Lectures: Batman - Impostors

Si em seguiu de fa temps deveu saber que ja fa bastant que llegeixo els còmics de DC a través dels toms recopilatoris en versió original que van sortint. Explico això perquè acostumo a estar pendent del que ha de sortir en els propers mesos en aquest sentit, i quan vaig veure el nom del Batman: Impostors em va quedar, i poc després em tornaria a venir a la memòria, després explicaré per què. 

Conté els números 867 a 870 de Detective Comics (setembre a desembre de 2010), però encara que siguin només quatre entregues tenen un gruix superior a les habituals 22-24 pàgines, de manera que en sostenir aquest tom de tapa tova sembla que estiguem davant del típic TPB de 6-7 números. I què hi veiem, en aquest arc argumental? Doncs, com ja s'anuncia a la portada, uns còmics que tenen a veure amb això:

Fa uns mesos que es va començar a parlar del Gotham City Impostors, un videojoc previst per a PC, Xbox 360 i Playstation 3 que sortirà el 2012 i que serà descarregable. En comptes de tenir, però, en Batman o algun dels seus aliats com a protagonistes, és un first person shooter on controlarem o bé el bàndol d'imitadors de Joker o bé el dels que emulen en Batman, en una guerra esbojarrada i amb tocs d'humor que ens permetrà, a més, personalitzar fins a l'extrem el nostre personatge, la seva indumentària i les seves armes.

Llavors vaig lligar caps i vaig suposar que Batman: Impostors hi tindria alguna relació, i així és. Escrit per en David Hine i il·lustrat per l'Scott McDaniel, me'l vaig comprar perquè evidentment m'ho compro tot, d'en Batman, però no les tenia pas totes. El senyor McDaniel, encara que hi estigui acostumat perquè el tinc força vist de Green Arrow, no m'acaba d'agrada massa, amb el seu estil cartoon. A més, sabent que el còmic tenia a veure amb un videojoc basat en Gotham però sense els seus protagonistes... tampoc no m'acabava de cridar l'atenció. Estava equivocat: tant una cosa com l'altra són d'allò més adequades.

Què passaria si una de les víctimes del verí d'en Joker, que normalment moren entre rialles i amb la cara totalment pintada i deformada... no hagués mort? Aquest és el punt de partida de la història, on un personatge com el que he descrit desferma una guerra d'imitadors d'en Joker contra la ciutat de Gotham, una incontrolable massa de gent embogida fent l'animal que en Batman i la policia tenen feina per intentar contenir. Per si era poca cosa, sorgeix també un bàndol d'imitadors del Cavaller Fosc, els Guardian Bats, que té com a missió eliminar els Jokerz (així es diuen), i ho fa sense un dels punts bàsics del codi d'en Batman: la renúncia a matar.

I deia que estava equivocat perquè la història em sembla d'allò més interessant, l'estil cartoon d'en McDaniel queda força bé, sobretot a l'hora de retratar els Jokerz i els seus assassinats entre rialles, i tot i així no resta tensió en una història on veiem en Batman desbordat. A sobre, l'excusa que provoca la situació no està gens malament, té sentit i m'agrada.

Punts negatius: fa la impressió que és un arc argumental creat per tal de promocionar el videojoc, encara que sortirà amb més d'un any de retard respecte a la publicació original dels còmics en format grapa, i la sensació s'incrementa quan ens adonem que l'argument no té cap relació amb els esdeveniments que estan tenint lloc a l'Univers Batman i, el més important, no sabem qui és en Batman. 

 

En cap moment l'Alfred, que apareix força, es dirigeix al seu cap com a "Master Bruce" ni com a "Master Richard", cosa que si el coneixem mínimament sabem que fa sovint, i tampoc no hi apareix en Robin. Cap d'ells. Això fa pensar que DC no s'ha volgut mullar en aquest sentit i ha creat un còmic que es podria llegir qualsevol lector, tant si està al dia del que passa últimament a Gotham i sota l'uniforme del Cavaller Fosc com si no. 

 

És una aventura que pot satisfer tothom, neòfits i seguidors fidels, perquè per una banda no requereix cap més lectura (en no tenir relació amb la continuïtat actual) i per l'altra tampoc no és contradictòria amb el que està passant darrerament (és a dir, si volem pensar que en Batman és en Dick Grayson tampoc no hi ha res que ho contradigui). Es podria situar en qualsevol moment de la història del personatge (podria ser fins i tot una novel·la gràfica o un Elseworlds), és interessant sense ser cap meravella i parteix d'una premissa que (crec) no s'havia explorat fins ara. Així doncs, no em penedeixo gens d'haver-lo llegit.