diumenge, 10 de juny de 2012

Sèries: Shameless

Amb aquesta sèrie he fet una excepció. Si sé que una sèrie és un remake d'una altra no m'agrada veure'n la nova versió. És per això que no he vist The Office, per molt bé que en parlin, i si ho fes primer miraria la versió britànica d'en Ricky Gervais. 

Sabia que Shameless era una sèrie britànica, però a mi em va cridar l'atenció pel repartiment que presentava i sí, reconec que no he vist l'original (que per cert fa poc que s'emet al 3XL en català) i que directament me n'he anat cap a la nord-americana.


Veient aquesta imatge hom pensaria que es tracta d'una comèdia, però no és pas això, sinó el que ja fa un temps que es coneix com a "dramèdia". En sí és un drama amb moments que ens provocaran somriures, però vaja, en la meva opinió les experiències d'aquesta família d'un barri pobre del sud de Chicago no fan ni punyetera gràcia i no les voldria ningú de nosaltres.


La família Gallagher té un problema, i aquest problema es diu Frank Gallagher. Intepretat pel cinematogràfic William H. Macy, va ser abandonat per la dona i s'hauria d'haver fet càrrec dels seus 6 fills, però en comptes d'això s'ha dedicat a estafar el sistema cobrant una baixa per incapacitat i demostrant una gran habilitat d'aconseguir diners, que en comptes d'invertir en la cura dels seus fills canvia per beguda.


Alcohòlic empedreït, és un home odiós i sense escrúpols que només obre la boca per a dir mentides o deixar anar llargues diatribes contra el que no li sembla bé de la societat, que és pràcticament tot. No li tremola el pols a l'hora d'endur-se el seu fill petit, en Liam (mestís perquè la mare entre moltes altres coses era promíscua... o no?), per a aconseguir més diners, ni a fer veure que estima dones per tal que l'acullin a casa seva, ja que els seus propis fills no el volen a prop, i de pas xuclar-los uns quants dòlars.


La Fiona, que té l'aspecte de la bella Emmy Rossum (The Phantom of the Opera, Mystic River) té 21 anys i ja fa temps que va haver de deixar l'institut i les seves aficions per tal de fer de mare i pare dels seus germans. S'encarrega de fer-los llevar, cuinar-los els àpats i anar fent feines mal pagades per tal d'aconseguir tirar endavant la família, els diners de la qual ha d'administrar i amagar a en Frank, que no dubtarà en gastar-se'ls en alcohol si els troba. L'única cosa que es permet de tant en tant és sortir a ballar.


En Lip (de Phillip) és el noi més gran, té 17 anys i l'interpreta en Jeremy Allen White. En Lip, a banda de tenir èxit amb les noies també en té a l'escola, i és que és pràcticament superdotat (o sense el "pràcticament"). Es dedica a treure notes impressionants, però també a guanyar diners fent treballs per als seus companys, presentant-se a proves d'aptitud acadèmica en nom d'altres persones o venent maria a l'estiu en un fals camió de gelats.


Després tenim l'Ian (Cameron Monaghan), de 16 anys, que té l'objectiu d'entrar a l'Exèrcit però en un lloc qualificat. Treballa a mitja jornada en un colmado àrab i s'entén secretament amb el seu propietari, que al seu torn és casat amb una musulmana conversa amb molt mala bava. Però no és l'únic amant del mitjà dels Gallagher, cosa que li portarà més d'un problema en un món homòfob per naturalesa.


Ens n'anem a la Debbie, o "Debs" (Emma Kenney), que té 11 anys i és un tros de pa que es preocupa pel seu pare malgrat que ha demostrat milers de cops que el món no el trobaria pas a faltar si no hi fos. És molt sensible i sempre s'hi pot comptar, encara que no deixa de ser una nena i és fàcilment impressionable per molta merda que hagi hagut de viure.

El següent és en Carl (Ethan Cutcosky), de 10 anys, que sí que és difícilment impressionable. Un autèntic monstre per als seus professors i companys de l'escola, està obsessionat amb totes les coses que "aprèn" a la tele: violència, armes, sexe... Un peça, vaja. I d'en Liam (interpretat pels bessons Brennan Kane Johnson i Blake Alexander Johnson) ja n'hem parlat: és un bebè de 2 anys que de moment no té cap paper amb frase, naturalment. Tots se l'estimen molt, això sí, i dóna pocs problemes.


