Lectures: Ciutat de Vidre

Fa unes setmanes vaig acabar de llegir Trilogia de Nova York, el llibre que va llançar internacionalment l'escriptor Paul Auster que està format per tres novel·les curtes de gènere detectivesc, però amb un estil molt característic en què l'autor juga amb les paraules i la pròpia narració, donant com a resultat tres històries amb certs tocs surrealistes que en molts moments sospitem que estan interrelacionades però que no acabem de saber mai si és així i fins a quin punt, en cas que ho sigui. 

Donada la meva incapacitat analítica és una obra que trobo massa complicada de ressenyar amb un mínim d'interès per als lectors, però el cas és que el primer dels relats, Ciutat de Vidre, va ser transformat en còmic el 1994 (i publicat el 2007 en català per part d'Angle Editorial) i es considera, tal com ens anuncia la faixa que envolta aquest llibre en format de tapa tova i mida de novel·la (una sàvia elecció), un dels 100 millors còmics de la història.

Això va ser possible gràcies a l'Art Spiegelman (l'autor de la ja llegendària Maus), que al pròleg ens explica que es preguntava per què no hi havia altres còmics dels anomenats novel·les gràfiques acompanyant el seu als prestatges de les botigues, i se li va acudir que hi hauria d'haver novel·listes escrivint guions de còmics. Llavors li van passar el nom d'en Paul Auster, que li va recomanar una cosa que a ell no se li havia acudit: adaptar en forma de còmic una de les seves novel·les, i l'elecció va ser perfecta. 

L'Art Spiegelman va fer de "director" de tot plegat, el text és el mateix que va escriure Auster, i dels dibuixos se n'encarreguen Paul Karasik i David Mazzuchelli, que plasmen la novel·leta a la perfecció, posant en imatges les metàfores que va idear l'autor original i interpretant en forma d'encertats dibuixos allò que al text no s'explicita. Per exemple, en aquesta imatge que he adjuntat, veiem dos homes al costat d'un telèfon. Són la mateixa persona: el protagonista i el paper que representa quan agafa el telèfon.

Aquesta és la gràcia d'aquest còmic, d'haver convertit una història així en un còmic. Aquelles imatges mentals que ens havíem fet tot llegint aquesta primera part de Trilogia de Nova York (una trilogia temàtica, que no requereix la lectura obligatòria ni per ordre de les tres parts però que sí que trobo que s'ha de llegir abans que la seva versió en còmic) es plasmen per fi en aquesta novel·la gràfica, que potser és en aquest volum on realment cobra sentit la famosa i qüestionada (per sobreexplotada) etiqueta. Paradoxalment, a aquest còmic se li'n va assignar una altra, "Neon-lit". De fet, el seu títol original és Neon Lit: Paul Auster's City of Glass.