Lectures: Green Lantern / Green Arrow

He dit en alguna ocasió, i és veritat, que en Green Arrow és el meu personatge preferit després d'en Batman. Igual que ell, no té poders, i fa servir la lluita cos a cos i en el seu cas una habilitat inigualable amb l'arc i les fletxes per combatre els enemics.

Les seves aventures tenen un component sobrenatural i màgic molt menys marcat que el de la majoria dels seus col·legues de l'Univers DC, però n'hi ha un que, a més de col·laborar amb ell, és el seu millor amic: en Green Lantern, concretament en Hal Jordan, el Green Lantern de tota la vida. 

Doncs bé, la seva col·laboració més coneguda i lloada és una etapa dins el volum 2 americà de Green Lantern, que durant 13 entregues tenia en portada el títol de Green Lantern / Green Arrow i que Planeta va reeditar en el format absolute (toms gruixuts i gegants). 

Era un intent per part de la DC de no haver de tancar la col·lecció d'en Green Lantern, i per tal d'aconseguir-ho van fer que unís forces amb en Green Arrow, un personatge que no havia tingut mai col·lecció pròpia i que trigaria encara molts anys en tenir-ne una. Aquell experiment, encarregat als ara mítics Dennis O'Neil (guionista) i Neal Adams (dibuixant) no va tenir un èxit comercial espectacular i els seus protagonistes van errar durant uns quants anys sobrevivint com a complements de les col·leccions d'altres personatges més comercials, però les històries que hi apareixen van canviar per sempre la manera de veure els còmics. 

I això va ser així perquè en aquesta etapa de 1970 a 1972 es va passar d'explicar les històries naïfs de les anteriors dècades a tractar amb enemics que no tenien res a veure amb monstres ni éssers espacials, sinó que es podien trobar sortint al carrer: racisme, contaminació, pobresa, drogoaddicció i tota mena de problemes que, per desgràcia, quaranta anys després encara són entre nosaltres. 

Una mena d'enemics contra els quals ni tan sols els poders combinats d'en Green Lantern i en Green Arrow, amb l'ajuda intermitent de la Black Canary, no poden fer res més que conscienciar els lectors, perquè ells mateixos assisteixen impotents a la impossibilitat de donar un cop de mà a totes les persones que voldrien ajudar.

Una de les històries més impactants és la que revela (ja a la portada, per tant un spoiler gegant fet per ells mateixos) que en Roy Harper, l'Speedy, ajudant d'en Green Arrow (com si fos en Robin d'en Batman) i futur Arsenal i finalment Red Arrow d'adult, es feia heroïnòman. 

Passava el número 85 (l'etapa, per cert, cobreix des del número 76 al 89, amb l'excepció del 88, que era una història d'un sol número feta per un altre equip creatiu per un problema amb les dates d'entrega) i és un moment llegendari de la història dels còmics de la DC. 

És cert que llegida ara, aquesta etapa pot semblar una mica exagerada, sobreactuada i ingènua, però jo trobo que continua sent molt interessant i vigent. El dibuix tirant a realista d'en Neal Adams és, com sempre, una delícia, i que es tracti d'un moment històric que va canviar el to dels còmics em sembla també un al·licient prou important com per recomanar a qualsevol la lectura d'aquesta etapa. 

No cal haver llegit res més d'aquests personatges per gaudir de Green Lantern / Green Arrow, però aquí hi ha l'origen de l'amistat dels dos superherois vestits de verd més famosos de la història, que després ajudarà a entendre millor les seves respectives històries. A més, la lectura d'aquest llibre és molt amena, i l'únic problema és la seva mida i el seu pes, però això ja no es pot retreure al còmic en sí.