, avui ressenyo un còmic de Robert Crumb en solitari, l'últim dels seus treballs. 

Génesis, editat per La Cúpula a finals de 2009, és la versió il·lustrada pel famós dibuixant del primer dels llibres de la Bíblia, amb els seus 50 capítols. Primer de tot he de dir que sóc ateu, no crec en l'existència de cap déu ni força superior, però tampoc no crec que existeixi en Batman i bé que m'interessa la seva "mitologia". Doncs bé, amb la Bíblia em passa el mateix: per què no m'hi puc interessar, com a història de ficció que considero que és? És per això que me'l vaig fer regalar, aquest còmic de gran format, amb 220 pàgines en blanc i negre i que ja va per la seva sisena edició. 

Ja coneixia en Robert Crumb de nom, però no n'havia llegit mai res, i precisament començo amb la seva última obra, a la qual va dedicar 5 anys. Curiosament, és el còmic menys típic d'en Crumb de tots els que ha dibuixat, i és que per primera vegada no mostra la seva habitual crítica i sàtira de la societat, sinó que decideix agafar el text bíblic i traduir-lo en forma de còmic, sense introduir-hi cap mena d'opinió.

Amb el seu característic estil gràfic, detallat i tirant a realista però molt propi i reconeixible, Crumb plasma en imatges les històries que tots hem sentit alguna vegada, però lluny de fer-ho a través de personatges de raça caucàsica (sabem que la gent que viu en aquells territoris és més aviat àrab que no pas blanca) i sense ometre situacions que no serien acceptables a les pel·lícules carrinclones que farceixen la programació televisiva per Nadal o Setmana Santa, l'única llibertat ques es permet és a l'hora de reflectir expressions facials o les relacions sexuals i la nuesa amb tota la naturalitat del món, cosa que al cap i a la fi no és cap llicència, sinó una manera pionera de mostrar aquesta història.

Molts dels que han ressenyat aquesta obra, precisament perquè coneixen l'autor, es neguen a acceptar el que ell afirma insistentment: no hi ha dobles sentits ni lectures entre línies, per molt que tingui  una fama (merescuda) de tot el contrari. Els crítics admeten que no poden evitar els prejudicis, i jo em sento afortunat d'haver llegit Génesis abans que cap altra de les seves obres, perquè ho he pogut fer sense buscar-hi sentits amagats, gaudint de la seva lectura tal com ell la va concebre. 

És possible que tal com mostra la violència i el sexe —és a dir, tal com són— algú s'hagi sentit ofès, però serà ben estúpid de sentir-se així, perquè Crumb el que fa amb aquest còmic és popularitzar almenys una part de la Bíblia (ja ha dit que no farà cap dels altres llibres, i és que l'home té 66 anys i li ha costat un lustre només fer el Gènesi, amb una feina de documentació impressionant), cosa que sempre va bé, almenys per tal de fer-la més amena davant de gent com jo, no gaire disposada a llegir  la típica Bíblia densa i feixuga. 

L'autor agafa el text i el respecta literalment, amb les seves contradiccions originals (com que la Bíblia és un recull d'històries de diverses fonts, hi ha alguns fets que s'expliquen de manera diferent i que fins i tot es contradiuen) i alguns passatges que no s'entenen gaire. Però ep, no és culpa seva, el text original és així.

Certament, hi ha moltíssima informació, sobretot pel que fa als personatges i la seva descendència, impossible d'assimilar en una sola lectura, però el còmic es fa molt amè perquè a l'hora de retratar la vida dels personatges més importants el ritme es torna més pausat i tenim temps d'interessar-nos per aquests éssers humans que, segons la llegenda, són els nostres avantpassats. Com a mínim, a mi m'ha servit per conèixer una mica més una història que fins ara no m'havia presentat ningú d'una manera prou atractiva. Molt recomanable.