Com totes les bones sèries de televisió, i aquesta ho és, ha de tenir personatges secundaris bons. Comencem amb els veïns dels Gallagher, la parella formada per en Kevin "Kev" Ball (Steve Howey) i la Veronica Fisher (Shanola Hampton). Molt bona gent i bons amics dels seus veïns, ell treballa al bar The Alibi Room, on passa la major part del temps en Frank, i ella treballa en un centre per a la gent gran.


No ens movem del barri, però sí que ens n'anem una mica més lluny, concretament on viuen els Jackson. Allà hi ha la Sheila (Joan Cusack, tot i que al pilot previ, que no és el que ha acabat comptant, la interpretava la molt menys coneguda Allison Janney), una dona que pateix agorafòbia i no pot sortir de casa perquè té por dels perills del món exterior. 

A banda d'això és una excel·lent cuinera i amfitriona, però està tocada del bolet com descobrirà en Frank quan s'instal·li a casa seva com un autèntic paràsit (amb un alt preu sexual a pagar, això sí) després que el seu marit, l'Eddie (Joel Murray, vist a Mad Men), un fanàtic religiós, se'n vagi de casa ben emprenyat en descobrir que la seva innocent filla, la Karen (Laura Slade Wiggins), practica fel·lacions al seu professor particular, en Lip, sota la taula del menjador de casa. Déu n'hi do, els Jackson. Tots tres.


L'últim personatge secundari amb foto serà l'Steve (Justin Chatwin), que s'enamora de la Fiona a la discoteca i surt amb ella, que tot i així té reserves perquè no vol que un noi de casa bona li pagui les factures que no pot pagar ni li compri els electrodomèstics quan se li espatllen els que té. 

A més, no se n'acaba de refiar perquè és un paio força misteriós, la seva professió no seria exactament legal i no en sabem gaires coses, al principi, d'ell. Però a la Fiona, com els passaria a moltes noies encara que sembli contrari al sentit comú, li agrada més que no pas en Tony, policia, tros de pa i pagafantes que difícilment té res a pelar amb ella, a banda d'algun esporàdic encontre sexual molt més significatiu per a ell que per a ella. Per cert, tornant a l'Steve, us sona? 


Doncs segurament l'heu vist a Dragonball Evolution, execrable adaptació del manga d'Akira Toriyama que no he vist (potser un dia que tingui l'estómac buit la miro) on ja va coincidir amb la nostra Fiona. Sí, la "Bulma" (així, entre cometes) és ella, l'Emmy Rossum.


Havia de posar l'opening de la sèrie, que té força gràcia, però aprofitaré per fer-vos una recomanació: quan comencen els crèdits del final no tanqueu el vídeo, perquè hi ha sempre una breu escena que els interromp i que aporta alguna cosa al capítol. Feu-me cas. 


Repassant els personatges bàsicament ja he explicat una mica com és el dia a dia dels protagonistes de Shameless, però cal dir que hi haurà bons moments, de rialles i companyonia i d'humor negre, però habitualment el que trobarem és drama, tensió, putades que fa en Frank (personatge a qui encara que sembli mentida no li podem desitjar la mort) en la seva particular visió de l'instint de supervivència, personatges secundaris que compliquen la ja prou difícil vida dels Gallagher, l'impacte del retorn de certes persones desaparegudes (i amb això penso que ja ho estic insinuant tot, però val a dir que descobrirem que potser hi ha gent pitjor que en Frank dins la família)... 


És fàcil enganxar-se a la sèrie i sentir simpatia per tots els seus personatges, i també en coneixerem d'altres que abans no he esmentat com la Jasmine (Amy Smart), la família Markovitch, el sonat d'en Jody, la temible àvia Gallagher... 

Finalment he de dir que les dues temporades que s'han emès fins ara d'aquesta sèrie, des de gener de 2011 fins a abril de 2012 (la tercera la tindrem suposo que l'any que ve), m'han convençut i m'han agradat molt amb el seu format fidel a la cadena Showtime (Californication, The L Word...), de 12 episodis per temporada, uns 50 minuts de durada cadascun i mancada de la més mínima censura. Aquí hi veurem de tot i hi sentirem totes les paraulotes possibles. M'encanta. 













1 comentari:

  1. Per la descripció que has fet és el mateix que l'original canviant les cares i algun que altre detall. Una copia adaptada pels EUA.

    Duet Dragon Ball Evolution, collons!

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails