diumenge, 5 d’agost de 2012

Lectures: Mister Wonderful

Fa aproximadament 2 mesos que vaig fer la ressenya sobre Wilson, d'en Daniel Clowes, i al febrer vaig parlar d'Ice Haven, però ara en parlaré per tercera vegada perquè he llegit una altra de les seves recomanables (i curtes) històries, que porta per títol Mister Wonderful


És una de les seves novel·les gràfiques més recents, concretament de 2011, i igual que Wilson no recopila material publicat prèviament a la revista Eightball com passa amb la majoria de les seves obres, però tampoc no va aparèixer directament en llibre. En aquest cas són tires que entre 2007 i 2008 van sortir al diari The New York Times, cosa que explica el seu allargadíssim format apaisat. 


Mister Wonderful: una historia de amor (així és el títol sencer) és un d'aquells còmics cars per la relació pàgines-preu, però per sort el vaig aconseguir amb un brutal descompte gràcies a un amic, igual que Ice Haven. Sigui com sigui trobo que val molt la pena, perquè Clowes hi explica una altra història d'un home fracassat i patètic, desencantat de la societat (tot i que no tant com en Wilson, que era molt més radical en tots els sentits) i amb què segurament molta gent es podria identificar.


Aquest cop és en Marshall, un home d'aproximadament 40 anys mal portats que no té feina i, des de fa temps, tampoc parella, però assisteix a una cita a cegues que li munten els seus amics amb la Natalie, una dona en una situació semblant a la d'ell.

Tots dos ho passen malament perquè saben que hi ha molts aspectes de la seva personalitat i la seva història que no són precisament atractius, però fan el que poden en una primera cita que s'allargarà i que tindrà més entrebancs dels que es podria esperar.


Durant la trobada (i abans, i també després) en Marshall s'imagina situacions, tant d'idíl·liques com de desafortunades, moments que l'autor aprofita per a introduir els seus canvis d'estil (personatges dibuixats amb més o menys detall, colors pastel o vinyetes bicolor...), un recurs que es pot veure sovint a la seva obra. A Mister Wonderful, a més, ofereix de tant en tant el que en els còmics de superherois es coneix com a splash page, o una imatge que ocupa tota la pàgina, tot el camp visual, per tal d'impactar-nos encara que sigui amb un estil que no té res a veure amb el dels herois musculats del còmic de masses.


En aquest còmic l'autor recorre a una altra tècnica, que sembla que no havia emprat mai, i que consisteix en fer que el protagonista tingui monòlegs interiors, que es posen sempre per sobre del que passa al seu voltant, de manera que els quadres de text on tenen lloc tapen els globus dels altres personatges que parlen, siguin personatges de fons o la mateixa Natalie, tot creant un efecte que reprodueix el que passa a la vida real quan estem pensant les nostres coses i les paraules dels altres ens arriben entretallades. No és, doncs, cap error de retolació. 


Mister Wonderful, ja per acabar, és una obra argumentalment senzilla sobre una primera cita, unes quantes hores de la vida de dues persones que s'han quedat soles i que a priori no ho tenen fàcil per a trobar parella, però malgrat la banalitat de la història Daniel Clowes aconsegueix, com sempre, explicar-la d'una manera que enganxa i que, si no ens dosifiquéssim l'àlbum, ventilaríem en menys d'una hora. 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails