Què se n'ha fet, dels Goonies?

L'últim dia parlava de la imprescindible The Goonies, que he vist aquesta setmana per primer cop a la vida, reparant d'aquesta manera un deute històric i cinematogràfic amb mi mateix. I ja llavors vaig pensar en fer l'entrada d'avui, que no seré el primer que toca el tema, però em ve de gust fer-ho igualment. 

Què se n'ha fet, dels Goonies? Què han fet els seus actors en els darrers 25 anys, que són els que han passat des de l'estrena de la pel·lícula?

El més conegut del repartiment i el que en general ha tingut més èxit, tot i que moderat, ha estat en Sean Astin (1971), que feia de Mikey i que després del film ha continuat lligat a la indústria cinematogràfica i televisiva de diverses maneres. Per una banda, com a actor se'l recorda especialment pels seu paper de Sam a la trilogia El Senyor dels Anells, i va tenir un paper important a la cinquena temporada de la sèrie 24. També se l'ha vist a 50 Primeres Cites i a Click, totes dues protagonitzades per l'Adam Sandler, i en papers en esporàdics capítols de sèries com Monk, My Name is Earl, Law & Order o Las Vegas. 

Per altra banda, també ha fet tasques de director i productor en diversos curts, un d'ells fins i tot guanyador d'un Oscar al millor curt d'imatge real el 1995. I per si li faltava provar alguna cosa, també és un habitual del doblatge de dibuixos animats. 

En Jeff Cohen (1971) feia el paper de Chunk ("Gordi" en castellà), era el personatge més divertit i entranyable de la colla i va fer famós el "Truffle Shuffle", que és el ball que fa quan ensenya la panxa i la remena. De fet, després de The Goonies no va tornar a actuar, es va dedicar a la vida universitària, va aprimar, i quan jugava amb l'equip de futbol americà de la universitat de Berkeley feia el que en castellà es coneix com a "meneíto" per a l'alegria del públic. Més endavant es va fer advocat i no va tornar a actuar.

En Corey Feldman (1971) era en Mouth ("Bocazas" en castellà) i era un nen actor molt prolífic i conegut durant els vuitanta i bona part dels noranta. Abans de The Goonies havia fet Gremlins i dues entregues de la franquícia Friday the 13rd. Després, l'aclamada Stand by Me (que m'han recomanat molt i que estic en procés d'aconseguir (ehem, ehem...)), de 1986. El 1987 apareixeria a The Lost Boys, també mereixedora de bones crítiques i que el 2008 i el 2010 respectivament veuria dues continuacions, amb la presència d'en Corey. Parlant de Coreys, en Feldman també va ser conegut pel fet de ser un dels dos Coreys (l'altre era en Corey Haim), que acostumaven a sortir junts en moltes pel·lícules. Des de llavors ha aparegut en una bona pila de films de poca repercussió, els més coneguts dels quals Teenage Mutant Ninja Turtles i Teenage Mutant Ninja Turtles III, fent la veu d'en Donatello. 

En Jonathan Ke Quan (1971) abans es feia dir Ke Huy Quan (és com surt als crèdits de la pel·lícula) i va néixer a Saigon (Vietnam). La seva família va emigrar als Estats Units després que els comunistes guanyessin la guerra i la sort del nano va canviar. És, efectivament, el nen d'Indiana Jones i el Temple Maleït (1984), i després de ser un goonie no va fer gran cosa. Des de fa uns anys es dedica a fer d'especialista en coreografia en pel·lícules d'arts marcials, i és que va aprendre Tae Kwon Do per a la pel·li de l'Indiana Jones i després el va continuar estudiant. Ha participat, com a especialista, en títols com X-Men i The One.

En Josh Brolin (1968) feia de Brand i després de The Goonies es va dedicar a la televisió, sense excessiu èxit. Durant els darrers anys, però, ha fet papers de secundari malvat o amb un punt de mala llet en diverses pel·lícules, i ha estat premiat diverses vegades per les seves interpretacions. Algunes de les pel·lícules més conegudes on ha participat són Milk, No country for Old Men, W. (on fa de George W. Bush), Planet Terror o Coneixeràs l'home dels teus somnis. 

