Còmics a les Festes de Gràcia

No en regalaven, no, és que un dels carrers, Bruniquer, està engalanat amb motius de còmics. Vegem-ho: 

Aquesta era l'entrada, que ja des de lluny em va cridar l'atenció. No és que hi hagi gaire carrers engalanats, aquest any, però per a mi aquest s'hauria d'endur el premi, que segurament no serà així, però bé. 

Això, més que de còmic era del rotllo King Kong, ara no sabria dir si hi havia cap goril·la gegant pujat per aquí, però podria ser. 

El pare d'en Ranma, en Genma, transformat en panda, damunt d'en Mortadel·lo i en Filemó. 

Aquí tenim en primer pla la Black Canary i en Green Arrow, detall que em va agradar molt perquè significa que algun dels ideòlegs de la decoració d'aquest any té gustos comiquers molt semblants als meus, i no estem parlant de personatges super-super-superconeguts. Al darrere hi veiem en Batman parlant amb un noi que sembla un Robin, però que no l'és, perquè en Robin era a l'altra banda de la paret.

No m'agrada gens, però, que s'hi insinua que en Batman l'està "molestant". Ja ho he dit altres vegades, és un tema que em fa molta ràbia. I demostra que qui va pensar en això no té ni punyetera idea de la història del personatge. Segurament volia fer conya, perquè de fet estava tot tractat amb força humor, però no m'agrada. 

Com aquí, on veiem dos personatges d'editorials diferents, que no es troben mai. La Wonder Woman, borratxa (cosa impossible) fotent-li el rotllo a un Wolverine que suposo que confia en "puntuar". 

Aquest cas és diferent, és una imatge més normal i seriosa, on en Superman clava un mastegot a en Lex Luthor. 

Acabem amb en Garfield, al portal d'una casa. No totes les coses que hi havia eren estrictament del món del còmic, també n'hi havia dels dibuixos animats, però em va semblar una decoració molt simpàtica i d'un tema que almenys jo no havia vist mai, i a sobre tractat no amb rigor, però sí amb afecte i dedicació.

No sé si guanyarà cap premi, i probablement el primer no, però algun d'ells sí que crec que se'l mereix. Ja veurem què diuen, els del jurat, tot i que tant a Gràcia com a Sants hi ha una sospitosa tendència a repetir premi per part d'un grup reduït i selecte de carrers, any rere any.