La Kerri Green (1967) era l'Andy, la noia que li agradava a en Brand, i la seva carrera cinematogràfica com a actriu va tenir en The Goonies el seu únic paper destacat. De més gran va cofundar una productora i ara es dedica a escriure guions i molt de tant en tant fer alguna aparició en sèries de televisió o en alguna pel·lícula com Complacent, de 2010.

La Martha Plimpton (1970) feia d'Stef, l'amiga de l'Andy. Cosina de l'animador Bill Plympton (sí, ho he escrit bé) i nebodastra del desaparegut David Carradine, durant la seva vida ha fet un fotimer de pel·lícules, des d'independents fins a comercials, però no són excessivament conegudes, a banda de The Goonies. L'última on ha aparegut és Remember Me, d'aquest 2010. A més, en aquests moments apareix a la sitcom Raising Hope, ha fet una pila d'obres de teatre i és cantant. Com es pot veure, aquesta dona no ha parat quieta, i a sobre ha rebut sempre bones crítiques. 

Ja hem vist què se n'ha fet, dels nanos protagonistes, però... i de la banda dels germans Fratelli? Doncs no en tenim gaire bones notícies, sincerament. 

L'Anna Ramsey, la mare dels Fratelli i líder de la banda de lladres i assassins que eren, va interpretar a The Goonies el seu paper més conegut, i el 1987 sortia a la famosa Tira a mamá del tren. El 1988 va morir de càncer a l'edat de 58 anys. 

En Robert Davi (1953) era en Jake Fratelli, el germà mitjà, i ha treballat en moltes pel·lícules i sèries de televisió, però normalment en papers petits i encasellats en la seva condició d'italoamericà. També ha posat veu en dibuixos animats i a la saga de videojocs Halo. 

En Joe Pantoliano (1951) era en Francis, el germà gran, i tot i que ha treballat en moltíssimes pel·lícules famoses i sèries, els seus papers més coneguts són el de Cypher a Matrix i el de Ralph Cifaretto a The Sopranos, pel qual va rebre l'Emmy al millor actor secundari. Se li va diagnosticar depressió clínica i des de llavors lluita contra l'estigmatització de les malalties mentals.

En John Matuszak feia el paper (molt maquillat, però) del deforme germà petit dels Fratelli, l'Sloth, probablement el més entranyable amb el d'en Chunk. En realitat era jugador professional de futbol americà i va guanyar dues Super Bowls amb Los Angeles Raiders als anys setanta, i després va començar a sortir sovint com a convidat estrella en programes i sèries de televisió. Va morir als 38 anys oficialment d'un atac de cor, però se sap que portava una molt mala vida (prenia drogues, vaja)  que no només va tacar la seva imatge com a esportista, sinó que també el va fer marxar d'aquest món prematurament. 

No sortirà, doncs, a la seqüela de The Goonies que ha protagonitzat rumors i desmentiments durant aquests 25 anys, però que el director de la pel·lícula, el ja octogenari Richard Donner, ha dit que té intenció de fer, perquè fa molts anys que s'especula amb aquesta possibilitat i li fa il·lusió. No seria, doncs, cap adaptació en forma de sèrie de dibuixos animats com s'havia arribat a començar a crear i posteriorment es va descartar. Serà una pel·lícula, en principi amb la presència de tots els goonies... si és que tots hi volen participar. 

Creuem els dits perquè, si ho fan, no la caguin com acostuma a passar en aquests casos. Sens dubte serà polèmic, perquè sempre hi ha radicals defensors dels films originals que no aprovaran cap seqüela encara que valgui la pena, i per altra banda hi ha la gran temptació de fer un producte poca-solta sabent que es recaptaran diners fàcilment només pel renom de la franquícia. El temps ho dirà.